El gaspatxo, el rei de l'estiu
El gaspatxo és un dels àpats oficials de l'estiu. És una aposta versàtil que obre dinars o sopars en aquests dies de calor i que cada cop té versions més originals. N'hi ha que incorporen fruites, hortalisses o diferents toppings per donar-li nous sabors però l'ingredient estrella és el tomàquet. Ara que n'és temporada repassem també les seves varietats i les diferents qualitats de cadascuna.
Una (breu) història del gaspatxo
Diuen els historiadors de la cuina que al segle VIII, en l’època d’al-Àndalus, ja existia una versió primigènia del gaspatxo que consistia en pa remullat en aigua, oli i vinagre que tot sovint s’acompanyava d’all o ametlles. Però no va ser fins a la conquesta d’Amèrica, amb l’arribada a la Península de productes desconeguts fins aquell moment –com els tomàquets i els pebrots–, que la recepta va evolucionar. Va ser llavors que el gaspatxo es va convertir en la sopa freda que coneixem avui dia i en un plat molt consumit pels jornalers i pagesos durant les llargues jornades de feina al camp en els mesos de calor. Al segle XIX va començar a popularitzar-se també entre la burgesia i ja ben entrat el segle XX era, tal com és avui dia, un dels plats estrella dels mesos de calor a tot l’Estat.
Beneficis de consumir gaspatxo:
Com que és una recepta amb hortalisses fresques i oli d’oliva, té un alt contingut en carotenoides, vitamina C i polifenols, i tot i tenir sal es considera cardiosaludable perquè l’efecte positiu de tots els ingredients contraresta l’efecte negatiu de la sal. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi científic de la revista Nutrition, Metabolism & Cardiovascular Diseases en què va participar el departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia i del campus de l’Alimentació de Torribera de la UB que va concloure que consumir gaspatxo habitualment pot contribuir a disminuir la pressió arterial.
Com es prepara?
1. Netegem i trossegem tots els ingredients
3. Hi afegim l’oli, l’aigua i el vinagre i ho triturem
2. Remullem el
pa amb aigua
6. El posem a la nevera un parell d’hores perquè es refredi bé.
Millor servir-lo ben fred al dia següent de preparar-lo
4. El passem pel colador xinès
perquè quedi una crema
sense peles ni llavors
2 h
5. Li afegim sal i
pebre al gust
S
P
1. Netegem i trossegem tots
els ingredients
2. Remullem el
pa amb aigua
3. Hi afegim l’oli, l’aigua i el vinagre i ho triturem
4. El passem pel colador xinès perquè
quedi una crema sense peles ni llavors
5. Li afegim sal
i pebre al gust
S
P
6. El posem a la nevera un parell d’hores perquè es refredi bé. Millor servir-lo ben fred al dia següent de preparar-lo
2 h
1. Netegem i trossegem tots
els ingredients
2. Remullem el
pa amb aigua
3. Hi afegim l’oli, l’aigua i el vinagre i ho triturem
4. El passem pel colador xinès perquè
quedi una crema sense peles ni llavors
5. Li afegim sal
i pebre al gust
S
P
6. El posem a la nevera un parell d’hores perquè es refredi bé. Millor servir-lo ben fred al dia següent de preparar-lo
2 h
Algunes receptes
Gaspatxo tradicional
Per a sis persones
1 cogombre
1 pebrot verd italià
1 kg de tomàquet
pera madur
Serviu-lo amb crostonets de pa torrat
250 ml d’oli d’oliva verge extra
2 grans d'all
50 g
de pa dur
250 ml d’aigua
mineral
Gaspatxo de meló
Per a sis persones
375 g de meló
1 gra d'all
50 g de cogombre
Acompanyeu-lo de virutes de pernil, formatge blau o feta
30 g de pebrot verd italià
50 g de pa de motlle
30 ml d’oli
d’oliva verge extra
50 g de ceba tendra
Gaspatxo de remolatxa
Per a dues persones
200 ml d’aigua mineral
2 remolatxes cuites
80 g d’oli d’oliva verge extra
10 ml de
vinagre de xerès
Guarniu-lo
amb daus de formatge feta i porradell picat que destacarà sobre el color intens de la sopa
20-40 g de
gingebre fresc
Gaspatxo de síndria
Per a quatre persones
1 pebrot verd italià
30 ml d’oli d’oliva verge extra
250 g de síndria
pelada i sense llavors
15 ml de vinagre
