Andorra la VellaPel desenclavament: perquè “impedirà la dependència i l'aïllament en les comunicacions”. Per la diversificació econòmica: “Per donar un impuls a un nou model econòmic, perquè aportaria directament al país inversors i turisme d'alt nivell i perquè hauria de permetre promoure l'atracció d'empreses industrials i tecnològiques”, i fins i tot perquè “garantirà un futur pròsper als nostres joves”. I finalment, per sobirania: per “la independència total d'Andorra”. Tot això aportaria un aeroport nacional.
El Pla de Desenclavament d'Andorra presentat aquest dimarts per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS) ha resultat ser una oda a l'aeroport nacional. Aprofitant l'avinentesa de la finalització dels estudis de viabilitat tècnica, tant el president de l'entitat, Miquel Armengol, com el president de la comissió d’infraestructures i comunicacions, Ramon Ginesta, com l’enginyer Jordi Llovera, han remat en la mateixa direcció: vendre els atractius d'una infraestructura d'aquest tipus al país.
Ni trens, ni carreteres, perquè són projectes lents, feixucs i més cars. El desenclavament d'Andorra ha de passar, han insistit, per construir un aeroport al país a la vall d'Envalira. Per què allà? Per la seguretat en l'aterratge i l'enlairament, perquè és una vall protegida meteorològicament, per la proximitat a la carretera general (que passaria a 300 metres de la pista d'aterratge), per la proximitat a les pistes d'esquí, per l'impuls comercial al Pas de la Casa i per l'estalvi econòmic de construcció: doncs és un terreny comunal i pel baix cost del moviment de terres.
La Cambra diu que ja ha fet la feina que li tocava, que ha finalitzat els estudis de viabilitat de procediments de vol i d'infraestructures, realitzats per Navblue (Airbus) i CGX, i ara toca avançar amb la viabilitat tècnica, l'impacte ambiental i la viabilitat econòmica, de la qual en responsabilitzen al Govern. És a dir, que ara toca que l'executiu verifiqui la viabilitat del projecte presentat, i l'acabi. Amb uns treballs que passen, per exemple, per explicar l'impacte acústic que pot tenir un avió sobrevolant Soldeu a una distància de 300 o 400 metres. O l'obtenció dels 345 milions d'euros amb què han pressupostat la infraestructura.
Això sí, el pressupost inclou una partida, el 44% del total, amb mesures compensatòries per reduir l'impacte ambiental produït per una infraestructura amb una pista que tindrà 1.800 metres de llargada i una amplada de vuit carrils, el doble del que mesura la carretera general que hi ha al costat. Durant la fase de construcció es farà un estudi de l'ecosistema de flora i fauna d'Envalira. També s'inclou la reposició de la totalitat dels arbres i dels ecosistemes que hi pugui haver afectats. I l'edifici també serà de consum sostenible i integrat a l'entorn natural. “Som molt sensibles amb el medi ambient, per això replantarem tota la part de flora i tornarem a refer el riu com si fos el riu de sempre”, ha dit Armengol.
Presentat l'estudi, l'acte d'aquest dimarts ha servit per visualitzar i verbalitzar el traspàs del testimoni del projecte, de la Cambra al Govern. I què hi diu la part política? Doncs en aquest cas, de boca del ministre de Presidència i Economia, Jordi Gallardo, no hi ha hagut una posició clara. El dirigent ha felicitat la Cambra per la iniciativa presentada perquè “podria ajudar a desenclavar el país”. “A l'administració ens toca impulsar allò que entenem què és necessari per al país. Des del ministeri d'Economia recollim el testimoni dels estudis presentats per la Cambra i els hem enviat als experts perquè determinin si és factible la ubicació. No renunciem a cap projecte”, ha dit el ministre, conscient que aixeca tantes o més crítiques que elogis.