Escaldes-EngordanyFèlix Àlvarez, fa poc menys de quatre anys, va ser escollit president de la Federació Andorrana de Futbol. L'exjugador es convertia en el cinquè president de l'ens federatiu. Ara, quan ja encara el darrer mig any de mandat, Àlvarez ha rebut al seu despatx a ANA Esports, per tal de fer balanç de la gestió al capdavant de la FAF.
President, quin balanç en fa del que porta de mandat?
— Estic content per la tasca que s'ha fet. Han sigut anys complexes, a ningú se li escapa; hem passat la pandèmia i ens vam haver de reinventar i canviar algunes de les idees de l'inici. A més a més, veníem d'una arrencada complicada per les causes judicials que hi havia. Però, en general, estic content, perquè malgrat tot s'han fet coses. Per exemple, a nivell d'obres vam acabar la Massana, hem engegat Encamp, hem millorat la Borda Mateu amb vestidors i pàrquings, també les instal·lacions del Sant Ermengol i una reforma al camp d'Alàs. Crec que hem fet una bona feina.
Quines altres canvis s'han fet en aquests anys?
— La Lliga ha evolucionat molt de pressa i ens hem hagut d'adaptar. L'any vinent hi haurà 10 equips a primera, després de la decisió dels clubs. També pel que fa al futbol base, on estem competint a sub15 i sub 16. I el futbol femení, que aquest any farem tot el possible per competir en les competicions UEFA. Sense oblidar l'arbitratge que enguany tindrem dos àrbitres internacionals i fins a cinc assistents.
I en la selecció absoluta?
— És el primer grau de la FAF. Es va apostar molt fort per fer una millora en l'equip tècnic i els resultats i són. Hem anat millorant, de mica en mica, i hem passat de pensar a veure quants gols encaixaríem a competir de tu a tu. Això ens ho han reconegut en els congressos de UEFA i FIFA i aquest tipus de reconeixement reconforten i t'animen a continuar.
Creu que han pogut canviar la imatge, més aviat negativa, que hi havia?
— Sincerament, crec que la imatge no ha estat mai dolenta. És cert que encara hi ha una causa oberta i no sé sap com acabarà si al final es determinarà que hi havia alguna cosa mal feta. El que sí que hem volgut fer és trencar amb una imatge continuista, proposar noves coses, modificar-ne d'altres i evolucionar. Tot ha sigut molt ràpid, però hem intentat aplicar les nostres idees.
Per què fan l'estadi d'Encamp?
— Nosaltres hem detectat que hi ha una manca d'infraestructures per als equips. Ho veiem quan hem de quadrar les hores d'entrenament que necessita cada club. Per això hem decidit tirar endavant un estadi, encara que sigui petit, que ens pugui ajudar a fer aquestes funcions. I ho vam fer sols, perquè vèiem que no hi havia massa definició ni en l'FC Andorra ni en el comú. Malgrat tot, caldrà veure al final com queda la zona de Prada de Moles. El que, com a FAF, teníem clar és que tiraríem endavant la infraestructura, que pugui albergar partits internacionals i amb un públic per a unes 2.500 persones.
I el Nacional?
— Caldrà veure com queda la situació amb l'FC Andorra. La veritat que, personalment, tinc una mica de recança d'haver-nos assabentat que no farien Prada de Moles per la premsa. Crec que ens podien haver avisat ells o el comú. Però a l'Estadi Nacional nosaltres hi volem continuar jugant els partits internacionals, sobretot els de més envergadura que és on s'omplen les grades. Som conscients que n'hi ha d'altres que no arribem a omplir i que aquests, potser es podrien disputar a Encamp. A més a més, a vegades sorgeix l'oportunitat de fer competicions internacionals, i sempre teníem el mateix topall, la manca d'instal·lacions. En 22 mesos, que és quan preveiem que estigui acabat, aquest escull ja no el tindrem.
Creu que la selecció viu el millor moment de la història?
— En l'àmbit de resultats sí. Però vull destacar que tots els moments que hem viscut són històrics pel futbol del país. Des de la fundació de la FAF, fins als primers partits o la primera victòria. A més a més, ens hem sabut adaptar molt bé als nous temps i estem competint i aconseguint molt bons resultats.
