Mònica Doria: "La valentia d'Ares Masip o Ana Peleteiro recorda que el silenci mai és la resposta a la violència sexual"

Andorra la VellaAmb vint-i-cinc anys acabats de fer, Mònica Doria s'ha consolidat com una de les grans figures de l'esport andorrà. Campiona d'Europa en categoria júnior, medallista mundial i la primera esportista d'Andorra en obtenir un diploma olímpic als Jocs de París 2024, la palista combina passió, esforç i dedicació en un camí marcat per grans fites.

En aquesta entrevista, Mònica reflexiona sobre la seva experiència olímpica, la seva preparació per al Mundial del 2025 a Austràlia, i el seu compromís amb causes socials i el medi ambient. Doria reflexiona sobre el sacrifici, la motivació i els valors que defineixen la seva trajectòria esportiva i personal.

Mònica, com valores la teva actuació als Jocs Olímpics de París, on vas aconseguir el diploma olímpic amb un històric sisè lloc en la final de canoa individual? Com et vas sentir en aquell moment tan important per a Andorra?

Al principi una mica de barreja perquè tot i que la fita és gran et veus molt a prop de la medalla. Un cop ha passat tot ho penses un diploma olímpic que era l'objectiu que ens havíem marcat i és un resultat super vàlid i super important per mi i per tot el país.

Com enfoques, imagino que amb l’entrenador Cristian Tobio per fer menció, la teva preparació per al Mundial d’Austràlia? Vens d’entrenar a França, vas guanyar ex aequo la categoria C1 al 'Short Slalom' a la Xina i que viatjaràs a Austràlia per una concentració de dos mesos per intensificar la preparació física. 

Ja només el fet de poder passar dos meses sencers gairebé, ja és un avantatge no tots els esportistes poden pagar-se aquesta estada a Austràlia i durant aquests dos mesos haurem d'acumular hores allà, compartir entrenaments amb esportistes d'allà com la Jessica Fox. Al final ens interessa és acumular moltes hores d'entrenament allà i conèixer bé el canal tècnicament perquè és on es disputarà la competició més important de l'any.

Com et trobes mentalment?

Després dels Jocs Olímpics sí que va ser un moment de saturació, jo m'havia buidat allà. Sí que vaig necessitar un reset i de fet és el que vaig fer, quan va acabar la temporada a principis d'octubre vaig fer una parada i em va ajudar a preparar tot el que vindria per aquesta temporada. En aquest aspecte els Jocs de París els he deixat el 2024, he après molt però hem de seguir.

Quins són els teus objectius per al Mundial, tenint en compte que competeixes contra Jessica Fox a casa seva hi ha aquest punt de motivació?

Evidentment, crec que és una motivació per totes les esportistes. Tothom anirà a veure si es pot apropar a ella, sigui a casa seva o no sempre hi ha una motivació extra, per això a Austràlia tractaré d'aprendre molt d'ella i treballaré per intentar estar allà.

Quin és el factor clau que li doni a Mònica Doria el Mundial d'Austràlia?

Al final el dia de la competició tot recau en l'aspecte més mental. Crec que el que serà important és que a totes les competicions preparatòries que tenim abans, posar-se en situació, treballar certs aspectes mentals que jo sé que poder em costen una mica. Aquesta pot ser la clau per marcar la diferència.

Hi ha aspectes personals com visualitzar-te, imaginar-te com serà la competició i a la vegada molts cops has fet menció de la influència de la natura en el teu entrenament i la teva vida personal. Com creus que aquesta connexió amb la natura t’ajuda a millorar el teu rendiment com a atleta?

Són dos conceptes que poden semblar molt allunyats, però en el meu cas formen part de mi. Jo per exemple, per poder sentir-me còmode en un entorn, poder entrenar i rendir en una competició X necessito certes coses i una d'elles és estar en contacte amb la natura.

A més de la teva trajectòria esportiva, també has mostrat un fort compromís amb la societat amb la teva participació en la campanya “Veus que no veus” contra la violència masclista, hem conegut recentment el cas de la ciclista resident Ares Masip o a Espanya el cas d'Ana Peleteiro que han denunciat abusos i assetjament masclista, com conceps aquesta realitat i quina valoració tens d'aquesta qüestió?

Sí, de fet moltes vegades quan vius en un entorn on no tens aquest tipus de problemes perquè per sort estàs envoltada de la gent correcta, a vegades no ets conscient que aquests casos continuen passant. Jo crec que és molt important que s'expliqui i penso que és la part més complicada, per això trobo que l'Ares o l'Ana Peleteiro són molt valentes, de posar-se davant d'una càmera i explicar-ho. És el primer pas perquè tots siguem conscients que això continua passant i que intentem canviar la forma que actuem.

Ets una referent per a molts joves esportistes andorrans. Quin consell els donaries per mantenir-se motivats i seguir els seus somnis en l’esport, tenint en compte les dificultats i sacrificis que comporta una carrera d’alt nivell?

No és fàcil trobar les paraules correctes, però sobretot els hi diria: somia en gran, treballa fort i gaudeix del procés. Crec que són tres aspectes que engloben molt bé tot el que és el procés d'un esportista sigui d'alt nivell o no. Perquè moltes vegades ho basem tot en els resultats, però si una persona se centra en aquestes tres coses és molt probable que no es penedeixi.

A més de les competicions, viatges molt pel món has estat a França, Xina, Àfrica entre altres. Quins han estat els llocs més impactants que has visitat i com la natura que has comentat algun cop que t’hi sents bé en la teva mentalitat i en la concentració per als grans reptes?

El viatge que més em va marcar va a ser a Zàmbia. Va ser un viatge totalment lúdic no era pas per entrenar, però si ens vam ajuntar alguns piragüistes alguns que fan eslàlom d'altres que no, però érem gent que simplement ens agradava que va anar a descobrir un altre país completament diferent, baixar un riu d'un nivell considerable. Em va permetre, a part de conèixer una altra cultura i un lloc que sense dubte tothom hauria de veure algun cop com és Àfrica. Però a més gaudir de l'esport d'una altra manera. El que més em va marcar d'aquell viatge va ser el riu. En tinc un altre a la llista m'agradaria molt anar a Xile.

Quin llegat t'agradaria deixar, tant en l'esport com en la teva vida personal? Quins valors creus que són més importants per transmetre a les generacions futures?

M'està passant que cada cop soc més coneguda i t'has de plantejar aquestes qüestions, em passa que no n'hi ha prou a fer la teva vida i ja està. S'ha de ser responsable i conscient que transmets i dius, jo simplement fora del món esportiu i a nivell personal m'encantaria que tot aquest reconeixement pugui servir per deixar una petjada positiva amb el medi ambient. Personalment, em preocupa i m'agradaria poder contribuir positivament.

Amb el 2025 a la vista, què et desitges per a aquest any tan important? Quins són els teus somnis i objectius, tant dins com fora de l’aigua, i quina visió tens per al teu futur esportiu?

El que desitjaria és continuar gaudint de l'esport i de la competició. També, intentar passar més temps amb la família i els amics, cada cop es complica més i que mesura que em faig gran li dono més importància.