Una dona roba una jaqueta del Museu Picasso sense saber que era una obra (i se la fa arreglar al modista)

A les obres d’art fetes amb objectes quotidians els poden passar les coses més insòlites: el 7 de març una dona de 72 anys va robar del Museu Picasso de París una obra d’Oriol Vilanova consistent en una jaqueta de treball blava penjada en una paret amb les butxaques plenes de postals d’obres de l’artista malagueny i va portar la jaqueta al modista perquè li arreglés a mida. L’obra porta per títol Old masters [Mestres antics] i es podia veure en una exposició titulada Picasso i la imatge, amb obres de diferents artistes contemporanis en diàleg amb el malagueny. La policia va localitzar la dona gràcies als enregistraments de les càmeres de seguretat del museu, la van detenir i van retrobar la jaqueta uns dies després al seu domicili amb les mànigues escurçades trenta centímetres. Durant l’interrogatori la dona va declarar que no s’havia adonat que fos una obra d’art i es va definir com una aficionada a l’art. Després de tornar la jaqueta va ser posada en llibertat amb una amonestació. 

La notícia de la desaparició es va fer pública a París el dia 1 d’abril al diari Le Grand Parisien, amb un article de Denise Courtine a la secció de successos, però com que és el Dia dels Innocents a França i Bèlgica i el museu no va fer declaracions la informació podia suscitar suspicàcies fora del context més immediat. “No és una innocentada”, diu a l’ARA Oriol Vilanova, mentre la notícia continua circulant arreu. “Encara no he vist la jaqueta i no sé quin grau de tuneig li han fet. No sé si només han modificat les mànigues o hi ha més detalls”, explica, mentre segueixen en curs les gestions del museu perquè cobri la compensació que li correspon per l’assegurança de l’obra. Un dels trets més característic de la feina d’Oriol Vilanova és que fa servir les postals com a material, unes peces que un pot fer-se-les seves, com ha passat amb la jaqueta. També seria més fàcil emportar-se-les, però Vilanova assegura que no li ha passat mai. “Sempre hi ha la incògnita de si passarà –explica l’artista–, perquè la fragilitat forma part de l’interès de l’obra, però no havia viscut mai un moment com aquest”.

Oriol Vilanova diu d’ell mateix que és un artista de “digestió lenta” i que treballa a poc a poc, així que encara no ha decidit si traurà partit d'aquest esdeveniment. “No sé què faré amb aquesta ruïna de l’obra, o amb aquesta relíquia. M’interessa sobretot l’actitud de la persona que se la va emportar, el gest d’apropiar-se-la i fer-se-la refer a mida. Hi ha tota la idea de la reproducció i l’apropiacionisme que està implícita en la mateixa obra, però portada a un grau superior”, explica. Sí que posa en relleu la recerca i el rigor de l’article de Courtine sobre el robatori, perquè no el va convertir “en un gag”.

L’obra robada forma part d’una sèrie que Vilanova adapta a cada museu on l’exposa: abans de París es va poder veure en museus com l’Albert Baronian Gallery (Brussel·les), l’Albright Knox Art Gallery, (Buffalo), el nou Museu Nacional de Mònaco i el M Museum de Leuven (Bèlgica). I forma part de les col·leccions dels mateixos Albright Knox Art Gallery i M Museum Leuven, la col·lecció Cera Collection (Bèlgica); FRAC Grand Large (Dunkerque) i de diferents col·leccions privades. 

El fil conductor de les diferents obres de la sèrie és que volen suscitar una reflexió sobre l’original, les reproduccions i la circulació de les imatges. També que les postals són d’artistes que admira, com Roger Van der Weyden, Francisco de Goya, Henri Rosseau, Henri Matisse, James Ensor i Andy Warhol. D’aquesta sèrie Vilanova també recorda en un text que aquestes obres proporcionen al visitant “una ambiciosa retrospectiva que permet revisar les reproduccions, repeticions i diferències” d’un artista i que la jaqueta és com les que porta com uniforme quan va als mercats de les puces a comprar postals. En el cas de Picasso, Vilanova també volia posar damunt la taula que Pablo Picasso s’ha convertit en “un artista pop”, per la popularitat i les infinites reproduccions de les seves obres. Oriol Vilanova està representat per la galeria barcelonina Àngels Barcelona i la madrilenya Elba Benítez, i està treballant en futures exposicions a Alemanya, el Marroc i Bulgària.