Marcel Planellas: "La innovació serà clau per a tirar endavant, per adaptar-se a la nova situació"

El professor d'ESADE Marcel Planellas va estar a Andorra per presentar el seu darrer llibre "El libro rojo de la innovación" que ja pots trobar a l'FNAC Andorra. A més de la seva tasca divulgativa, Planellas treballa com a consultor dirigint processos de reflexió estratègica tant en el camp privat com en el públic. El seu pas per Andorra no ens ha deixat indiferents davant totes les manifestacions i reflexions que ha protagonitzat davant el públic que va assistir a la seva conferència.

Després de la pandèmia que ens ha tocat viure en què algunes empreses han hagut de tancar o fer ajustaments, la innovació serà clau per les que han aconseguit tirar endavant?

La innovació serà clau per a tirar endavant, per adaptar-se a la nova situació. La nova normalitat després de la pandèmia no ha estat com s'esperava. De forma imprevisible, tenim una guerra a Europa que està provocant un alça en els preus dels combustibles que repercuteix en molts d'altres sectors. Tenim un augment de la inflació i un refredament del creixement econòmic. I a hores d'ara encara desconeixem la durada i les conseqüències finals d'aquest terrible conflicte bèl·lic. Mentre veiem cada dia els efectes del canvi climàtic, del procés de digitalització que s'amplia a tots els racons de l'economia o els canvis en les percepcions i els comportaments de les noves generacions. Davant d'aquesta situació sembla raonable pensar que les empreses que vulguin sobreviure tindran que evolucionar per adaptar-se aquests canvis de l'entorn.

Què els diria a directors d'empreses que continuen aferrats en un sistema arcaic sense creure en la innovació?

Davant d'un entorn tan canviant i imprevisible com l'actual, hi ha una reacció molt natural dels directius i empresaris a centrar-se en el dia a dia, en l'explotació dels seus negocis actuals, intentar millorar l'eficiència dels seus processos i optimitzar els recursos. Ara per ara, els ingressos per a poder mantenir la seva empresa vindran dels seus negocis actuals. El problema és que no dediquin també temps i esforç a pensar a explorar noves oportunitats. En innovacions que puguin ajudar al seu desenvolupament futur. En funció del tipus d'empresa caldria intentar equilibrar l'explotació dels negocis actuals amb l'exploració de noves oportunitats. Els directors d'empresa en contextos com l'actual haurien d'aprendre a ser ambidextres, ser capaços d'explotar i explotar al mateix temps.

Quin canvi ha pogut veure en aquelles empreses que han apostat per la innovació?

La innovació en el món de l'empresa no és fruit d'un geni, és un procés sistemàtic i organitzat. Les empreses que han posat en marxa un sistema d'innovació disposen de quatre elements essencials: un equip de persones expertes i dedicades, una cultura organitzativa que reconeix i facilita la innovació, una dedicació de recursos i un procés ben definit per a transitar des de la idea inicial fins al producte o servei final. Veiem que hi ha elements que són més "soft" com l'equip i la cultura, i d'altres més "hard" com els recursos i els procés. Però tant la part "hard" com la "soft" són imprescindibles per a impulsar la innovació a l'empresa. No n'hi ha prou amb contractar un bon equip si no hi ha una cultura oberta a la innovació o dedicar molts recursos a construir un gran centre d'innovació si no tenen un procés ben definit. Les empreses que estan innovant amb èxit tenen un bon equilibri entre aquests quatre elements, entre la part "soft" i el "hard" del sistema d'innovació.

En el títol del seu llibre utilitza el terme "rojo". Si tenim en compte la seva connotació, això suposa que estem en zona de perill?

M'agrada aquesta lectura sobre els significats dels colors!!! Com bé dius, el vermell és un color que indica alerta i és podria entendre com un crit d'alerta als directius i empresaris sobre la importància de la innovació. Aquest vol ser un llibre vermell per ajudar a passar a l'acció. Per ajudar als directius i empresaris a fer realitat els seus projectes de canvi a través d'una nova eina que és l'Auditoria de la Innovació. Per tant, és un llibre vermell per a posar en alerta de la importància de la innovació i per ajudar a passar a l'acció, per a fer pensar i fer.

A la seva conferència deia: la innovació es pot començar a aplicar en un sol departament de l'empresa i que s'ha de treballar la innovació de forma transversal, com ho hem d'entendre?

