Javier Díaz-Giménez, professor d'Economia a l'IESE: “Si vols tenir renda suficient quan et jubilis, hauràs d'estalviar més”

Andorra la VellaLa jornada de l’Empresa Familiar Andorrana celebrada aquest dijous a Anyós Park ha pivotat sobre la CASS, les cotitzacions i les pensions. Sota el títol ‘La Seguretat Social a Andorra: debat obert’, tres ponents han fet un retrat sobre l’estat de les arques que han de sufragar les pensions i quines mesures s’haurien de prendre per revertir una tendència que s’accelera cada dia que passa, per l’envelliment de la població, i que amenaça amb buidar la el fons de reserva. N'hem parlat amb un dels ponents, el professor d'Economia de l'IESE, Javier Díaz-Giménez.

Veu el futur de les pensions andorranes fosc, molt fosc o encara hi ha esperança?

Les pensions, donada la situació del sistema andorrà, que comparat amb l'espanyol és absolutament... et diria que gairebé pròsper... sí, crec que encara esteu a temps.

Això és una bona notícia.

Sí. Andorra encara està a temps perquè encara té un fons de reserva important, tot i que també té compromisos importants.

Reformar el sistema de cotitzacions resta rèdit polític i per això estem on estem a dia d'avui, però sembla que per fi s'entreveu voluntat política per posar-lo al dia.

Si sou capaços, i si teniu la voluntat política, de fer una reforma radical avui, el sistema es pot convertir i ser assumible. En qualsevol reforma radical d'un sistema de repartiment hi ha uns costos de transició que són importants, perquè hi ha uns compromisos adquirits i uns recursos concrets. Si transformes alguna cosa, hauràs d'aportar més fons, o reduir les pensions o reduir els drets pensionables o endarrerir l'edat de jubilar-se... o combinar tots aquests factors.

Quan diu una reforma 'radical' es refereix a això? Apujar cotitzacions i allargar l'edat de jubilació?

Penso que fent això es pot acabar amb unes pensions suficients. A mi, que hi hagi estipulada una edat de jubilació obligatòria em sembla molt mala idea. Cadascú hauria de poder triar l'edat a la qual es retira, sabent que com menys anys treballi menys pensió li quedarà.

El sistema de pensions andorrà és de l'any 68 i s'ha modificat lleugerament dues vegades. Quina creu que és la rèmora principal del sistema de pensions d'aquí?

El divisor (que s'utilitza per calcular l'import de la pensió, a partir dels anys cotitzats pel nombre de pagues) que teniu és un disbarat. El divisor no pot ser 9 o 10, com és a l'actualitat, ha de ser 20. I com es passa de 9 a 20? Doncs a poc a poc. Complementant l'estalvi amb una part capitalitzada i amb un pla individualitzat, que a mi m'agraden més que els plans de treball.

Però la majoria de gent no té ni coneixements, ni temps ni ganes d'estar pendent de rendibilitzar els seus estalvis.

Donat que cada any que passa viurem més anys, si vols tenir rendes suficients quan et jubilis, hauràs d'estalviar més. Això no pot ser d'una altra manera. La realitat de l'augment de la longevitat és innegable i una societat responsable ho ha de reconèixer i ho ha de planificar... com es fa això? Doncs combinant això que hem dit: jubilant-nos més tard, treballant menys hores a la setmana però més hores a la vida, perquè anirem delegant en màquines moltes de les feines que fem actualment. Les jornades laborals no tenen perquè ser de 40 hores a la setmana.

Quin consell li donaria a un treballador amb una capacitat adquisitiva mitjana o baixa perquè quan es jubili pugui tenir alguna cosa per subsistir, tenint en compte que la pensió probablement no li donarà per viure?

El millor moment per començar a estalviar per a la jubilació és quan neixes. I el segon millor moment és avui mateix. Tothom pot estalviar 10, 20 o 50 euros al mes. I a partir d'aquí comença la màgia de l'interès compost. Si t'hi obliga l'Estat, no hi ha una altra opció. Però mentre no t'hi obligui, que ho acabarà fent, ho pots anar fent tu.

Això ja es feia antigament, quan els pares t'obrien un compte d'estalvi quan erets petit.

Exacte. A mi, quan vaig néixer, em van obrir un compte amb 300 pessetes. I el dia del teu aniversari, el teu padrí t'hi posava 50 pessetes. Això era una costum magnífica.

I què fas amb aquests estalvis?

Els detalls són molt importants, perquè funcioni l'interès compost ha de ser una inversió diversificada, en renta variable i amb comissions molt baixes. Aquests són els tres elements fonamentals perquè la inversió creixi. Si es fa així, quan et jubilis tindràs un complement per a la pensió de 200, 300 o 500 euros. Això passarà aquí i a la resta de països, pel simple fet que vivim 10 anys més que els nostres avis.

Entenc que es tracta de conscienciar-se sobre la jubilació quan ets jove.

Qui té i qui no té testament? Tots morirem. Per tant, quin és el millor moment per fer-te un testament? Doncs quan neixes. És cert que quan neixes no tens res per deixar en testament, doncs fes-te'l quan et regalin una bici. Tots els que tinguem la sort de morir grans, ens jubilarem, per tant es tracta d'agafar consciència d'això, de pensar a llarg termini i resoldre la teva vida mirant enrere. En definitiva, si volem tenir una jubilació una mica millor, haurem d'estalviar més, no hi ha alternativa.