La trampa per retornar al mercat els pisos fantasma

No s'exigeix que l'immoble estigui declarat a Espanya i les dues parts fingeixen el pagament amb un xec bancari

Els ministres Cristóbal Montoro (esquerra), Alfonso Dastis i Íñigo Méndez de Vigo ahir a la Moncloa.
Joan Ramon Baiges
25/04/2019
4 min

Andorra la VellaActualment hi ha 33.249 habitatges ocupats per llars residents, entre elles, des del 2010 hi ha prop de 4.000 noves llars que ocupen habitatges buits o de nova construcció, i alguns d'aquests són els anomenats pisos fantasma perquè no tenen sortida al mercat, pertanyen a no residents espanyols que no els van declarar en el seu moment i que per fer-ho han d'afrontar una multa del 150% del valor de habitatge, una autèntica barbaritat com ja s'ha denunciat des de Brussel·les.

Però no tots estan en aquest llimb de pisos que no poden ser llogats i venuts perquè instantàniament serien detectats. Segons ha pogut saber l'ARA Andorra de fons immobiliàries i notarials, hi hauria una notaria d'Andorra que d'acord amb venedor, comprador i l'agència immobiliària, estan retornant al mercat aquests immobles d'una manera que es podria denominar d'il·legal, doncs no s'exigeix al venedor el document que acredita que el pis està declarat a Espanya, un requisit que és obligatòri quan es tracta d'un venedor que no resideix a Andorra.

Es podria dir que es tracta d'una trampa que els altres profressionals descarten, però per fer-ho no és suficient amb què la notaria tanqui els ulls davant l'absència d'un document bàsic, sinó que les dues parts –venedor i comprador– es posin d'acord per fer el pagament acordat d'una manera inusual.

Per començar cal dir que es tracta d'operacions molt favorables per als compradors, ja que poden aprofitar-se de la situació de debilitat i d'impotència de qui té una propietat i no pot fer-ne res amb ella, per la qual cosa les operacions de compra es tanquen amb uns imports molt per sota del que marcaria el mercat.

El comprador acostuma a ser una persona ben posicionada econòmicament i amb possibilitats de disposar d'una quantitat de diners en efectiu important. Abans de d'arrreglar la documenatció a la notaria el comprador demana al seu banc un xec pel valor de compra del pis, que fa entrega al venedor quan la notaria valida l'operació i dona fe que s'ha fet el pagament.

Un cop acabat aquest procés, ja a la sortida, sempre segons les fonts, el venedor retorna el xec bancari al comprador i aquest entrega els diners en metàlil·lic per la compra de l'habitatge. Aquí és quan es tanca l'operació de forma definitiva. El comprador retorna el xec al seu banc i justifica que l'operació finalment no s'ha dut a terme.

El que faci el venedor amb els diners ja és el seu problema, però està clar que és més fàcil repatriar al seu país un fardell de bitllets (de cop o a poc a poc) que un pis que té a Andorra i del qual no hi pot disposar per a res.

La problemàtica d'aquests pisos la va originar el que va ser ministre espanyol d'Hisenda, Cristobal Montoro. La mà dura del dirigent del PP que va tremolar amb les grans fortunes a Espanya es va imposar al Principat castigant un grapat d'espanyols amb el que s'anomena Model 720, que en resum ve a ser l'escarment a aquells que van tenir la gosadia de comprar un piset a Andorra i que després –aquí van badar estrepitosament– no el van declarar. Són els anomenats pisos 'opacs', 'negres' o 'fantasma', perquè hi són però no existeixen, no consten enlloc.

És tan exagerat el càstig que fins i tot s'han alçat veus des d'Europa avisant de la desmesura. La Comissió Europea ha dictaminat que és il·legal la normativa espanyola que regula la declaració de béns a l'estranger –coneguda com a Model 720– que imposa multes de fins al 150% del guany patrimonial no justificat, en el cas que no s'hagi declarat o s'hagi declarat de forma extemporània. Aquesta obligació tributària espanyola infringeix cinc drets fonamentals recollits en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Però la mà dura a Andorra del PP ha estat avalada pel mateix PSOE.

L'avantprojecte de llei de mesures antifrau de la ministra espanyola socialista María Jesús Montero subscriu el règim sancionador que el seu antecessor, Cristóbal Montoro, va dissenyar per a l'incompliment de declarar béns a l'estranger. És a dir, es posiciona a favor del polèmic model 720 que va crear la llei antifrau del 2012. La CE determina que l'obligació tributària espanyola és "discriminatòria i desproporcionada", i que infringeix cinc drets fonamentals recollits en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE): la lliure circulació de persones, la lliure circulació de treballadors, la llibertat d'establiment, la lliure prestació de serveis i la lliure circulació de capitals. I per acabar d'amanir-ho, el nou text reprodueix literalment les multes de 5.000 euros per cada dada no declarada o inexacta, manté la no prescripció dels béns no declarats i les sancions de fins al 150% del deute tributari vinculat a aquests béns.

Davant la intransigència dels governs espanyols, el formulari 720 queda en mans de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Qui incompleix la llei ha de ser penalitzat, però de manera proporcional. No es pot oferir una mà amistosa als evasors fiscals amb una amnistia, i amb l'altra mà escanyar un grupet que va amagar patrimoni a Andorra.

És segur que aquestes persones que estan atrapades en aquest parany estan disposades a pagar. És necessari una sortida que satisfaci tothom, i de retruc ajudaria a ampliar l'oferta del mercat immobiliari que s'ha quedat sense pisos de lloguer i que està oferint preus desorbitats que impedeixen a moltes famílies tenir una vida més o menys normal. Es tracta d'aplicar el sentit comú.

Aquest ha estat un problema que ha estat d'actualitat durant la campanya electoral, amb propostes dels partits polítics per buscar una solució.

Però el Govern d'Andorra no té marge de maniobra, i no pot fer cap modificació de la llei que no estigui plenament avalada per l’OCDE”. "Hem de dir que són persones que prèviament havien estat avisades que havien de complir amb les seves obligacions fiscals i no podem comprometre la nostra reputació internacional per intentar ajudar mil o dues mil persones que no han complert les seves obligacions al país d’origen", va ser la resposta de l'executiu al Consell General durant la legislatura passada.

stats