3.000 milions d'animals, la immensa majoria rèptils, van morir als incendis forestals d'Austràlia de l'any passat

BarcelonaLa magnitud de la tragèdia dels incendis forestals que van cremar Austràlia entre l'estiu del 2019 i l'hivern del 2020 s'il·lustra bé amb els 3.000 milions d'animals que van morir o van ser desplaçats a mesura que el seu hàbitat quedava arrasat per les flames. La dada l'aporta la branca local de l'entitat WWF i suposa el triple de les primeres projeccions que es van fer al gener.

La imatge més simbòlica de la catàstrofe van ser els petits i espantats coales i els cangurs, però l'informe de l'organització naturalista quantifica que els rèptils van ser els més perjudicats, amb 2.460 milions de víctimes, superant els 180 milions d'aus, els 143 milions de mamífers i els 51 milions d'amfibis. La pèrdua de tants exemplars suposa un cop molt dur per a la diversitat de la fauna i sobretot per a les 300 espècies autòctones que estan en perill, com els mateixos coales.

"Les revelacions de l'informe són impactants. És difícil pensar en un altre esdeveniment natural al món que hagi afectat tants animals. Això es considera com un dels pitjors desastres en la vida salvatge de la història moderna", afirma Dermot O'Gorman, director executiu de WWF-Austràlia, en un comunicat que acompanya l'informe sobre els danys en la vida salvatge. L'estudi també actualitza les dades de la superfície cremada i calcula que les flames van calcinar durant mesos uns 11,46 milions d'hectàrees, sobretot als estats de Nova Gal·les de Sud i Victòria, en una superfície equivalent a la que ocupa l'Uruguai. En els incendis van morir 34 persones.

Lily Van Eeden, que ha liderat la investigació, explica que si bé molts dels animals van ser capaços de fugir de les flames i traslladar-se a altres àrees, això no significa que se salvessin. Al contrari, sosté que fora dels seus hàbitats tenen molt poques possibilitats de sobreviure perquè han de competir amb altres animals per trobar aigua, aliments i un cau, fet que els deixa en una gran vulnerabilitat davant dels seus depredadors.

Per a Van Eeden, els incendis recurrents que periòdicament afecten Austràlia han de ser un toc d'atenció per a tots els països vulnerables a incendis extrems davant del desafiament que suposa l'impacte de l'emergència climàtica en la biodiversitat. "Amb quina velocitat podem descarbonitzar [l'economia]? Amb quina velocitat podem frenar la nostra mania per la desforestació? Arrasem el terreny amb una de les taxes més elevades al món", reflexiona Chris Dickman, professor de la Universitat de Sydney i supervisor de l'estudi.