L'abraçada final de dos vells enemics que la independència va convertir en amics

BarcelonaL'abraçada de dos antics enemics al llit de mort d'un d'ells és la viva imatge de l'èxit d'una reconciliació. L'escena se situa en un hospital de Jakarta, la capital d'Indonèsia, on està ingressat l'expresident del país BJ Habibie, de 83 anys greument malalt. Rep la visita d'un emocionat Xanana Gusmão, que abans de convertir-se l'any 1999 en el primer president de Timor Oriental havia capitanejat la lluita armada per aconseguir la independència d'aquest territori ocupat per Indonèsia. Tots dos parlen, es fan petons i s'abracen en una imatge que ha donat la volta al món per la tendresa i el símbol del triomf de la pau entre vells rivals. Poc després, Habibie ha mort al mateix centre.

A Habibie se'l recordarà per haver encapçalat la transició democràtica després de la brutal dictadura de Suharto, finalitzada l'any 1998 arran de les protestes i els disturbis a l'arxipèlag després de 31 anys en el poder. El dictador havia nomenat president Habibie, així que quan es va fer càrrec del país va impulsar una purga de ministres afins a l'antic règim, inclosa la filla gran de Suharto.

En els primers 17 mesos de mandat, Habibie va engegar reformes socials, econòmiques i polítiques que van servir per facilitar les eleccions legislatives i presidencials de l'any següent, les primeres democràtiques. El 1999 també va permetre el referèndum que finalment va donar la independència a Timor Oriental, que ocupa la meitat de l'illa de Timor.

La independència va posar fi a dècades d'enfrontaments violents entre els timoresos i l'exèrcit indonesi, en què van morir 200.000 persones i es va produir una dura repressió d'activistes dissidents. En les negociacions, Gusmão i Habibie van enfortir unes relacions que han perdurat fins al final.