ACAB: què vol dir i d'on ve el lema contra la policia que triomfa arreu del món
Un codi secret punk dels anys 70 es fa popular a les protestes de Catalunya, Xile i Hong Kong
BarcelonaDesprés de les massives mobilitzacions contra la sentència del Procés, als carrers del centre de Barcelona i en altres ciutats catalanes és fàcil trobar les sigles ACAB pintades a les parets. És l'acrònim de l'anglès All cops are bastards, que es pot traduir com "Tots els policies són uns malparits". El mateix grafit es veu a Santiago de Xile, Hong Kong, Alger o París, contextos llunyans que tenen una cosa en comú: els xocs violents entre manifestants i forces policials.
L'origen es remunta als baixos fons de l'Anglaterra de fa un segle. Però la primera constància escrita és del 1977, quan la crònica d'un periodista del diari local de Newcastle explicava que havia trobat l'acrònim escrit a les parets de les cel·les de la presó i tatuat als dits i al clatell de molts presos. Als anys 80 el lema va fer fortuna entre els grups de música oi!, un gènere sorgit del punk que agradava al moviment skinhead: el 1982 la banda The 4 Skins va publicar una cançó titulada ACAB.
L'acrònim el van adoptar els miners en vaga contra el govern de Margaret Thatcher a mitjans dels anys 80, i també els grups de hooligans als estadis de futbol. ACAB es va convertir en un símbol contra l'abús de poder i l'autoritat policial, que va traspassar fronteres a través dels moviments llibertaris. Però mai s'havia vist a tot arreu com ara.
"El primer cop que recordo haver-lo vist a Barcelona va ser a la jaqueta del cantant de Xent del Barri, a Gràcia, a principis dels 80", explica Joni D., dinamitzador contracultural i autor de La casa de la selva. "Aleshores era una mena de codi de fraternitat clandestí, que només es coneixia entre els skins i que els punks van adoptar per proximitat. Fora d'aquest entorn ningú sabia el seu significat, ni tan sols la mateixa policia, perquè es tractava precisament d'això", detalla. De fet era un subterfugi per insultar els agents sense que la policia ho sabés, i així és com ha traspassat les fronteres.
Avui encara molts policies no se senten al·ludits, cosa que dona als grafiters un marge de maniobra. "Als barris populars d'Alger les parets en van plenes: tothom sap que ACAB és un lema contra la policia, menys la mateixa policia", bromeja el Lyès, un grafiter algerià que dedica bona part de la seva obra a denunciar la repressió. "A Algèria és un lema que han fet seu els joves, normalment als estadis de futbol [com en molts països, l'únic lloc on la policia no s'atreveix a entrar], sobretot després que la policia esclafés les protestes del 2001 i després les del 2011 a la Cabília". El lema ACAB també triomfava als estadis d'Egipte, on els seguidors de l'equip de futbol Al-Ahly van ser protagonistes en la revolució que va enderrocar el dictador Hosni Mubàrak.
A mesura que el significat de l'acrònim s'ha escampat, els que l'usen han creat alternatives per mantenir-lo en la clandestinitat. La més comuna era substituir les sigles per la xifra que correspon al seu ordre alfabètic, un recurs més propi de l'extrema dreta, en aquest cas 1312. De fet, ha sigut precisament la persecució policial el que ha fet que l'acrònim es popularitzés.
A Madrid, tres joves van ser denunciats l'any 2015 per haver signat els seus DNI amb les sigles ACAB, mofant-se dels funcionaris que no en coneixien el significat. També va ser arxivada la denúncia contra una noia que portava una bossa en què es llegia All cats are beautiful ("Tots els gats són macos", frase que en anglès té el mateix acrònim). L'advocada Laia Serra recorda que "les forces policials no poden emparar-se en els anomenats delictes d'odi". De fet, una sentència del 2018 del Tribunal Europeu de Drets Humans exonera un jove rus que va afirmar que "s’hauria de cremar els agents policials corruptes en fogueres", ja que els jutges van considerar que es tractava d'una crítica mordaç contra els cossos policials però no pas d'un delicte.
Així el que era un codi secret ha sobreviscut durant dècades per convertir-se en un desafiament més o menys obert a la policia, en clau antirepressiva i contra l'abús de poder. "Avui tot el jovent sap què vol dir ACAB, perquè la protesta contra la brutalitat policial ha transcendit els cercles que tradicionalment es mobilitzaven contra la policia. Perquè ha sigut la mateixa actuació policial el que ha inflamat les protestes", explica l'historiador Carles Viñas. "La profusió d'ACAB i el 1312 evidencia aquest component antiautoritari que caracteritza molts dels manifestants que avui dia s'enfronten a les forces de l'ordre en diversos països", afegeix.
¿Però com ha arribat un codi secret que fa quaranta anys identificava el col·lectiu punk als joves que avui s'amaguen de la policia darrere les barricades? Jordi Mir, professor del Centre d'Estudis sobre Moviments socials de la UPF, assegura que les vies de transmissió són múltiples: "Aquests salts no són de 0 a 100. La música i les xarxes socials hi juguen un paper, però també el boca-orella. Potser un jove que ho ha vist pintat en una facultat o en una samarreta ha preguntat què vol dir, o l'hi ha explicat el seu germà gran. I quan ha necessitat aquest recurs per explicar el que pensa l'ha fet servir". De fet, el 2016, durant les protestes a Gràcia pel desallotjament del centre okupa Banc Expropiat, un regidor de la CUP es va presentar al ple municipal amb una samarreta en què es llegia "Ada Colau Alcaldessa de Barcelona".