Ni rastre d'Andorra a la darrera llista d'estats sospitosos de ser paradisos fiscals
Andorra la VellaJa fa temps, en un procés accelerat des de l'esclat del cas de la Banca Privada d'Andorra, que el Principat ha deixat de ser sospitós de ser considerat un paradís fiscal. Ara bé, malgrat els convenis de cooperació internacional signats en matèria d'homologació fiscal, de lluita contra el blanqueig i de difusió d'informació i de transparència, encara costa, a ulls d'una part de l'opinió pública, desempallegar-se de l'etiqueta que ha acompanyat el país durant els darrers decennis. A tall d'exemple, la sol·licitud presentada al febrer per ERC i secundada per Podemos al Congrés dels Diputats espanyol, que no va prosperar, que demanava retornar Andorra a la consideració de paradís fiscal.
La notícia periodística de la setmana l'han protagonitzat els anomenats 'papers de Pandora': un altre bufet d'advocats, com en els 'papers de Panamà', encarregat de facilitar el blanqueig a les grans fortunes. Artistes, escriptors, esportistes i congregacions religioses, com els Legionaris de Crist, han trobat el seu particular 'paradís', on han pogut amagar la seva riquesa, via societats opaques, per esquivar el fisc dels seus països.
El ministres de finances de la Unió Europea reunits aquest dimarts a Luxemburg han decidit aprimar la llista de territoris que no consideren que cooperin amb l'ens supranacional en matèria financera i fiscal. Surten de la 'llista negra', Austràlia, Eswantini i les Maldives perquè “han aplicat totes les reformes tributàries necessàries”.
Costa Rica, Hong-Kong Kong, Malàisia, Macedònia del Nord, Qatar i Uruguai resten en espera d'una nova revisió. També estan en aquesta situació tres jurisdiccions, Anguilla, Dominica i les illes Seychelles, que han sortit momentàniament de la 'llista negra' fins que es revisin els seus casos i perquè s'han compromès a aplicar “els principis de bona governança fiscal”.
Així doncs, queden nou jurisdiccions que pertanyen a la llista que la Unió Europea considera paradisos fiscals: són Samoa, Samoa Americana, Panamà, les Fiji, les Illes Verge, Trinitat i Tobago, Guam, Palau i Vanuatu. Menció a part mereix Turquia, que està en situació d'stand by' després de ser requerida pels estats membre a comprometre's a fer efectiu l'intercanvi automàtic d'informació. Cosa que, de moment, no ha passat.
De tota manera, l'impacte d'aquest llistat és mínim, tal com explica la corresponsal de l'ARA a Brussel·les, Júlia Manresa. És més aviat reputacional, perquè les sancions previstes només passen per un reforç del seguiment de les transaccions i un augment de les auditories. De fet, la llista ja va néixer envoltada de crítiques el 2017 perquè no es considera ni eficaç ni realista. D'entrada, perquè no inclou cap de les jurisdiccions europees que també són considerades paradisos fiscals per diverses organitzacions internacionals i fins i tot pel mateix Parlament Europeu. Per exemple, Tax Justice calcula que la UE perd uns 27.000 milions d'euros anuals pels règims fiscals de Luxemburg, els Països Baixos, Suïssa i el Regne Unit.
En un comunicat, el coordinador d'investigació d'Oxfam Intermón, Iñigo Macías, critica que la UE "faci els ulls grossos davant el funcionament dels veritables paradisos fiscals" i hagi retirat de la llista Anguilla, "l'única jurisdicció que quedava amb un tipus impositiu del 0% sobre els beneficis empresarials". L'escàndol dels papers de Pandora i l'actualització a la baixa d'aquesta llista arriba en ple debat global sobre una fiscalitat més justa, a les portes d'una reunió del G-20 a Roma i dels membres de l'OCDE a París aquesta mateixa setmana, en què s'espera avançar per acordar un impost mínim de societats global.