Actualitat
Economia13/12/2022

L'economia es veurà afectada per una recessió el 2023

Andbank assegura que adoptarà una estratègia "exigent" de cara a l'any vinent

M. R. (ANA)
i M. R. (ANA)

Andorra la VellaL'economista en cap d'Andbank, Àlex Fusté, ha avançat aquest matí durant la Conferència d'Andbank 'Perspectives per al 2023' que l'estratègia del banc implicarà mostrar-se "exigent" amb relació a les decisions d'inversió de cara a l'any vinent. Una decisió que, com ha explicat Fusté "creiem que és obligatòria tenint en compte la situació actual". "La nostra posició serà conservadora. Tindrem uns nivells de liquiditat al voltant del 20% i serem exigents a l'hora d'utilitzar aquest 'cash'" ha afegit l'economista.

 

Fusté ha afirmat que aquesta decisió s'ha pres d'acord amb quatre idees relacionades amb la conjuntura econòmica actual. Per començar, l'economista en cap d'Andbank ha ressaltat el fet que, en aquests moments d'inflació, existeix una mena de miratge que infla els beneficis i exagera els resultats de les empreses. Una situació que podria derivar en el risc que les empreses acabin acudint al mercat negre. Per altra banda, Fusté també ha comentat que la inflació hauria de baixar més de dos punts percentuals i augmentar els tipus d'interès per sobre dels actuals. Un escenari, segons ell, dubtós. La tercera idea a tenir en compte, segons Fusté, està relacionada amb el conflicte entre Rússia i Ucraïna. El fet, ha assenyalat Fusté, que hi hagi grans potències poderoses darrere de cadascun dels bàndols, pot fer pensar que el conflicte va per llarg. "Si no es posa punt final al conflicte, cosa que ara mateix no veiem, la inflació pot continuar sent persistentment alta durant un any més" assegurava Fusté. Finalment, Fusté ha destacat que l'energia es troba en acceleració i cara. "Mai li ha anat bé a l'economia amb una energia cara" ha puntualitzat l'economista en cap d'Andbank.

Cargando
No hay anuncios

 

Pel que fa a l'escenari d'Europa, Marian Fernández, responsable de macroeconomia d'Andbank, ha puntualitzat que la recessió tècnica suau serà l'escenari base. "Creiem que gens acompanyarà fins a l'estiu" ha indicat. "La inflació es trobarà entre el 5 i el 6%, nivells incòmodes pel Banc Central EuropeuPer això optem una posició prudent" ha assegurat Fernández. En aquest sentit, Fusté ha posat en relleu el fet que Andorra no es mantindrà al marge d'aquesta dinàmica, ans al contrari. "Si estem en situació de recessió tècnica a Europa, l'economia andorrana també entrarà en aquest joc" ha assenyalat.

Cargando
No hay anuncios

 

De fet, tal com ha deixat clar Fusté, "nosaltres intentem donar una visió de l'any que entra però també anar més enllà". Així doncs, Fusté ha destacat que, tot i que el 2023 arriba com un "any desafiant amb alguns núvols a l'horitzó", de cara al 2024 o el 2025 es preveu una "perspectiva econòmica positiva i racional". Amb paraules textuals de Fusté: un món econòmic més estable, més visible. "Això fa que guardem liquiditat i 'cash' amb perspectives oportunistes" ha celebrat l'economista.

Cargando
No hay anuncios

 

La Xina i l'Índia: situació econòmica a l'exterior

Cargando
No hay anuncios

 

Quant a la possibilitat d'inversió a estrangera, Fusté ha remarcat que "hem de tenir precaució a l'hora d'invertir en aquests mercats". Així, l'economista en cap d'Andbank, amb relació a la Xina, ha remarcat que "hauríem d'invertir en marcats que potenciïn el progrés i l'obertura econòmica, i no pas economies que emfatitzin conceptes com la seguretat nacional i l'estabilitat social", com és el seu cas. "Crec que ja no hem d'estar de forma estructural al mercat xinès, sinó més aviat de forma puntual" ha matisat Fusté. "Xina té un problema amb el mercat immobiliari. És important mantenir-nos cauts" ha afegit.

Cargando
No hay anuncios

 

En tot cas, Fusté ha remarcat que l'Índia sí que pondria arribar a convertir-se en el gran substitut de la Xina. "S'erigeix com un país que pot brillar" ha assegurat, Fusté. "Les reformes adoptades en el primer mandat de Modi comencen a donar els seus fruits" ha afegit l'economista.