L'USdA rectifica Espot i titlla “d'enormement mesquí” el sistema de pensions andorrà

Andorra la VellaAl Consell General s'hi celebren aquestes setmanes de setembre les sessions d'experts que opinen cap a on ha d'anar la reforma del sistema de pensions. El cap de Govern, Xavier Espot, s'hi referia durant el discurs de la setmana passada en el debat d'orientació política, i reconeixia que les pensions del país “són baixes” tot i matisar-ne el context. Aquest dilluns ha rebut resposta del secretari general de l'USdA, Gabriel Ubach, qui ha rectificat l'argumentació del cap de Govern i ha titllat de “mesquí” l'actual sistema retributiu.

Des del sindicat entenen que el complement de la pensió no contributiva per a persones residents al país manté, en primer lloc, “uns requisits d'accés tan exigents que impedeixen el seu cobrament a la majoria de les persones que tenen pensions molt baixes”. Apunten un primer grup, que són més d'un de cada quatre pensionistes residents (per sobre de les 1.800 persones) no compleixen amb els 20 anys de cotització i queden directament expulsats, i són exactament els que cobren les pensions més baixes. º

Un segon grup, que són més de 2.600 pensionistes, tot i que han cotitzat més de 20 anys, no compleixen majoritàriament algun dels restants requisits, de manera que queden així mateix expulsats del complement. De fet, afegeixen, aquesta és l'explicació de per què d'un total de més de 4.500 pensionistes residents, que perceben pensions inferiors al salari mínim, només menys de mil perceben aquest complement.

I finalment, cal precisar que, “fins i tot per a aquells afortunats que el cobren, aquest no arriba a el salari mínim: aquesta és la quantia màxima possible, però molts dels perceptors queden clarament per sota per no disposar de prou anys cotitzats (més enllà dels vint exigits com a mínim) per arribar al salari mínim d'acord amb l'apartat 4 de l'article 203 de la Llei que regula aquests complements”.

En conclusió, expliquen des de l'USdA, “els complements que elevarien la pensió fins al salari mínim són molt restrictius, deixen fora els pensionistes més desfavorits, i els cobra una petita minoria dels que tenen pensions inferiors a el salari mínim. Aquest és el context en el qual cal situar aquest complement. I d'aquí que la despesa destinada a la mateixa sigui tan absolutament baixa (poc més d'un milió d'euros). Per tant, no compensa ni de lluny les baixes pensions, ni de bon tros eleva l’escassa despesa total en les mateixes que es realitzen a Andorra”.

Sobre la consideració d'Espot que per analitzar les pensions a Andorra cal mirar la pensió dels que han cotitzat més de 40 anys, per a l'USdA “es tracta d'un plantejament difícilment explicable i clarament fora de context: primer, perquè el sentit comú i el rigor exigeixen que es mirin totes, no només "les bones". Segon, perquè això seria mirar només el 10% (o menys) de les pensions de persones amb una situació privilegiada i oblidar-se de el 90% de la població d'Andorra que mai arribaran als 40 anys cotitzats. I tercer, perquè d'aquesta manera estaríem en la pràctica fora de la realitat de les pensions”.

Ubach conclou que “fins i tot així no es pot obviar que el sistema de pensions del país és enormement mesquí i limitat al reconèixer (amb els gairebé inabastables 40 anys cotitzats) una pensió que és només la meitat del cotitzat (proporció que, novament, es redueix a mesura que els anys cotitzats són menors, i causa fonamental de les baixíssimes pensions d'Andorra. La immensa majoria dels països de l'entorn té taxes de substitució molt més elevades amb aquest llarg període cotitzat”.