Economia17/09/2020

Més a prop de l'FMI

El Consell General rebutja l'esmena a la totalitat al projecte de llei d'adhesió i aprova el Conveni constitutiu

Albert Belis
i Albert Belis

Andorra la VellaEl ple del Consell General ha aprovat aquest dijous el Conveni constitutiu del Fons Monetari Internacional (FMI) amb el suport dels tres partits de la majoria (Demòcrates, Liberals d'Andorra i Ciutadans Compromesos) i de Terceravia –20 vots–, mentre que el Partit Socialdemòcrata (PS) s'ha posicionat en contra –6 vots–. Al mateix temps, ha estat rebutjada per 20 vots en contra i 6 a favor l'esmena a la totalitat presentada pel PS al projecte de llei d'adhesió d'Andorra a l'FMI, un projecte de llei que continuarà el tràmit parlamentari a la comissió legislativa de Finances, on s'hauran de debatre les 22 esmenes parcials que hi han presentat els mateixos socialdemòcrates.

"Andorra fa un pas més cap a l'homologació internacional i la sostenibilitat financera", ha dit el ministre de Finances, Eric Jover, que durant el debat ha mantingut, juntament amb la resta de grups de la majoria, un dur enfrontament amb el líder socialdemòcrata, Pere López, que defensava la posició contrària respecte a l'adhesió a l'FMI. Jover, que ha explicat que el mes que ve Andorra ja podria ser membre de ple dret de l'organisme i que en seria el 190è país, ja que actualment n'hi ha 189, ha detallat els avantatges d'aquesta iniciativa i la quota que l'Estat andorrà haurà de fer front per entrar a formar-ne part.

Cargando
No hay anuncios

Quant als avantatges, ha apuntat que comportaria un augment de la inversió estrangera per la fiabilitat de les estadístiques que l'organisme publicaria sobre Andorra, l'accés a formacions i assessoraments de primer nivell, i l'increment de la resiliència financera per l'accés a recursos econòmics. Pel que fa a la quota, el titular de Finances ha assegurat que serà de 98,2 milions d'euros, a repartir en un 25% com a reserva d'actius a Washington i el 75% en dos comptes en euros a Andorra. Això suposarà que les arques públiques hauran de satisfer 4.608 euros anuals a l'FMI, un "cost ínfim" per al Govern, ha afirmat Jover.

Pere López, que ha defensat l'opció del Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa com a alternativa a l'FMI, ha començat la seva exposició de motius criticant la rapidesa amb què el Govern ha portat aquesta iniciativa al Consell General. "Ha estat un menysteniment absolut i una manera d'amagar informació, i com que representa una pèrdua de sobirania, creiem que s'hauria de fer una consulta popular", ha dit. També ha alertat que l'entrada a l'FMI pot representar que aquest organisme exigeixi a Andorra que faci retallades públiques i opti per privatitzacions en cas que el país necessiti ajuda financera. "Els costos són nombrosos i els beneficis són difícils de visualitzar; si van a buscar aquesta xarxa, és que busquen una sortida a una eventual fallida", ha assegurat. En la rèplica, Eric Jover ha afirmat que "estic dolgut i trist pels insults i les mentides que ha dit de mi; la desqualificació és la seva forma de fer i per això no li puc fer confiança, ja que se situa en un extrem i ignora la posició de la majoria de països d'arreu del món".

Cargando
No hay anuncios

Els tres grups de la majoria han estat contundents amb López i amb la defensa de l'entrada a l'FMI. Ferran Costa, de Liberals d'Andorra, ha afirmat que "tenim l'oportunitat d'estar representats en l'òrgan que s'escollirà el 17 d'octubre i per això és important entrar-hi el més aviat possible, ja que així formarem part de la circumscripció belga i holandesa". Carles Ensenyat, de Demòcrates, per la seva banda, ha estat contundent amb els socialdemòcrates: "Només Cuba, Corea del Nord i el PS no volen ser a l'FMI", ha afirmat en referència als pocs països que no formen part de l'organisme internacional, juntament amb alguns microestats europeus. L'únic grup parlamentari de l'oposició que s'ha alineat amb el Govern i la majoria ha estat Terceravia. "Ho veiem com una necessitat de país, sols no ens en sortirem i tenir recolzament ens ajudarà", ha afirmat Josep Pintat.