La paradoxa de no poder créixer més mentre s'ha de créixer per mantenir la prosperitat

Andorra la VellaEl degà del Col·legi d'Economistes Eduard Jordi ha explicat que la situació actual és bona globalment, segons les dades disponibles, però que l'evolució dels pròxims anys planteja seriosos dubtes. Ha comentat que ja es comença a veure una debilitat en l'economia andorrana i que alguns sectors ja han mostrat creixements negatius.

"Jo soc normalment optimista, però ens hem de preparar perquè això afluixarà", comenta el degà. El sector on començarà la crisi d'aquí als propers anys serà, segons Jordi, el comerç. "Es tracta d'un sector que té problemes estructurals i canvis d'hàbits de compra en els consumidors". En aquest cas es refereix a l'increment imparable del sistema de compra en línia que elimina els costos del manteniment dels establiments comercials i els treballadors. Aquesta crisi "s'acabarà traslladant a la resta de sectors, a alguns més que a altres, però a tothom".

Context internacional

Una part de la generació de la crisi estarà vinculada al context internacional. Eduard Jordi apunta, però que Andorra té un problema important afegit vinculat al model econòmic que ha donat els èxits actuals. La paradoxa és que el país no pot créixer més per la seva limitació de recursos, però necessita créixer imperativament per poder mantenir el nivell actual de prosperitat. El degà, en una entrevista al programa Avui serà un bon dia de Ràdio Nacional, ho justifica destacant que "la població cada cop s'està envellint més i es necessiten joves" perquè una part important de la població acaba entrant en l'edat de jubilació i no produeix.

L'arribada d'immigració per compensar l'envelliment de la població i un índex de natalitat molt baix es troba amb dos problemes fonamentals. D'una part el preu de l'habitatge i el cost de la vida que complica l'arribada de nova mà d'obra. De l'altra, la limitació poblacional del territori que no té massa més marge per continuar construint i té uns recursos limitats que no permeten excedir cert nombre de residents.

Jordi indica que el camí per minimitzar aquests efectes és modificar el model econòmic cap a un menys intensiu i que requereixi menys recursos humans i naturals per funcionar. "Amb l'activitat dels sectors tradicionals (hoteleria, comerç...) que necessiten molts recursos humans i pressionen l'habitatge o de la construcció que requereix molts recursos humans i naturals hem arribat a aquest augment de població. No hi cabem més".

Canvi en la població equivalent

Eduard Jordi explica que caldria canviar la població equivalent entre residents i visitants. "Som 85.000 habitants i nou milions de turistes i potser necessitem menys turistes i més població perquè genera molt més algú que viu aquí que els 'excursionistes' (turistes que no pernocten) que pugen i baixen que contamina molt o que necessita molts recursos i moltes infraestructures".