Núria Coll: "Cada dia verdura per dinar i sopar? Doncs sí"
La directora d''Etselquemenges' defensa que l'alimentació saludable és terapèutica i medicinal
BarcelonaEntrevisto la periodista i experta en nutrició Núria Coll amb la mala consciència de tenir un paquet de galetes al calaix de la redacció, però el que em trobo és un terratrèmol que sacseja els meus –lamentables– fonaments alimentaris. Us avanço alguns dels preceptes per a una vida sana i per acabar amb el malestar intestinal, per si voleu anar per feina. "No prendre llet va ser la meva lliçó número 1". "Si no entrem a la cuina no hi ha esperança: si mengem take away no tindrem bona salut". "La verdura ha d’ocupar la meitat del plat de tots els àpats del dia. Cada dia verdura per dinar i sopar? Doncs sí". "Es deia: «Menja poc i sovint». No! No s’ha de menjar cinc cops al dia, sinó entre dos i tres". "És molt important descansar digestivament: si sopes a les 8, no esmorzis fins a les 8 o les 10". "No pots menjar tota la fruita que vulguis". "S’ha de cuinar sempre amb oli d’oliva verge extra, no oli d’oliva a seques, que és una barreja de les sobres dels olis vegetals passada per un procés que l'oxida i genera una inflamació contant al cos". "En general s’ha d’estar tirant a prim. El greix visceral provoca les malalties cardiovasculars que patim al segle XXI". "Estem sobrealimentats".
Aquests són alguns dels consells que es poden trobar a Etselquemenges.cat, la primera revista digital de salut i nutrició que va fundar Núria Coll ara fa deu anys (i en fa vuit de la versió castellana Soycomocomo.es). Hi ha reportatges, consells, cursos, receptes, consultes i conferències sobre alimentació saludable elaborades per un equip d'experts de cada àmbit, i agrupa una comunitat de 350.000 usuaris únics al mes. “Vam tenir nas: la gent es cuidava per fora fent esport, però vindria un moment que la gent es cuidaria per dins”, recorda, perquè era clar que la suma de la industrialització alimentària, el ritme de vida estressat, els supermercats sense productes frescos... tot plegat ens passaria factura. El moment és ara, i és urgent. “L’alimentació saludable de veritat pot ser terapèutica i medicinal i pot prevenir malalties”, defensa. Per això s’emprenya quan veu que "l’escola pública dona marranades com a única opció de postres" (traducció de marranada: ulleretes de pasta de full). O quan "el sistema de salut públic no fa prevenció": "La gent no sap com s’ha d’alimentar perquè tenen una altra professió i van al CAP i no hi ha nutricionistes". Ella opina que hauria de ser una assignatura obligatòria a primària.
Per primer cop, aquest any la directora d’Etselquemenges ha seguit rigorosament una de les últimes dietes de moda per poder-ne avaluar els resultats amb analítiques. És la dieta keto o cetogènica, que es basa en reduir el consum de carbohidrats (pa, pasta, arròs, quiche, tubercles, muesli, fruita, quinoa...) i augmentar el de proteïna i greixos saludables (oli d’oliva, alvocat, fruits secs, ou...). La idea és que si no fem molt esport, no cremem tots els carbohidrats que engolim, i això és l'origen de moltes patologies intestinals. "La dieta la trobo insostenible perquè et deixa un grup d’aliments molt reduïts, però et fa prendre consciència de menjar menys carbohidrats i veus com millores increïblement de la panxa. Jo mentre preparo el sopar dels meus fills em podia menjar tres pastanagues i ara pico tres olives. I no tinc gana perquè el greix et sacia i els carbohidrats fan pics glucèmics", explica.
Coll no sacralitza dietes i està en contra del comptador de calories. "Nosaltres no defensem el mateix que fa deu anys, i ho dic sense vergonya. La nutrició és una ciència en bolquers i estem aprenent constantment sobre el cos humà i sobre la microbiota intestinal", diu. De fet, durant una hora parlem molt del sistema intestinal, perquè diu que és el segon cervell i s’ha de protegir dels tòxics. S'ha de deixar descansar, sobretot a la nit, i no picar entre hores. "La roda de la vida sana són cinc pilars: alimentació saludable, descansar bé, fer exercici, allunyar-se dels tòxics i tenir una bona gestió de l’estrès i les emocions. Si només millores l’alimentació no milloraràs. Però empodera molt decidir què menges per millorar la teva salut i veure que funciona".
El missatge del portal vol ser "flexible i no talibà". "Jo tinc passió per l’alimentació saludable i alhora soc foodie i sibarita, i m’agrada el menjar social i em diverteix". "El menjar és un plaer i és terapèutic, i molts dies em deixo anar", confessa. Coll és conscient dels riscos de divulgar sobre salut, defensar certes dietes restrictives o que l’alimentació té un impacte directe en la fertilitat. "S’ha d’anar amb molt de compte. Per exemple, el dejuni intermitent pot amagar trastorns de conducta alimentaris. Jo he de divulgar per a la massa de la població sana, però sempre insistim que es faci acompanyat d’un professional". L’objectiu dels seus cursos sempre és la salut i no la bellesa, tot i que admet que "algú que defensa el discurs dels cossos no normatius ens dirà que això és estar prim, però és que és més saludable un cos que estèticament està més a prop de no tenir sobrepès", afirma. "Jo també he patit les revistes, les Barbies i ser la gorda de la classe, això ens ha devastat, a les nenes, i se’m posen els pèls de punta quan als 11 anys volen fer dieta. Però no per no contaminar les nenes hem de venerar portades de persones obeses que tindran un problema de salut".