L'Institut de l'Habitatge proposa un augment dels lloguers més baixos per sobre l'IPC
Si la mesura és aprovada pel Govern, la idea és que l'increment no representi més del 30% dels ingressos de la unitat de convivència
Escaldes-EngordanyLa Comissió Nacional de l'Habitatge s'ha reunit aquest dimarts per segona vegada per tal d'analitzar les propostes dels grups de treball i proposar mesures i actuacions relacionades amb la problemàtica de l'habitatge a Andorra. D'aquesta manera, tal com ha explicat el director de l'organisme, Josep Maria Pla, s'ha acordat traslladar al Govern 20 de les 70 propostes treballades al llarg de diverses reunions per part dels grups amb la finalitat que s'incloguin a la llei de mesures pels habitatges de lloguer del 2023.
Entre les principals accions hi figura la petició d'augmentar el preu dels lloguers més baixos per sobre de l'IPC, tenint en compte que aquest increment no representi més del 30% dels ingressos de la unitat de convivència. "L'argument és que els més baixos poden correspondre a lloguers més antics que no han tingut cap increment i que, en certa manera -els propietaris d'aquests pisos- s'han vist més desavantatjats" respecte de la resta, ha exposat. La idea, per tant, és que els habitatges que tenen un preu per sota de la mitjana (9,2 euros el metre quadrat i 9,6 euros el metre quadrat per a aquelles persones que accedeixen a un nou lloguer) siguin sotmesos a un increment més elevat.
Així mateix, el director de l'organisme també ha exposat que una altra proposta "que sembla que no ha tingut molt èxit", però que té un potencial important tant de cara als propietaris dels pisos com als llogaters, és acollir-se a la redacció d'un nou contracte d'arrendament que inclogui una pujada del 10%, a banda de l'increment que hi pugui haver de l'IPC, per un període de 5 anys. Aquesta mesura donaria "seguretat" a les parts com a mínim durant un lustre i, per tant, es tracta d'una proposta que s'ha decidit tenir en compte a l'hora de presentar-la a l'executiu.
En relació amb els pisos buits, i en resposta a les preguntes dels periodistes, Pla ha posat en relleu que el document de la vintena de propostes també inclou la creació d'una "habilitació legal" per tal que l'Institut pugui accedir a les dades sobre el mercat d'habitatges i conèixer les identitats dels propietaris per tal de trobar fórmules i posar més pisos al mercat. En aquest sentit, ha dit que dels 6.000 pisos buits que té Andorra, segons una estimació de l'AGIA, la meitat d'ells estan en un procés de compravenda.
D'altra banda, altres de les qüestions tractades durant la Comissió i que es traslladaran al Govern fan referència a la necessitat de publicar el model de contracte de lloguer per a facilitar a les parts la regulació de la seva relació i també fer més àgil la recollida de les dades del sistema d'informació de contractes d'arrendament que estan en curs de desenvolupament. A més, també s'ha acordat traslladar als comuns i al Govern la necessitat de compartir dades referents a la situació de l'habitatge i l'interès d'analitzar mesures fiscals per a incentivar el mercat de lloguer, així com traslladar l'interès d'analitzar una sèrie de propostes relatives a la llei d'ordenació del territori i urbanisme per a facilitar disposar de sòl destinat a habitatge.
Finalment, s'ha acordat transmetre a l'executiu continuar treballant en el Pla per al Dret a l'Habitatge, i constituir grups de treball per analitzar les mesures necessàries per a reduir els costos de construcció.