Pressupost 2022: encara sota l'impacte de la Covid-19 però avançant cap a la normalitat

Andorra la VellaUn pressupost per al 2022 “impactat encara per la Covid-19” però que desenvolupa els programes estratègics de l’H23 i que ja recupera una certa “normalitat” pel que fa als ingressos i les despeses. Així l’ha presentat el ministre de Finances, Eric Jover, que ha destacat que els ingressos seran de 465 milions d’euros, les despeses de 491 i un dèficit, per tant, de 26,5 milions. Destaquen els increments que encara experimentaran ministeris com Salut i Afers Socials (8% i 10%) i en aquest sentit Jover ha manifestat que des de l’executiu es volen “mantenir les estructures” per ajudar els ciutadans i lluitar contra la pandèmia.

Així, Jover ha manifestat que el pressupost 2022 preveu uns ingressos de 465,1 milions d’euros, una xifra que representa un 34% més que al 2021, quan s’enfilaven a 707,6 milions. Cal destacar l’increment molt destacat que es dona en la recaptació prevista en l’apartat dels impostos directes que passen dels 67,1 milions del 2021 als 95,2 del 2022. Jover ha justificat que pot semblar “un creixement excessiu” però també ha concretat que en la liquidació del 2021 es preveu 101 milions, és a dir, una dada molt millor que la prevista inicialment. “Pensem que 95 milions és una xifra realista”, ha emfasitzat i ha afegit que aquesta quantitat “marca la recuperació econòmica”. Pel que fa als impostos indirectes, s’espera una recaptació de 305,8 milions front els 283,4 del 2021, és a dir, un increment del 8%. En aquest sentit, el titular de Finances ho ha atribuït a un increment del consum. Quant a les taxes, la previsió és que la recaptació se situï en 37,1 milions, deu milions per sobre del 2021, és a dir, un augment del 37%. Jover ha anunciat que hi pot haver un increment de la taxa del tabac arran del fet que els països veïns tenen previst incrementar el preu i també ha detallat nous ingressos procedents de la taxa verda i la turística. Pel que fa a la primera, la previsió és una recaptació de vuit milions, dels quals només la meitat, quatre, responen a la nova taxa, ja que la resta ve de la reclassificació de l’impost sobre els carburants ja existent. Pel que fa a la turística, la previsió és que es puguin recaptar sis milions d’euros, a partir de la seva entrada en vigor cap a mitjans d’any. Pel que fa als ingressos patrimonials, procedents bàsicament d’Andorra Telecom i FEDA, es calcula una recuperació de 6,6 milions fins arribar als 26,7 milions, 24,5 procedirien d’Andorra Telecom i FEDA. Els majors dubtes, ha destacat Jover, venen pels ingressos de FEDA tenint en compte la “volatilitat” del preu de la llum a Europa i que no es volen incrementar preus.

Pel que fa a les despeses, seran de 491,6 milions, és a dir, un 6% més que el 2021, quan es van situar en 463,3. L’evolució “global" és “a l’alça notablement”, ha destacat Jover, que ha detallat que en el cas de personal creix en quatre milions, és a dir, un 3%, fins a situar-se en 121,8 milions. Ha volgut aclarir que no respon a noves contractacions, ja que només es crearan quatre places noves i ha primat la filosofia de contenció, sinó que l’augment ve donat per la política d’increment de l’IPC, els triennis i les obligacions de les jubilacions. Quant al consum de béns corrents, l’increment és de 4,2 milions, i arriba als 57,4 milions i bàsicament ve donat per l’increment dels salaris mínims de personal com el de la neteja. Les despeses financeres arriben a 16,2 milions, amb un increment del 12%. En aquest sentit, el titular de Finances destaca la nova emissió de 600 milions d’euros que serviran per renovar el deute existent. Pel que fa a les transferències corrents, sumen 222,7 milions, és a dir, 11,7 milions més, i cal destacar els increments a organismes com la CASS, el SAAS o els ajuts socials, que s’indexen a aquesta partida. Pel que fa a les despeses de capital, arriben a 73 milions front els 65 de l’any anterior bàsicament per les transferències als comuns i l’apartat d’inversions reals augmenta fins als 37,2 milions front els 33,7 del 2021, és a dir, un 10% més, la qual cosa, ha dit Jover, es relaciona amb una certa recuperació.

