Vambes que marquen estil i han deixat petjada

LondresEl mes de maig de l'any passat, en plena primera onada de la pandèmia, en una de les habituals subhastes –aleshores exclusivament virtuals– la sala Sotheby's de Londres va vendre un parell d'Air Jordan 1s del 1985 amb la firma del jugador per l'astronòmica xifra de 560.000 dòlars (460.000 euros). Dissenyades per Peter Moore, Michael Jordan les va fer servir en els seus partits de la NBA durant el 1984 i el 1985. El preu de sortida era d'entre 82.000 i 125.000 euros. Les de Jordan són les segones vambes més cares de la història.

En poc més de vint anys, les sabatilles esportives han transcendit la seva funció principal. Ara són objectes comercials i de moda, objectes de desig i, és clar, de consum. Des de complement de la roba esportiva i de l’estil informal fins a les passarel·les de les grans desfilades –Balenciaga, Rick Owens o Versace–, les vambes han deixat marca com a producte cultural, de culte i de col·leccionista. A banda, és un gran negoci mundial. El 2020, el mercat es valorava en aproximadament 65.000 milions d'euros i es preveu que arribi als 98.500 milions el 2026.

Aquests factors –més la sofisticació de la concepció o la tecnologia que hi ha al darrere– expliquen, entre moltes altres raons, per què el Museu del Disseny de Londres ha reobert les portes després del tercer confinament al Regne Unit amb una exposició dedicada a les sneakers, on es poden veure les vambes de Jordan subhastades a Sotheby's.

Com es dissenyen i com es fan? Què representen des del punt de vista de la cultura –sobretot urbana–? On arrenca aquesta cultura i els diners que mouen? Què vol dir dur un determinat tipus de sabatilles esportives i no unes altres…? L'exposició Vambes (Sneakers) fora de la capsa: de l'estudi al carrer, fa un repàs prou metòdic de tots aquests aspectes. I també posa de manifest la importància cada vegada més creixent d'un mercat mundial de compra i venda i revenda. No en va, l'empresa StockX, que s'hi dedica com a intermediària, la patrocina. StockX va arribar a una valoració de mercat el 2019 de mil milions de dòlars. L'any passat, l'empresa va arribar a vendre un parell de sneakers, de producció limitada però no exclusiva, per quasi 12.000 euros.

La comissària de l'exposició, Ligaya Salazar, assegura que més enllà de l'aspecte més aparent dels models d'última generació, "es pretén oferir una visió entre bastidors de les noves pràctiques de disseny i de reciclatge [dels materials]".

S'hi poden veure també alguns dels prototips que prediuen el futur d'una indústria que està canviant de cara i que, ara mateix, té poc a veure amb les arrels, en termes cronològics i culturals, de la dècada del 1970, quan es va recollir el pòsit que amarava les comunitats populars de Nova York que practicaven bàsquet i hip-hop al carrer. El sistema les va engolir i les ha transformat, però les sneakers no van néixer en cap sala de juntes d'una multinacional de roba esportiva.

Acceptades com a elegants

Naomi Braithwaite, professora de moda de la Nottingham Trant University, escriu a propòsit de l'exposició: "L’última dècada ha vist un canvi enorme en la manera de portar les sabatilles esportives. Posar-se'n a la feina, i fins i tot en ocasions més formals, ja no està mal vist". Té raó. Els especialistes londinencs en les normes d'etiqueta Debrett's –és imprescindible consultar-los abans d'anar a una audiència al Palau de Buckingham– ja hi han donat el vistiplau. No sempre, però sí en moltes ocasions.

Més enllà de poder veure fins a 200 parells de sabatilles reunides, sense la pulsió ni el neguit de decidir quines comprar-se un dels evidents encerts de l'exposició és la idea central del relat que la relliga. És aquesta: "Encara que creguis que no en formes part, de la cultura sneaker, vulguis o no sí que hi participes. No cal ballar hip-hop al carrer, no cal sentir un determinat tipus de música, ni tan sols ser un aficionat de l'skating. Si has portat mai unes vambes Nike, Adidas, New Balance, Puma, Vans, Converse o Diadora, ets un membre d'aquest heterogeni món global".

La mostra, que es podrà veure fins al mes d'octubre, té una evident voluntat pedagògica. No pas per casualitat, i per als no iniciats, s'obre amb la visió d'un diagrama que ensenya “l’anatomia” d’aquest calçat, des de l’ullet fins al capçat, mentre que un glossari posa al dia els neòfits sobre què volen dir termes com per exemple QS, la forma abreujada de quickstrike, és a dir, “sabatilles esportives relativament rares, normalment disponibles només a les botigues que n'ofereixen parells exclusius". Tot un món.

Però també, per trencar les formes clàssiques, s'hi pot veure fins i tot un pòster explicatiu de les diferents maneres de cordar-se-les. I n’hi ha moltes, algunes de molt imaginatives. I un altre gràfic mostra com es divideix el món en relació amb les sneakers. L'est, l'Àsia (amb l'excepció del Japó), en fabrica, i el món occidental en compra (també el Japó). I la Xina al mig, com a productora i consumidora.

Un objecte central de l'exposició són les esmentades Nike Air de Jordan, tribut evident al canvi de paradigma que va suposar la implicació de l'estrella amb l'empresa el 1984 i que la sociòloga Yuniya Kawamura, del Fashion Institute de la Universitat de l'Estat de Nova York, considera clau com a moment fundacional de la segona etapa del fenomen sneaker. Però no es tracta només de la NBA. Perquè l'exposició no s'oblida de les cultures alternatives que formen part d'aquesta galàxia: els skaters de la Califòrnia dels anys setanta i vuitanta o els joves londinencs negres dels noranta, que fusionaven l’estil jamaicà amb les sabates de córrer de colors com les Air Max 1 de Nike.

La comercialització és un altre aspecte analitzat. Kawamura parla de tres onades: la primera, els anys setanta, definida per les sabatilles underground, l'streetbasket i el hip-hop; la segona, a partir del 1984, amb el llançament de les esmentades Nike Air de Jordan, i una tercera, marcada per l'era digital i la venda i revenda, que el 2019 va suposar gairebé 5.000 milions d'euros, segons dades del patrocinador de l'exposició. Cultura, negoci i esport. O a l'inrevés. Tot en una capsa de sabatilles esportives.