La nova llei de contractació pública obligarà l'executiu a pagar a 30 dies

Andorra la VellaEl Govern ha aprovat un projecte de Llei de contractació pública per substituir la llei que datava del 2000. Aquesta nova llei ha de servir de palanca per implementar "polítiques públiques a favor de l'agenda 2030" i també per implantar un nou model basat en el desenvolupament sostenible i que impulsi la integració social, promogui polítiques de gènere i afavoreixi els drets de les persones amb discapacitats, ha explicat aquest dijous la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó. El nou reglament mostra un compromís amb el sector empresarial del país, i per aquest motiu, la ministra ha explicat que, un cop estigui implantada la digitalització amb la factura electrònica, "l'administració tindrà l'obligació de pagar a 30 dies" i no a 60 com fins ara.

Presentació de la llei de contractació pública

"Creiem que ho podrem implementar i és el compromís que tenim amb el sector empresarial per pagar el més ràpid possible", ha manifestat la ministra, respecte a l'escurçament dels pagaments, tot i que ha volgut deixar que aquesta obligació no serà immediata. Calvó ha manifestat que aquesta llei s'ha treballat molt amb el sector empresarial, ja que les compres públiques són molt importants per l'economia del país. D'aquesta manera, la llei manté la preferència dels contractes nacionals, i als contractes estrangers s'aplicarà el criteri de reciprocitat, i la igualtat de tracte amb els operadors econòmics de la UE, s'aplicarà quan es garanteixi que "els operadors econòmics andorrans també la tenen si treballen en un altre país", ha indicat. A més, la ministra ha exposat que la llei dona resposta a una demanda històrica del sector empresarial com és una planificació. "Hi ha dos compromisos a la llei, i resulten d'una demanda del sector empresarial que entén les polítiques públiques com un element regulador i que pot ajudar en moments de variació de l'activitat econòmica", ha declarat la ministra durant la presentació del projecte de llei. Concretament, hi ha el compromís de planificació en el moment del marc pressupostari, a llarg termini, perquè "ajudi a regular aquesta activitat econòmica" i després l'executiu també agafa el compromís de "poder publicar les inversions previstes per l'any corresponent a efectes d'ajudar a les petites empreses” a poder-se presentar.

En aquest sentit, la llei preveu reforçar la participació de les pimes en les compres públiques, privilegiant les UTEs i la divisió en lots; configura les concessions com un mecanisme de col·laboració publicoprivada donant més seguretat jurídica; i es crea una junta de contractació que inclourà dos representants dels operadors econòmics amb funcions "de medicació i per aportar millores als sistemes de contractació", ha remarcat Calvó.

Un dels principis d'aquesta nova llei també són la inclusió social, la sostenibilitat i la igualtat de gènere. Per aquest motiu, "els plecs de base integraran criteris concrets per promocionar aquests aspectes" i els poders adjudicadors podran reservar determinats contractes als operadors econòmics o programes d'ocupació que tenen com a objectiu principal la integració social i professional de persones discapacitades o en risc d'exclusió social, ha manifestat Calvó. D'altra banda, la llei va en línia amb la modernització de l'administració i introdueix la contractació electrònica per simplificar i agilitzar el procediment. A més, la titular de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, ha avançat que s'apostarà per un portal únic amb la creació d'una plataforma de contractació per posar a disposició del sector totes les licitacions. Aquest mecanisme "promou un estalvi de recursos públics i de temps", ha dit.

Juntament amb aquesta modernització, també es busca una major transparència i qualitat dels contractes. Una de les principals modificacions seran les presentacions de les ofertes en tres sobres en comptes de dos, com fins ara. Un primer serà per la documentació administrativa i tècnica, un segon pels aspectes avaluables qualitativament i un tercer per a aspectes objectius. Calvó ha comentat que en cerca de la transparència, s'obrirà primer el segon sobre i es publicaran els resultats i després en una segona fase es valoraran els aspectes econòmics. Segons la ministra, "els ciutadans tenen dret a saber què se'n fa del diner públic", i per aquest motiu la llei busca oferir una major transparència. En la mateixa línia, en el moment de la contractació, l'oferta més avantatjosa haurà d'incloure també un càlcul del cost del cicle de vida i es crearà un registre oficial de licitadors i empreses classificades.

Finalment, l'àmbit d'actuació del nou text, a banda del sector públic andorrà, també inclourà a les societats i fundacions públiques. A més, els sectors especials com l'aigua, l'energia, les telecomunicacions, els transports o els serveis postals tindran una regulació específica, i els sectors socials, sanitaris, educatius i culturals també s'inclouran dins la llei, però amb un règim especial per poder reservar contractes a entitats del sector.