Patrimoni, Pirineu i un futur millor
El patrimoni cultural representa un element cabdal per explicar el passat d'un territori potentíssim
La creació de la comissió territorial de patrimoni cultural de l'Alt Pirineu que el Govern de Catalunya ha aprovat aquesta setmana és un fet rellevant per dos motius principals: per una banda, l'empoderament dels pirinencs en la descentralització de les decisions que afecten qüestions rellevants del nostre territori i, per altra banda, el fet de situar el patrimoni cultural com un element central del present i el futur de les comarques pirinenques.
Que l'Alt Pirineu, fins que no existeixi efectivament la vegueria, necessita eines per millorar la seva capacitat de decisió, és quelcom defensat de forma transversal per persones de tots els accents polítics i institucionals. És necessari tenir més i millors instruments de decisió i gestió i alhora assentar-los perquè facin pòsit, més enllà de la conjuntura política de cada moment. La comissió territorial de patrimoni cultural, com la creació de l'Idapa, la direcció general de muntanya o la delegació del Govern a l'Alt Pirineu i Aran podríem dir que són estructures de territori, emulant una expressió utilitzada recentment a la política catalana.
El patrimoni cultural representa un element cabdal per explicar el passat d'un territori potentíssim i, sobretot, per gestionar un present i un futur que ha de situar la cultura i la seva expressió física, així com la seva protecció i projecció, com una pritoriat estratègica. La celebració, fa poques setmanes del vintè aniversari de la declaració com a Patrimoni Mundial per la UNESCO de les esglésies de la Vall de Boí ens ha mostrat com des del patrimoni es pot capgirar el destí d'una comarca del país tot projectant-la al món. Les múltiples iniciatives en tots els àmbits de valoració del patrimoni cultural del nostre territori: des del patrimoni industrial del Pallars Jussà, els jaciments paleontològics associats als dinosaures del cretaci, fins a la proposta de Patrimoni Mundial per la UNESCO de la candidatura transnacional de Catedral de la Seu d'Urgell, la Casa de la Vall d'Andorra i el Castell de Foix, ens evidencia la potència de l'Alt Pirineu en aquest àmbit.
La petició de l'aprovació de la comissió de patrimoni de l'Alt Pirineu, inspirada en la creació de la comissió territorial d'urbanisme de l'Alt Pirineu l'any 2014, fou realitzada i aprovada al Parlament de Catalunya l'any 2017 (hi vaig tenir quelcom a veure) i, finalment gràcies a la feina silent de diverses persones durant aquests anys, ha pogut veure la llum abans d'acabar el 2020. Personalment, dono les gràcies a totes aquestes persones que ho han fet possible. Caldrà que el nou Govern la desplegui perquè pugui operar amb totes les competències que té atorgades per fer un Pirineu millor. No tinc cap dubte que així serà.
Albert Batalla és exalcalde de la Seu d'Urgell i exdiputat al Parlament de Catalunya
