La contaminació insostenible del Mediterrani és el fil conductor d'un documental que s'estrenarà el 3 de juny al canal National Geographic Espanya coincidint amb el Dia Mundial dels Oceans. El biòleg marí i explorador Manu San Félix és l'autor de 'Salvem el nostre Mediterrani', un treball que denuncia que el Mediterrani és un dels mars més contaminats però que assegura que encara som a temps de salvar-lo. "Es tracta d'actuar ja", ha dit San Félix durant la presentació del film aquest dimecres a Barcelona. El documental parteix de l'illa de Formentera, on viu l'explorador, recorre les aigües del Mediterrani espanyol i mostra que el canvi climàtic, la contaminació, l'explotació dels recursos i l'acció de l'home estan transformant i posant en risc aquesta zona del planeta i la seva riquesa en espècies de flora i fauna.
L'abocador de residus més gran del Mediterrani és al fons de l'estret de Messina
Més d'un 75% de la brossa acumulada en aquest estret italià és plàstic, segons un estudi científic
BarcelonaBosses de plàstic, envasos, ampolles, gots de plàstic, joguines, compreses i fins i tot roba. Tot això és el que han trobat uns científics al fons de l'estret de Messina, entre Sicília i Calàbria, amb una concentració de fins a més de 200 peces per cada 10 metres, "la més alta registrada al fons del mar fins ara", segons un estudi publicat a 'Scientific Reports'. Més del 75% de la brossa era plàstic, seguit de materials de construcció com maons, tela asfàltica o ciment.
La costa siciliana de l'estret, a la regió de Tremestieri, amb profunditats de fins a 400 metres, és la que té una concentració de brossa més gran, principalment del que els científics anomenen "plàstics tous", com les bosses i els envasos. A la costa calabresa destaquen també moltes peces de material de construcció, com maons i ciment, però també roba i goma escuma.
Els autors de l'estudi, de fet, parlen d'aquestes deixalles com a "residus sòlids municipals" i conclouen que, pel tipus de peces i la poca presència d'utensilis de pesca, la brossa acumulada a l'estret de Messina prové de fonts terrestres. Entre el 52,4% de residus que són plàstics tous, com bosses, i el 26,1% de residus que són plàstics durs, resulta que més de tres quartes parts de la brossa acumulada en aquest punt (el 78,5%) és plàstic, però també hi ha metall, vidre, fusta i molts altres materials.
Aquest és probablement l'abocador submarí més gran del Mediterrani, amb concentracions de més de 13 peces per cada 10 metres a 580 metres de profunditat, cosa
Entre el plàstic dur més present hi ha ampolles i copes, però també ninos, joguines, compreses, mànegues de jardí, caixes elèctriques i persianes. Entre els materials de fusta hi ha trossos de mobiliari. El 9% de les deixalles no es van poder identificar adequadament a causa del seu mal estat o del fet que estaven parcialment enterrades.
El descobriment s'ha documentat en vídeo amb les gravacions del robot submarí Pollux III, guiat de forma remota des de la nau científica Minerva1 mentre recorria l'esgarrifós paisatge a 600 metres de profunditat.
contaminació marina de les escombraries