de Mòdena
Decoreu-lo amb boletes de síndria fetes amb una cullera francesa
250 g de tomàquet madur
1 gra d'all
100 g de pa dur
Gaspatxo de cireres
Per a quatre persones
500 g de tomàquets pera
250 g de cireres
sense el pinyol
Afegiu-hi unes quantes cireres senceres i unes fulles de menta
250 ml d’aigua mineral
50 g de pebrot vermell
50 ml d’oli d’oliva verge extra
50 g de ceba
20 ml de vinagre
de xerès
Gaspatxo de maduixes
Per a quatre persones
500 g de tomàquets pera
250 g de maduixes
125 ml d’oli d’oliva verge extra
1 cogombre
20 ml de vinagre
de xerès
20 g de ceba tendra
1 gra d'all
20 g de pebrot
verd italià
80 g de pa dur
Gaspatxo tradicional
Per a sis persones
1 cogombre
1 kg de tomàquet
pera madur
1 pebrot verd italià
250 ml d’oli d’oliva verge extra
2 grans d'all
50 g
de pa dur
250 ml d’aigua
mineral
Serviu-lo amb crostonets de pa torrat
Gaspatxo de meló
Per a sis persones
375 g de meló
1 gra d'all
50 g de cogombre
30 g de pebrot verd italià
50 g de pa de motlle
30 ml d’oli
d’oliva verge extra
50 g de ceba tendra
Acompanyeu-lo de virutes de pernil, formatge blau o feta
Gaspatxo de remolatxa
Per a dues persones
200 ml d’aigua mineral
2 remolatxes
cuites
80 g d’oli d’oliva verge extra
10 ml de
vinagre de xerès
20-40 g de
gingebre fresc
Guarniu-lo
amb daus de formatge feta i porradell picat que destacarà sobre el color intens de la sopa
Gaspatxo de síndria
Per a quatre persones
1 pebrot verd italià
250 g de síndria
pelada i sense llavors
30 ml d’oli d’oliva verge extra
15 ml de vinagre
de Mòdena
250 g de tomàquet madur
1 gra d'all
100 g de pa dur
Decoreu-lo amb boletes de síndria fetes amb una cullera francesa
Gaspatxo de cireres
Per a quatre persones
500 g de tomàquets pera
250 g de cireres
sense el pinyol
250 ml d’aigua mineral
50 g de pebrot vermell
50 ml d’oli d’oliva verge extra
20 ml de vinagre
de xerès
50 g de ceba
Afegiu-hi unes quantes cireres senceres i unes fulles de menta
Gaspatxo de maduixes
Per a quatre persones
500 g de tomàquets pera
250 g de maduixes
125 ml d’oli d’oliva verge extra
1 cogombre
20 ml de vinagre
de xerès
20 g de ceba tendra
1 gra d'all
80 g de pa dur
20 g de pebrot
verd italià
Gaspatxo tradicional
Per a sis persones
1 cogombre
1 pebrot verd italià
1 kg de tomàquet
pera madur
250 ml d’oli d’oliva verge extra
2 grans d'all
250 ml d’aigua
mineral
50 g
de pa dur
Serviu-lo amb crostonets de pa torrat
Gaspatxo de meló
Per a sis persones
375 g de meló
1 gra d'all
50 g de cogombre
30 g de pebrot verd italià
50 g de pa de motlle
30 ml d’oli
d’oliva verge extra
50 g de ceba tendra
Acompanyeu-lo de virutes de pernil, formatge blau o feta
Gaspatxo de remolatxa
Per a dues persones
200 ml d’aigua mineral
2 remolatxes
cuites
80 g d’oli d’oliva verge extra
10 ml de
vinagre de xerès
20-40 g de
gingebre fresc
Guarniu-lo amb daus de formatge feta i porradell picat que destacarà sobre el color intens de la sopa
Gaspatxo de síndria
Per a quatre persones
1 pebrot verd italià
250 g de síndria
pelada i sense llavors
30 ml d’oli d’oliva verge extra
15 ml de vinagre
de Mòdena
250 g de tomàquet madur
1 gra d'all
100 g de pa dur
Decoreu-lo amb
boletes de síndria
fetes amb una
cullera francesa
Gaspatxo de cireres
Per a quatre persones
500 g de tomàquets
250 g de cireres
sense el pinyol
250 ml d’aigua mineral
50 g de pebrot vermell
50 ml d’oli d’oliva verge extra
20 ml de vinagre
de xerès
50 g de ceba
Afegiu-hi unes quantes cireres senceres i unes fulles de menta
Gaspatxo de maduixes
Per a quatre persones
500 g de tomàquets
250 g de maduixes
125 ml d’oli d’oliva verge extra
1 cogombre
20 ml de vinagre
de xerès
20 g de ceba tendra
1 gra d'all
80 g de pa dur
20 g de pebrot
verd italià
Tipus de tomàquets
El gaspatxo s’acostuma a fer amb la varietat de tomàquet pera, però aquesta fruita compta amb moltes varietats. En destaquem algunes:
Pera
De forma allargada, gust suau i pell fina, s’utilitza molt en conserves per la seva consistència carnosa.
