Arròs d’ibèrics

El restaurant Línia, dins de l’Hotel Almanac Barcelona, es defineix com una braseria mediterrània al centre de la Ciutat Comtal. Hi destaquen els arrossos i els plats elaborats amb productes de proximitat i de temporada.

Al capdavant de la cuina hi ha el xef Sergio Ruiz.

PER A 2 PERSONES

1/2 ceba de Figueres

1/4 pebrot vermell

1/2 pebrot verd

100 g presa ibèrica

600 g caldo de pollastre

160 g arròs de la varietat bomba

3 làmines primes de papada de porc

4 rodanxes de botifarra negra (waygú preferiblement)

Oli d’oliva extra verge

Oli d’oliva d’all i julivert (moleu-ne els ingredients juntament amb l’oli)

1 branqueta de romaní

Sal

Preparació

Primer comenceu amb els ingredients del sofregit. Talleu per la meitat una ceba de Figueres, feu-ne daus i reserveu-la. L’altra meitat la podeu fer servir per a altres plats.

Talleu a tires el pebrot vermell i després feu-ne daus. La part restant la podeu fer servir per a altres plats.

Tot seguit, talleu per la meitat el pebrot verd. Retireu-ne el nervi central i després feu-ne daus petits, tal com heu fet amb el pebrot vermell. Reserveu l’altra part del pebrot verd per a altres preparacions.

Ara prepareu la presa ibèrica i passeu-la per la planxa, tomba i tomba. Després talleu-la a daus.

Col·loqueu-ho tot plegat en una paella a foc lent amb oli d’oliva extra verge durant 1 hora.

Passat aquest temps, col·loqueu el sofregit en un bol, que haurà quedat com una pasteta ben compacta. Reserveu-la.

En una paella, aboqueu l’arròs, i tot seguit el sofregit i un rajolí d’oli d’oliva d’all i julivert, fet prèviament.

Remeneu-ho, poseu-hi un pensament de sal, aboqueu-hi caldo de pollastre i deixeu-ho coure durant tres minuts. Tot seguit, fiqueu la paella al forn, a màxima temperatura, durant 12 minuts.

Mentrestant, passeu per la paella, tomba i tomba, les botifarres. Reserveu-les.

Retireu la paella del forn un cop hagin passat els 12 minuts, i poseu-hi per sobre els talls de botifarra i les làmines de papada crues. L’escalfor del plat farà que la papada es cogui.

L’últim detall és posar-hi a sobre una branqueta de romaní.

Bon profit!