Cada supermercat llença entre un 4 i un 5% del gènere que compra

Andorra la VellaCada supermercat alimentari llença entre un 4 i un 5% del gènere que compra, segons expliquen a l'ARA Andorra fonts relacionades amb el sector. L'excedent, la quantitat de menjar caducat que no s'ha venut i que va a parar al contenidor, suposa una despesa, per a un supermercat de dimensions mitjanes –entre un híper i una botiga de queviures, per entendre'ns– d'entre 50 i 100 euros diaris.

Per reduir el sobrant alguns negocis opten per dues vies. La primera passa per disminuir el preu del producte per mirar de donar-li sortida. Els aliments frescos s'acostumen a rebaixar a la meitat dos dies abans que caduquin. El gènere sec, en canvi, es rebaixa aproximadament un 30% cap a les dues o tres setmanes abans de la data límit per al consum assenyalada pel fabricant. Aquesta és una pràctica habitual en les superfícies alimentàries però que es publicita poc per evitar un efecte crida i que la gent compri majoritàriament aquest tipus de productes rebaixats.

L'altra opció que han engegat alguns supermercats és la de tirar endavant accions, a través de donatius, amb diverses entitats del país, com Creu Roja –a la seva botiga solidària–, Càritas i alguna parròquia com la de Santa Maria del Fener. “Algunes superfícies donem molt producte a aquest tipus d'entitats, però sovint els sobrepassen perquè és molta quantitat i tenen poc temps per repartir-lo”, expliquen les fonts.

Per contextualitzar el romanent en una escala de gestió d'un supermercat, pel què fa a l'alimentació seca, si es llença l'1% del gènere es registra com un indicador de rati de no incidència. Aquest percentatge s'eleva fins el 4% en els productes frescos, per sota d'aquest tant per cent el sector considera que el magatzem està ben gestionat, perquè suposa unes pèrdues per sota dels 50 euros diaris, en empreses de dimensions mitjanes.

“Quan tu entres a un súper vols trobar de tot i vols que estigui en perfectes condicions”, expliquen des del sector, per posar un exemple amb el pa: “Hi ha molta exigència. A primera hora del dia has de fer el càlcul sobre quantes barres forneges perquè els primers clients el volen trobar calent. Això passa també durant la resta del dia, perquè a tothom li agrada trobar-se el pa acabat de fer. Si en una primera fornada poses deu barres et pots trobar sense gènere mitja hora després d'obrir, però si en poses mig centenar i no es venen de seguida aquelles barres poden acabar al fons del prestatge, per tant moltes vegades parlem amb els veïns i les acabem regalant perquè no es facin malbé”.

Alguns responsables de supermercats dilueixen amb els compradors la responsabilitat sobre el malbaratament alimentari que acaben tenint els seus negocis. Demanen a la gent que “no compri més del que necessita” i atribueixen part d'aquesta 'merma' a “l'exigència altíssima” dels clients, “que volen que sempre hi hagi de tot, fresc i en perfectes condicions” a les prestatgeries i a qualsevol hora del dia.

El cafè pendent o prova del cotó

Vivim en una societat conscienciada sobre tot allò que comporta el malbaratament alimentari? Vivim en una societat conscienciada de tot allò que comporta que a les prestatgeries dels supermercats trobem tot l'any productes frescos de fora de temporada? Tot tipus de verdures, de carns i de peixos? Comprem només allò que necessitem? La resposta, contextualitzada en una situació extraordinària, la trobem en les primeres setmanes del confinament que va patir Andorra la primavera passada, amb la imatge de les prestatgeries buides dels supermercats, sense pensar en deixar gènere als compradors que no anaven a primera hora o que no van comprar en els primers dies de tancament domiciliari.

Un empresari del país posa un altre exemple: si tu veus què esmorza un client del nord d'Europa en un bufet lliure d'un hotel del país i després veus la quantitat de menjar que es posa al plat algú del sud d'Europa, que després acaba llençant la meitat perquè no se l'ha pogut acabar, t'adonaràs que a vegades sigui complicat complir amb iniciatives que requereixin del sentit comú i de la solidaritat de la ciutadania per no malbaratar aliment.

Paradoxalment, del sud d'Europa, concretament de Nàpols, va sorgir ja fa uns mesos l'anomenat 'caffè sospeso' (cafè pendent). Una iniciativa que convida els clients de bars i restaurants a deixar pagat anticipadament un cafè perquè, posteriorment, algú que no tingui recursos suficients se'l pugui prendre. L'acció solidària s'ha anat estenent a diversos països. Funcionaria el cafè solidari a Andorra? Algunes de les fonts consultades creuen que no, “perquè segur que aquí hi hauria molta gent que s'aprofitaria de tenir un cafè pagat”. I als súpers, en una mena de compra solidària –com ja es fa amb el gran recapte– que posés d'acord empresaris i clients per deixar productes frescos que encara no s'han fet malbé a un preu rebaixat per a qui ho necessiti?