Sensors als llits dels hospitals per detectar la febre de la Covid-19

Andorra la VellaSegons les Nacions Unides, l’any 2050 el 67% de la població mundial viurà en una ciutat. Davant d’aquesta previsió, molts països han optat per convertir els seus entorns urbans en “intel·ligents”, és a dir, crear espais que no malbaratin els recursos i aprofitin al màxim l’ús de la tecnologia per crear models més sostenibles. Això, a petita i mitjana escala, és el que fa l'empresa andorrana Solucions, que amb el seu software Systam pot gestionar equipaments d'edificis, campus i ciutats senceres.

El seu cas, que ha aparegut al programa 'A l'alça', demostra com des d'Andorra es pot dissenyar tecnologia puntera vinculada a les 'smart cities'. Un dels seus darrers clients és la Paeria de Lleida, que ha comprat el seu servei per convertir la ciutat en una de les més "intel·ligents" d'Europa. "Portem tres anys treballant amb ells, en els quals els hem instal·lat Systam en diferents localitzacions propietat de la Paeria, com poliesportius, edificis, vehicles de la guardia urbana, etc", ha detallat Josep Arasanz, CEO de Solucions. També ha explicat que durant la pandèmia, "al poliesportiu de Lleida van preparar un hospital de campanya i nosaltres els vam sensoritzar els llits de manera que amb un panell de control tenien les temperatures que hi havia en aquell llit, i automàticament detectaven si hi havia una pujada de temperatura per febre".

Les ciutats intel·ligents, ho poden ser gràcies a l’internet de les coses, o com se’l coneix en el món tecnològic: l’IOT. I es basa en una xarxa de sensors col·locats a qualsevol element, que recullen dades útils per a una millor gestió d’aquests equipaments. "Hem de pensar en el típic sensor que veiem als locals comercials, com els sensors de llum o els sensors de fum... qualsevol cosa que es vulgui gestionar pot portar un sensor que reculli dades, i tota aquesta informació anirà a parar a un software, que és el que nosaltres hem desenvolupat", ha explicat Arasanz durant el programa. Val a dir que instal·lacions com les de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell o el Consell General es controlen amb el seu sistema.

Andorra està molt lluny de considerar-se una ciutat intel·ligent com ho són Tòquio, Londres o Nova York, però la quarantena d’empreses vinculades a aquesta tecnologia que hi ha al país, treballen per aconseguir la màxima eficiència del nostre entorn. Statista, un dels portals d’estadística més importants del món, calcula que l’any 2025, la inversió en projectes d''smart cities' superarà el bilió de dòlars. Ara el repte de la majoria de governs es troba en resoldre les barreres legals que suposa la lectura de dades i el desplegament de noves infraestructures que facilitin la instal·lació de sensors. "Les ‘smart cities’ són importants perquè els ciutadans cada vegada volen ciutats més sostenibles, més respirables, i el conjunt d’eines que poden conformar aquest ecosistema serà important en un futur. A la base, el que es pretén també és reduir costos i potenciar l’estalvi energètic", conclou.