Entrant al detall per ministeris, tenim que Afers Socials passa de 31 a 33,5 milions, és a dir, un augment del 8% i Salut dels 81,8 als 90,2 és a dir, un 10% més. En aquest sentit, com s’ha esmentat, aquests augments venen encara associats a la Covid. Si es compara amb el 2019 tenim que Salut rebia llavors 61 milions i Afers Socials 26,4 milions. I és que, per exemple, encara són notables els increments de les transferències al SAAS i la CASS, així, el SAAS passa dels 18 milions que rebia el 2019 als 30 que rebrà el 2022 mentre que en el cas de la seguretat social, es passa dels 39 als 52.

Altres ministeris que destaquen és el de Presidència, Economia i Empresa, que experimenta un augment del 22% passant dels 15,6 als 19,1 milions. Jover ha explicat que l’augment de 3,4 milions ve donat per projectes estratègics que lidera aquest ministeri com el transport públic, l’aeroport de la Seu, la zona franca o la concessió de l’heliport. Pel que fa a Territori i Habitatge, passa de 42,1 milions a 45,3, és a dir, un 7% més. En aquest sentit, es recupera la despeses en actuacions que no eren urgents “però sí necessàries” de manteniment. Quant al ministeri d’Administracions Públiques i Participació Ciutadana, passa dels 23,6 milions als 25,9, és a dir, 2,3 milions més. En aquest cas, l’increment ve justificat per l’impuls a la digitalització. També cal destacar l’increment d’altres ministeris com Justícia i Interior que arriba als 44,2 milions front els 41,4 anteriors i es destina un milió més a la justícia “perquè pugui fer la feina de la millor manera possible”. Educació, al seu torn, incrementa el pressupost un 2%.

Inversions reals

Pel que fa a les inversions reals, el multifuncional rebrà 1,3 milions d’euros. “Continua sent un projecte estratègic i ara sí, rep una partida que no és petita”, ha justificat el ministre, que ha manifestat que amb aquests diners l’espai, que pot arribar a costar 30 milions, ja comença a agafar forma. Pel que fa a infraestructures escolars, cal destacar l’1,4 milions que rebrà el centre escolar de Ciutat de Valls. També cal subratllar totes les inversions que es dedicaran a la recuperació del patrimoni; els 700.000 euros de més al programa Renova; els dos milions a l’RN20 o els 7,4 per a la transformació digital.

La previsió és que es pugui tancar el 2022 amb un dèficit de 26,5 milions. D’aquesta manera, el ministre ha defensat la gestió que han fet Demòcrates i ara el govern de coalició durant aquests anys i ha remarcat que “fins i tot en postpandèmia” seran capaços de tancar en “millors condicions que els meus amics socialdemòcrates”. Pel que fa al compliment de la despesa màxima permesa, de l’1% del PIB, es compleix ja que el límit seria de 28,4. Pel que fa a l’evolució de l’endeutament de màxim el 40% del PIB, al 2022 s’estarà en el 45,2% i ha manifestat que hi haurà una reducció progressiva fins al 39%. Jover ha manifestat que el pressupost preveu 100 milions per la reserva internacional que el Fons Monetari Internacional (FMI) va recomanar. En aquest sentit, s’està negociant amb els bancs nacionals de França i Espanya per aconseguir comptar amb aquesta reserva.

Jover ha conclòs explicant que aquest pressupost “referma la situació dels ODS en el centre d’acció política” i ha explicat que s’ha treballat amb un programa nou que malgrat les dificultats d’aquest any a la llarga permetrà una major transparència, rigor i control.

A l’últim, ha destacat que espera que els consellers puguin cloure la feina sobre aquest pressupost “el màxim de ràpid possible” i de fet ja s’ha ofert a fer una compareixença per aclarir dubtes. En aquest sentit, ha manifestat que és “optimista” que pugui estar en vigor a principis de l’any que ve.