233 quilòmetres després: Eufòria

OrdinoDe la mateixa manera que la majoria de parelles d'Eufòria que van prendre la sortida el dimecres a les set del matí no eren del tot conscients del repte que els esperava, els que no hi participen no són capaços d'imaginar el que significa passar-se cinc dies i quatre nits a la muntanya. Molts dels que van aconseguir completar els 233 quilòmetres i els 20.000 metres de desnivell positiu i negatiu acceptaven que és una prova molt més dura del que tenien al cap. Pocs la repetiran. Altres la provaran per primer cop. Així funciona Eufòria, la prova més èpica de l'Andorra Ultra Trail Vallnord.

L'esport és addictiu i la natura i les muntanyes encara ho són més. Si s'agafa una coctelera i se sacseja, el resultat són les travesses de muntanya. Per sobre de tot això, però, hi ha l'esperit de superació, per això Gérard Martínez i Valérie Lafleur van inventar-se Eufòria dos anys abans de passar el relleu a les seves filles al capdavant de l'AUTV. Després d'un viatge a Itàlia va començar a gestar-se la idea i al cap de poc temps ja la presentaven. Volien apropar-se al límit humà. Després de dues edicions i amb un total de 304 corredors que han pres la sortida, ho han aconseguit.

A la primera edició van aconseguir ser 'finishers' un 57% dels participants. Enguany han estat un 60% però les condicions han estat molt més dures que les de la primera edició. Els corredors que s'hi van atrevir eren més conscients a què havien de fer front i anaven més preparats mentalment. Malgrat saber de la duresa de la prova, molts es mostraven sorpresos en acabar-la. Alhora, però, això és el que atrau els que encara no s'hi han animat. Un cop acabada la Ronda dels cims, el següent repte és l'Eufòria. L'esperit de superació constant.

Aquest mateix esperit és el que va portar a Maribel Fernández a inscriure's i arrossegar el seu fill en l'aventura. L'andorrana que enguany complirà 63 anys va ser la primera nacional a acabar la Ronda dels cims. "Després del repte complert el 2017, buscava nous reptes, va fixar-se en l'Eufòria i s'hi va llençar de cap", explica el seu fill José Moa, de 34 anys, i que va apuntar-s'hi perquè la seva mare no tenia parella.

Només hi havia una altra parella d'andorrans en la competició més dura de l'AUTV i el destí va acabar ajuntant-los al cap de poques hores de cursa. "Durant els primers quilòmetres vam anar superant-nos mútuament, fins que vam veure que portàvem un ritme semblant i vam decidir continuar junts", explica Gonzalo Fernández, membre de l'altra parella d'andorrans juntament amb Jordi Tissier.

El ritme dels quatre de casa era regular i van aconseguir seguir la previsió de temps que s'havien marcat. Arribaven a la base de vida entre les vuit i les nou de la nit, es dutxaven, sopaven i acordaven a quina hora sortirien de nou per fer el camí fins al següent punt per passar la nit. No passaven més de set hores en cap de les bases de vida, però "és important recuperar forces per poder seguir", aconsella Gonzalo.

Més tard se'ls va ajuntar una parella d'Alacant i posteriorment un francès la parella del qual havia abandonat. "La convivència amb tantes persones ens ha anat molt bé a tots, sempre hi havia tema de conversa i algú per animar el grup i provocar rialles. Ens enduem amics", assegura Moa. El grup de set corredors va arribar a Ordino després de fer camí durant 106 hores i 54 minuts. "No sé com ens hagués anat si cada parella haguéssim corregut sense més companyia que la nostra parella", reflexiona el fill de Maribel Fernández.

L'èpica ha estat una constant i els corredors d'Eufòria han hagut de fer front a la calor, el fred, la pluja i fins i tot calamarsa. Els últims corredors de la prova van arribar dues hores més tard que els quatre andorrans i malgrat ser "una experiència personal increïblement dura, hem gaudit de cada moment, des de les sortides i postes de sol fins a la pluja". Aquesta parella d'espanyols, Juan Manuel Griñan i Miguel Madrid, destaquen com n'és de meravellós compartir moments amb moltes persones que tenen en comú l'amor per la muntanya. "És molt bonic conèixer un país des de dalt, sempre estàs coronant pics al costat de persones que comparteixen passió per una mateixa cosa", comenta Madrid.

Gérard Martínez i Valérie Lafleur van rebre agraïments de la majoria de les parelles que aconseguien acabar Eufòria. "El que han aconseguit fer a Andorra amb aquesta prova és història. La feina feta és immillorable i la que fan els voluntaris és impagable", assegura Griñan. Els responsables de zona i els voluntaris que van acostar-se a rebre els últims grups de corredors mostraven alegria sincera en veure aparèixer rere la rotonda els participants. "Els voluntaris són una peça clau de l'AUTV, en les bases de vida t'animen i resolen qualsevol problema que tinguis, sense ell això no seria possible", coincideix Gonzalo.

El nus a la gola era general quan va arribar el grup dels quatre andorrans, els dos valencians i el francès. L'expectació generada a Ordino era superior a l'arribada dels dos primers corredors, quaranta hores abans. El motiu ho valia. Maribel estava a punt de completar un somni al costat del seu fill. Després d'evitar l'enèsima tempesta al cim del Casamanya i ser desviats per l'organització, el grup de set corredors van arribar fent un trenet. Al cap de pocs segons les llàgrimes anegaven els ulls dels participants i de molts dels familiars i amics que s'havien concentrat per rebre'ls.

Cap d'ells va ser capaç de respondre sense evasives si repetiran el repte l'any vinent. Però Gonzalo va exterioritzar que "no ens imaginàvem això. Ara, sabent el que és, no sé si ho tornaria a fer". Potser l'Eufòria és una prova d'un cop a la vida, màxim dos. Uns 233 quilòmetres que, com l'organització de la prova, necessiti sang nova per seguir creixent.