Economia29/04/2020

“Abans el rebedor feia nosa i ara és un valor afegit a l’hora de llogar un pis”

El confinament ha impulsat el sector immobiliari a replantejar-se la recuperació d’espais de la llar que havien quedat obsolets

ANA Economia
i ANA Economia

Andorra la VellaMai abans havíem passat tant de temps dins de casa. Un mes i mig de confinament domiciliari ha posat en evidència que espais on abans no es feia pràcticament vida o semblaven inútils, ara són imprescindibles. “Abans el rebedor feia nosa i ara és un valor afegit a l’hora de llogar un pis. Abans fins i tot hi havia gent que tombava la paret d’entrada per fer més ampla la sala d’estar, però la situació sanitària ha fet que recuperés la seva importància perquè quan entres a casa pots treure’t les sabates i deixar les coses que han tingut contacte amb l’exterior”, detalla Jordi Galobardes, president de l’AGIA, que afegeix que “els pisos que tinguin rebedor i un bany de cortesia a l’entrada per rentar-se les mans, seran els més ben valorats els pròxims mesos”.

El sector immobiliari també destaca els balcons com els altres grans espais revaloritzats. “Del balcó no depenia la decisió d’una persona de llogar o comprar un habitatge, però ara ho podria ser”, recalquen des de l’AGIA. No dubten que les constructores hauran d’atendre futures reformes per adaptar els pisos d’obra vella, a les noves demandes d’un ciutadà que s’ha tornat més exigent per necessitat. “Està clar que els pisos no es fan d’un dia per l’altre i això ho veurem a mig i llarg termini, però està clar que alguns aspectes, com l’entrada de llum natural o l’aïllament acústic, s’han tornat essencials”, puntualitza Galobardes.

Cargando
No hay anuncios

Repensar els espais

El nou context fa que arquitectes i urbanistes coincideixin a dir que és un bon moment per repensar-ho tot. “Potser els espais interiors de les cases haurien de ser més flexibles i permetre condicionar les sales d’estar o els dormitoris en funció de les necessitats”, avança l’AGIA. El sector coincideix a pensar que l’habitatge es pot arribar a convertir en una mena de “santuari”, que la gent consideri lliure de virus i gèrmens i recuperarà el valor de l’habitatge, tot pensant allò de “llar dolça llar”.