Des del punt de vista de l'empresa, la innovació és un viatge que va des de la idea fins al client. És un procés on allò rellevant per a l'empresa és que la innovació en un producte o servei, al final encaixi amb una necessitat d'un client que la valori. En aquest viatge segur que hi haurà molts canvis i una evolució de la idea inicial en contrastar-la amb les necessitats i les preferències dels clients. Per tant, segur que si hauran d'implicar diferents departaments de l'empresa: des del disseny i la producció fins a la comercialització, la logística o la comunicació. Actualment, a les empreses la innovació pot estar en un departament, però es pot innovar a tots els departaments: en les operacions, en el model de negoci, en la transformació digital,... La innovació és un repte que tenen tots els departaments de l'empresa: si es vol ser una empresa innovadora aquesta activitat ha de ser transversal a tots els seus departaments.

Per què ens fa por aplicar o ser innovadors? Acostumem a fixar-nos en aquells que han assolit l'èxit després d'haver aplicat la innovació i és a partir d'aquí quan ens atrevim a fer el primer, és per això que ens explica el cas del restaurant El Bulli?

Ens fa por innovar a l'empresa perquè tenim incertesa sobre els resultats. Quan repetim tenim la sensació que podem fer una previsió dels resultats que esperem obtenir. En canvi, quan és un nou projecte tenim una incertesa més gran. No disposem de referències i el risc de fracàs és més gran. Els casos d'èxit poden ajudar, però és un error intentar aplicar-los a situacions i contextos molt diferents. Quan es parla de casos d'èxits d'innovació amb freqüència s'assenyalen casos d'"startups" o de les grans tecnològiques internacionals. El cas de El Bulli és una petita i mitjana empresa catalana que va aconseguir ser reconeguda com al líder mundial en el sector de l'alta gastronomia per la seva innovació. Dos emprenedors, Ferran Adrià i Juli Soler, van transformar un sector a través de la innovació des de la Cala Montjoi de Roses. No es presenta com un cas a seguir, sinó com una història sobre la que es pot aprendre a innovar.

Quina relació pot haver-hi entre el món de la gastronomia amb l'empresarial?

El Bulli resturant és molt conegut pels seus plats i els premis. En el llibre s'ha intentat una aproximació a la part més desconeguda de la història de El Bulli, que normalment no ha estat gaire tractada i que en sembla pot ser d'interès per a les empreses que volen millorar la gestió de la innovació. Des d'aquest punt de vista, podríem destacar el seu sistema d'innovació (sis mesos en un taller a Barcelona un equip dedicat a l'experimentació i sis mesos al restaurant transformant aquestes idees en nous plats) amb l'objectiu de renovar el menú degustació al 100% cada temporada, amb novetats que fossin innovacions radicals que obrissin nous camins. Un altre aspecte d'interès per al món de l'empresa és com varen crear una galàxia de negocis (cursos, càtering, consultoria...,) a l'entorn del restaurant per tal de fer sostenible aquest sistema d'innovació. Estic segur que els directius i empresaris podran descobrir i extreure moltes idees i reflexions d'aquest part oculta del cas de El Bulli i de la decisió estratègica de tancar el restaurant per a esdevenir una fundació, dedicada al foment de la innovació i preservar el seu llegat.

Veu Andorra com un país que aplica la innovació? Ho fa de la manera correcta? En quins punts flaqueja?

En el col·loqui hem comentat el paper, cada cop més rellevant dins del desenvolupament econòmic, d'un país dels "clústers" que apleguen en un mateix territori a companyies, organitzacions i institucions d'un sector determinat per tal de crear un ecosistema que afavoreixi la innovació i la competitivitat. També hem comentat que els motors d'innovació territorial que han demostrat impulsar millor la innovació en un territori són els formats per tres hèlixs: l'hèlix del coneixement (centres de recerca i universitats), l'hèlix de l'empresarial ("startups" i empreses) i l'hèlix de les institucions (governs i associacions). En un món tan competitiu com l'actual, tots els països, també Andorra, han de focalitzar els seus esforços i decidir per quins sectors (per quins clústers) aposten per al futur. Aquesta aposta estratègica de futur pot passar per innovar en sector tradicional i també per a impulsar nous sectors amb potencial de creixement.