Preus rebentats

Fa just una setmana que la Unió Hotelera, veient que amb l’obertura de les fronteres s’anava capgirant la tendència d’anul·lacions que fins aleshores havia patit el sector, feia una crida als responsables dels establiments perquè “no cometin el disbarat de rebaixar molt els preus de les reserves”. Set dies després només cal fer un cop d’ull a les principals webs de reserves on-line per adonar-se que l’advertiment de l’entitat no ha tingut massa seguiment.

Mentre alguns hotels sí que han mantingut les tarifes d’abans del confinament o els han rebaixat lleugerament, d’altres ofereixen preus molt barats per pernoctar. En alguns buscadors coneguts, com booking, atrápalo, edreams o voyage-prive es poden consultar autèntiques gangues com rebaixes del 65% o del 80% del suposat preu establert.

Per posar un parell d’exemples, un hotel de luxe amb spa d’un poble del nord del país té un anunci penjat segons el qual, per 89 euros per persona es contracta una habitació doble durant dues nits, amb mitja pensió i amb accés durant una hora i mitja a l’spa inclosos. De manera similar, al centre del país proliferen les ofertes d’hotels de 4 estrelles que rebaixen les tarifes fins oferir nits amb mitja pensió per menys de 50 euros.

Així doncs, per alguns establiments, la consigna que la Unió Hotelera ha passat als seus associats, que consisteix en "no fer un disbarat i que rebaixin molt els preus”, ja que creuen que això podria acabar sent contraproduent, ha quedat en paper mullat.

Si bé és cert que cada establiment pot fer allò que cregui convenient, el sector hoteler hauria de retenir en la memòria les conseqüències de la guerra de preus que va esclatar al país arran de la crisi del 2008, i que únicament va servir per perjudicar el sector, i de retruc, l’economia del país.