Com lluiten la resta de països contra la crisi de l'habitatge?

Andorra la VellaL’habitatge és un problema global. Malgrat que al Principat s’ha convertit en una de les principals preocupacions dels ciutadans, aquesta situació també l’estan experimentant ciutats d’arreu del món. La falta de pisos en un territori, l’augment desorbitat dels preus de lloguer i el de les hipoteques estan dificultant l'accés a un habitatge digne a milers de persones. Aquesta situació ha portat als respectius polítics a pensar solucions i a implementar mesures per intentar resoldre-ho. Cada territori és únic, diferent i té les seves particularitats, per tant, la majoria de les accions dutes a terme poden ser difícils d’arrelar al Principat. Tot i això, fem un breu repàs sobre com han abordat els diferents estats aquesta problemàtica.

Per començar, alguns alcaldes de ciutats europees han unit forces per lluitar contra aquesta crisi. Sota el paraigua, 'Mayors for Housing', uns dotze representants de capitals com Barcelona, Roma, París o Lisboa han creat aquesta plataforma amb la intenció de conscienciar a les institucions de la Unió Europea sobre aquest gran desafiament. Precisament, el mes de febrer es van reunir a Brussel·les amb el comissari d'Energia i Habitatge de la Unió Europea, Dan Jørgensen, pel qual li van traslladar la necessitat d’aplicar polítiques urgents. Entre algunes d’aquestes, van destacar més inversions en habitatge social i assequible, la creació d'un fons o una regulació més estricta sobre les plataformes de lloguer a curt termini.

Entrant amb lupa a països concrets, cada territori ha intentat adoptar certes mesures per mirar de curar la ferida. En alguns casos, algunes de les propostes són força innovadores. Els Països Baixos, així com altres estats, han apostat per construir edificis modulars i prefabricats. Aquesta iniciativa els permet reduir els costos de construcció i incrementar l'oferta d'habitatges assequibles. A més, els materials tenen un impacte ambiental més reduït. Els neerlandesos també han optat per edificar cases flotants per fer front a la falta d’espais urbanitzables en un territori molt densament poblat i amb molta aigua. Alhora, els serveix per lluitar contra el canvi climàtic, ja que es tracta d’un país que es troba per sota del nivell del mar i aquestes edificacions ofereixen solucions a les inundacions. Un exemple és Schoonschip, un barri d’una cinquantena de cases flotants que es troba en el nord d’Amsterdam. Aquesta innovadora iniciativa es va idear en una antiga zona industrial que actualment s’ha transformat en un lloc residencial sostenible, atès que generen electricitat a través de plaques solars i l’aigua de l’aixeta s’escalfa a través d’escalfadors solars.

A França l’any 2000 es va aprovar la llei ‘Solidarité et renouvellement urbain’. L’article 55 d’aquesta legislació dictamina a determinades ciutats i pobles a disposar d’un nombre mínim d’habitatges socials. "Els municipis de més de 3.500 habitants – i 1.500 habitants de l'àrea metropolitana de París– pertanyents a aglomeracions (unitats urbanes de l'INSEE) o intermunicipals de més de 50.000 habitants, inclòs almenys un municipi de més de 15.000 habitants, han de tenir el 25% dels habitatges socials dins del seu parc o un 20% en els territoris menys tensionats", consta a la pàgina web del Ministeri de l'Ordenació del Territori i la Descentralització i del ministeri de la Transició Ecològica, la Biodiversitat, els Boscos, la Mar i la Pesca del govern francès. L'administració d'Emmanuel Macron va tirar endavant la Llei de desenvolupament de l'habitatge, urbanisme i tecnologia digital, també coneguda com a Elan, el 2018. Entre les moltes qüestions que banya la norma, una d'aquestes feia referència a reestructurar i reforçar el sector de l'habitatge social o construir més habitatges.

Un altre plantejament implica construir urbanitzacions senceres. El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, va anunciar durant el passat estiu la intenció de construir noves ciutats per fer front la crisi residencial. Aquest mes de febrer l’executiu britànic va comunicar que s’han suggerit més de 100 ubicacions potencials per tot Anglaterra per construir-hi les futures civilitzacions. De fet, segons informa el 'Daily Mail', la previsió és que a l’estiu d’aquest 2025 es comencin a considerar aquestes propostes. "Cada ciutat nova tindrà el potencial de lliurar 10.000 habitatges o més", va explicar el govern de Downing Street en una nota de premsa publicada a la seva pàgina web. Aquests nous espais comptaran amb alguns principis clars, com "habitatge assequible, infraestructures vitals i accés a espais verds oberts i a la natura per transformar la vida de les persones treballadores", s’indica a la nota de premsa.

Singapur és un país estat amb una de les densitats de població més altes del món. Malgrat això, aquesta nació del sud-est asiàtic s’ha convertit amb un cas d’èxit per com ha gestionat el tema. I és que segons recull 'El Confidencial', el 82% de la població viu en habitatges construïts pel mateix govern posats a preus assequibles. A més, el 90% de la seva població són propietaris d'aquests habitatges. Això és degut a la creació, el 1960, de l’HDB (Housing and Development Board), un organisme que es va dedicar a construir milions d’habitatges públics.

Viena també ha sabut fer una bona gestió dels pisos socials. L'ajuntament de la capital austríaca és propietari i copropietari del voltant d'entre el 50% i el 60% dels immobles de la ciutat. Això ha permès que la majoria de la població visqui en habitatges socials i amb preus de lloguer assequibles. En finalitzar la Primera Guerra Mundial, l'administració municipal de l'època va apostar per construir habitatges pels seus habitants, vora uns 25.000. Aquest model s'ha anat mantenint fins a l'actualitat, en part, perquè l'ens local cada any destina partides pressupostàries en aquest àmbit. De fet, segons 'Euronews', el pressupost anual supera els 400 milions d'euros.