Andorra la VellaLa inserció de les dones en el mercat laboral és una de les peces clau per a la viabilitat del sistema de pensions. Aquesta premissa és la que ha defensat aquest dimarts, durant la sessió informativa de la Comissió d’estudi per a la sostenibilitat de les pensions de jubilació de la CASS, el professor de la UPF i expert en pensions, Luis Recuenco. “Les dones insertades en el mercat laboral fan que les cotitzacions a la Seguretat Social augmentin, als països del sud d’Europa, la insersió laboral de la dona és molt baixa perquè les ajudes són inexistents. Una dona que treballa i que pot conciliar suposa que tributi més, que pagui més impostos, que consumeixi més i que augmenti la taxa de fecunditat”, ha argumentat el professor.
Per a Recuenco, és “fonamental” que les dones puguin conciliar treball i família. “Qui cuida la gent gran? L’Estat hauria de donar moltes més facilitats perquè no ho hagin de fer les dones. També són fonamentals, perquè no hagin d’assumir la criança, que hi hagi moltes escoles bressol. Si vols millorar el sistema de pensions construeix més escoles bressol. Està empíricament demostrat que millora la fecunditat si tens escoles bressol, perquè aquest fet, millora la conciliació, no has de deixar la feina i pots seguir cotitzant”, ha resumit el professor.
Recuenco ha posat l’exemple dels països escandinaus, on l’Estat dona moltes facilitats, “es fa càrrec”, de les persones grans i dels infants. Això fa que les dones formin part del mercat laboral i que, per tant, cotitzin a la seguretat social i contribueixin a enfortir el sistema de pensions”.
Andorra, tot i tenir un percentatge similar per gènere inserit en el mercat laboral arrossega un altre problema estructural, que és la bretxa salarial. Les dones, per la mateixa feina i càrrec que els homes, cobren un 33% menys.
Una altra qüestió que l’expert ha deixat sobre la taula és la despesa en pensions que “és molt baixa a Andorra, de poc més del 3% al 2018”. “Si parlem de la sostenibilitat del sistema de pensions hauríem de veure per què aquesta dada, quan Grècia o Itàlia estan al voltant del 15%. Parlem d’una despesa, en termes comparatius, molt baixa”, ha dit.