Andorra la VellaVíctor Domínguez, conegut també com a Wall Street Wolverine, s’ha convertit en una figura clau de la divulgació econòmica i social a través de les xarxes socials, destacant per la seva companyia Racks Labs o el seu canal de streaming o YouTube, on comparteix opinions crítiques sobre polítiques governamentals i temes d’actualitat al seu programa.
Resident a Andorra, és conegut per defensar la llibertat econòmica i la sobirania dels països davant de models intervencionistes. A continuació, l’entrevista completa amb Wall Street Wolverine, en què reflexiona el futur de l'esdeveniment Andorra Economic Forum, el problema de l’habitatge i la llibertat d'expressió a les xarxes.
Acabeu d’anunciar diferents ponències amb Miguel Anxo Bastos, Mario Conde o Marcos de Quinto per al vostre nou esdeveniment Madrid Economic Forum. Com valoreu l’èxit de l’Andorra Economic Forum en relació amb aquesta expansió a Madrid? I què espereu de l’esdeveniment?
La veritat és que estem molt contents de l’èxit aconseguit a Andorra. Sabíem que era un repte difícil, però el format ha agradat i ha permès que moltes persones que no coneixien el país se n’enamoressin. Al final, el que més s’ha valorat ha estat l’experiència i l’oportunitat de conèixer persones amb interessos similars en un paradís natural com Andorra.
Per a la tercera edició, busquem consolidar l’esdeveniment com un fòrum que permeti networking i desenvolupament professional al més alt nivell. La idea és que l’esdeveniment sigui l’excusa per reunir emprenedors i empresaris un cop l’any al Principat.
Pel que fa a l’expansió a Madrid, era un pas inevitable per escalar el format a Espanya en un espai més gran. A més, com a madrileny, em feia una especial il·lusió portar l’experiència que ja hem viscut a Andorra a un lloc tan espectacular com el Palau de Vistalegre.
Va ser millor la primera edició o la segona, i per què?
Crec que, com a organització, quan vam veure el cartell de la segona edició, ja pensàvem que seria difícil superar-ho. L’experiència va durar més dies, i els assistents van poder gaudir d’un format més relaxat amb diversos moments de networking i xerrades de desenvolupament professional el divendres abans de l’esdeveniment, cosa que es va valorar molt.
El primer any va estar molt bé, però el segon ens ha posat el llistó molt alt per superar-nos en la tercera edició.
Andorra té una gran tasca pel que fa a infraestructures, però el problema de l’habitatge és present arreu, i molts culpen els estrangers. Hi estàs d’acord? Quines mesures creus que es podrien contemplar?
Quan la demanda augmenta considerablement i l’oferta no l’acompanya, els preus pugen. Això és economia bàsica.
Andorra ha experimentat un creixement de la població que, en un país tan petit, genera un impacte gairebé immediat en el mercat de l’habitatge. És un problema que veiem en gairebé qualsevol capital europea.
Molts experiments intervencionistes al voltant del mercat de l’habitatge no han funcionat i han limitat encara més l’oferta, agreujant el problema. Quan persones que no han agafat mai un llibre d’economia prenen decisions sobre problemes d’aquesta naturalesa, passen coses com les que veiem en moltes grans capitals.
Andorra necessita un augment de l’oferta d’habitatge que permeti alleugerir els preus, i això es pot fer des del sector privat però també amb col·laboració públic-privada. Si prens decisions basades en la teoria econòmica, els problemes es resolen amb el temps. Si actues des del càlcul polític o la pseudociència econòmica socialista, acabes amb resultats com els que hem vist en altres llocs.
Andorra ha de decidir si aplica la teoria econòmica o cau en el populisme guiat per l’analfabetisme econòmic socialista.
I sobre l’aeroport? En el teu pòdcast amb el periodista i escriptor Fernando Díaz Villanueva es van comentar algunes de les dificultats per arribar a Andorra amb avió. Com valores aquesta situació?
Crec que l’aeroport de la Seu genera, de vegades, una certa incertesa amb els vols que s’hauria d’intentar solucionar. Tanmateix, no ens hem de quedar només amb les incidències. Les xifres dels darrers anys mostren que apostar per l’aeroport ha tingut sentit, i tot el que sigui diversificar les comunicacions al país és una bona notícia.
Pedro Sánchez ha presentat un nou programa d’habitatge afirmant que mai s’ha fet política a Espanya en aquesta matèria. Seran suficients aquestes reformes o podrien generar efectes adversos, com una caiguda de la construcció o una major escassetat d’oferta?
Ja fa més de cinc anys que diu el mateix. La gent ha votat política de gestos i tenen gestos. El 2023, ja va prometre la construcció de més de 183.000 habitatges, dels quals només s’ha entregat el 5,5%, i la gran majoria provenen de la Sareb.
Fins i tot els socialistes són conscients que el problema és de manca d’oferta. I perquè aquesta augmenti, cal donar incentius i seguretat jurídica. Des de l’intervencionisme i la coacció no s’arriba mai a bon port.
T’has convertit en un mitjà en si mateix on moltes persones se senten identificades, exposant situacions que altres semblen ocultar. Elon Musk defensa la ‘free media’, i diu als usuaris que són la premsa. Creus que el periodisme convencional té els dies comptats?
El periodisme convencional i els mitjans tradicionals han cavallat la seva pròpia tomba prostituint la informació a favor del poder que els finança. Molts periodistes s’han convertit en l’equip de premsa del partit de torn, i amb les xarxes socials, la gent pot contrastar la informació. L'èxit no és altre que fer un periodisme valent, contra el poder. Mostro el que els mitjans no volen ensenyar perquè els seus amos els hi impedeixen.
Quins motius t’han portat a pensar que l’Acord d’Associació entre Andorra i la UE provocarà que Andorra sigui més woke?
Conèixer prou els buròcrates de Brussel·les. Mireu què passa amb els països que no segueixen les directrius que envia Brussel·les: són països coaccionats i perseguits en contra de la voluntat democràtica dels seus ciutadans. Algú es pensa que els buròcrates de Brussel·les són germanetes de la caritat, però s’assemblen més a la ‘Ndrangheta.
Entenc que és temptador veure les quantitats de diners que Brussel·les pot fer arribar, però això és vendre l’ànima al diable. Molta gent que defensa aquest acord, en el fons, està defensant omplir-se la butxaca. Els fons europeus són molt temptadors, però la sobirania dels ciutadans no es ven.
Els espanyols que vivim a Andorra venim del futur: sabem què passa quan es prenen certes decisions a nivell polític. Coneixem el desastre de les polítiques socialistes i woke a Europa. Coneixem de sobres en què s’ha convertit la Unió Europea, i el món està renegant d’aquest model. L’era woke s’ha acabat, i els ciutadans d’arreu del món ho estan reflectint amb el seu vot.
Un missatge per a la teva audiència andorrana.
Que siguin valents i defensin la seva sobirania, apostant per la sensatesa, la llibertat i la teoria econòmica. El socialisme és un model fracassat que només ha portat misèria. Mai estaré prou agraït amb un país que m’ha acollit amb els braços oberts i que cal cuidar perquè és un tresor enmig d’una Europa cada cop més decadent.