Canari
És el tomàquet més utilitzat per fer sofregits i altres salses i melmelades.
Cor de bou
De mida gran i molt sucós. Es recomana consumir en cru a temperatura ambient.
De branca
Molt comú als mercats per la seva disponibilitat tot l’any. Es fa servir en amanides i també és
ideal per a 'salmorejo' i gaspatxo.
Rosa
És un tomàquet gros
de pela fina i molt carnós.
Raf
D’un característic color verd, és molt valorat pel seu gust dolç i la seva textura.
És original d’Almeria.
Montserrat La seva pela consistent i la poca polpa fan que sigui idoni per preparar-lo farcit.
Cirerol S’utilitza en amanides,
brotxetes, pizzes i pasta.
La varietat groga és menys àcida que
la vermella i dona un toc dolç als plats.
Kumato També conegut com a
tomàquet negre o blau.
Té un matís lleugerament àcid i alhora dolç que el fa molt característic.
Pera
De forma allargada, gust suau i pell fina, s’utilitza molt en conserves per la seva consistència carnosa.
Canari
És el tomàquet més utilitzat per fer sofregits i altres salses i melmelades.
Cor de bou
De mida gran i molt
sucós. Es recomana consumir en cru a temperatura ambient.
De branca
Molt comú als mercats per la seva disponibilitat tot l’any. Es fa servir en amanides i també és ideal per a 'salmorejo' i gaspatxo.
Raf
D’un característic color verd, és molt valorat pel seu gust dolç i la seva textura.
És original d’Almeria.
Rosa
És un tomàquet gros de pela fina i molt carnós.
Montserrat
La seva pela consistent i la poca polpa fan que sigui idoni per preparar-lo farcit.
Cirerol
S’utilitza en amanides, brotxetes, pizzes i pasta. La varietat groga és menys àcida que la vermella i dona un toc dolç als plats.
Kumato
També conegut com a tomàquet negre o blau.
Té un matís lleugerament àcid i alhora dolç que el fa molt característic
Pera
De forma allargada, gust suau i pell fina, s’utilitza molt en conserves per la seva consistència carnosa.
Canari
És el tomàquet més utilitzat per fer sofregits i altres salses i melmelades.
Cor de bou
De mida gran i molt
sucós. Es recomana consumir en cru a temperatura ambient.
De branca
Molt comú als mercats per la seva disponibilitat tot l’any. Es fa servir en amanides i també és ideal per a 'salmorejo' i gaspatxo.
Raf
D’un característic color verd, és molt valorat pel seu gust dolç i la seva textura.
És original d’Almeria.
Rosa
És un tomàquet gros de pela fina i molt carnós.
Montserrat
La seva pela consistent i la poca polpa fan que sigui idoni per preparar-lo farcit.
Cirerol
S’utilitza en amanides, brotxetes, pizzes i pasta. La varietat groga és menys àcida que la vermella i dona un toc dolç als plats.
Kumato
També conegut com a tomàquet negre o blau. Té un matís lleugerament àcid i alhora dolç que el fa molt característic
![nnn](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4488 2550"%3E%3C/svg%3E)
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1 1"%3E%3C/svg%3E)