El projecte dels clubs ENFAF, està plenament consolidat?
— Sens dubte. És un projecte que està enfocat a què els jugadors puguin agafar més ritme de competició, sortint a jugar fora del país, a les competicions catalanes. Això ens va molt bé, perquè després, quan salten a la selecció, ja tenen aquest ritme competitiu molt més agafat i els dona un plus. Això no vol dir pas que desmereixem la lliga interna. Tots els clubs fan una gran feina en la captació de nous jugadors, i després d'aquests n'hi ha uns quants que salten a l'ENFAF.
Com veu el creixement de la Lliga amb l'entrada de capital estranger?
— Tot el que sigui creixement econòmic, ens ajudarà a créixer esportivament i potenciar la lliga. Per tant, si venen grups a invertir i són seriosos, benvinguts. Hi pot haver l'inconvenient que això porti més jugadors de fora del país. Però també hem de pensar que hi ha molts joves que han de sortir fora a jugar per temes d'estudis o de feina. Hem de trobar la fórmula per trobar el punt d'equilibri en aquest sentit.
Els preocupa que hi hagi pocs jugadors nacionals?
— És una preocupació assumible. Com et deia, hi ha una part que marxen fora per estudis o feina. Però també hem de pensar que el creixement econòmic el que portarà seran millors condicions per als jugadors que també es vulgui quedar aquí o que, un cop acabats els estudis vulguin tornar. Estic convençut que tot això s'equilibrarà a curt termini.
Els inquieta que hi hagi casos com el Sant Julià o l'Engordany a la Lliga?
— Sí, evidentment. Al final, la nostra lliga és la imatge que donem a fora del futbol andorrà. Nosaltres, com a federació, el que intentem és inculcar als clubs el fet de tenir una bona governança, com ens ho exigeix a nosaltres la UEFA i la FIFA. Amb una bona administració, més professional, aquests casos o no haurien passat. Hem de pensar que, si tot creix, els clubs també ho han de fer professionalitzant els seus models de gestió.
La segona divisió pot quedar diluida entre filials amb l'ampliació de la primera?
— Estic segur que no. La decisió de l'ampliació de primera va ser dels clubs. Ara, el que tindrem, és una competició més professional i una altra que podrà donar cabuda a aquells futbolistes que volen mantenir-se i jugar, però sense un grau tan alt d'exigència, més com un hobby. Crec que pot anar cap aquí, la segona, cap a un futbol més amateur.
On sí que han fet un salt endavant és amb l'arbitratge.
— Hem aconseguit més representació. Quan parlem amb altres federacions similars a nosaltres, com poden ser Gibraltar o San Marino, ens demanen com ho hem fet, de quina manera ho hem treballat per assolir aquest segon àrbitre internacional. Abans, fa uns anys, era al revés, érem nosaltres els qui ho demanàvem.
Per fer el salt a competicions oficials, preparen una estructura pel femení similar a la del mascuí?
— Hi estem treballant. No serà ben bé igual, perquè malgrat que el futbol femení ha evolucionat molt, encara queda un llarg camí per fer. Nosaltres hi creiem. I per això vam contractar una ambaixadora, perquè ens ajudés a fer la captació a les escoles, perquè sempre hem tingut el hàndicap de tenir poques jugadores. Però entre això, i l'efecte del Barça i de la Champions, cada cop hi ha més nenes que volen jugar a futbol. I la nostra feina precisament és aquesta, oferir-los aquest lloc on puguin jugar, tenir il·lusió i passar-s'ho bé. Queda camí, però estic segur que el recorrerem.
Quina és la situació del futbol sala?
— Som un país d'hivern, i el futbol sala està molt arrelat a casa nostra. Només cal veure els darrers partits contra Turquia, on vam donar una molt bona imatge. Hem demostrat que podem ser molt competitius conrta seleccions que són 20 o 30 vegades més grans que nosaltres.
Tornarà el futbol platja?
— De moment no. La federació catalana ens ho ha plantejat, però, de moment, no ho tenim en els nostres plans. Tampoc tenim una instal·lació on practicar-ho.
