TERRORISME

Adeu a Samuel Paty, “assassinat per ensenyar”

França celebra la cerimònia d’estat en honor del professor decapitat divendres

El president francès, Emmanuel Macron, aquest dijous durant la cerimònia d'estat en record de Samuel Paty, el professor decapitat divendres als afores de París.
Alícia Sans
21/10/2020
3 min

ParísLes primeres notes musicals de One acollien el fèretre de Samuel Paty al pati d’honor de la Sorbona, a París. Sonava U2, però l’únic que ressonava ahir en aquest temple del saber era l’atac terrorista contra un professor per ser-ho i exercir com a tal. Un assassinat, divendres als afores de la capital francesa després que el professor hagués mostrat a classe caricatures de Mahoma, que encara té commocionat el país gal. “Assassinat per haver decidit ensenyar els seus alumnes a esdevenir ciutadans”, resumia ahir el president Emmanuel Macron durant la cerimònia. És la primera vegada que es ret homenatge a una víctima del terrorisme en aquest lloc simbòlic de l’ensenyament francès. L’ocasió s’ho mereix. Mai abans l’Escola, amb majúscules, com a institució, havia sigut atacada d’aquesta manera en la història contemporània de França.

Unes quatre-centes persones van acompanyar la família, les personalitats polítiques i Macron, que va condecorar el professor Paty amb la Legió d’Honor pòstuma en privat, en aquest acte de respecte i veneració als mestres. Fragments escrits per Jean Jaurès i Albert Camus i pronunciats per amics, professors i alumnes de Paty també hi van afegir el seu granet de sorra. Com aquest fragment de la carta que Jaurès –assassinat el 1914 per un estudiant nacionalista– va escriure als institutors i les institutrius: “Teniu a les vostres mans la intel·ligència i l’ànima dels infants”, deia un amic de Paty, també professor i encarregat de llegir la carta. No es va estar d’acomiadar-lo amb un sentit “Adeu, Samuel” abans que el president pugés a l’estrada.

“En el fons, Samuel Paty encarnava el professor amb el qual somniava Jaurès en aquesta carta, [...] el que mostra la grandesa del saber, que ensenya el respecte”. En definitiva, Paty “feia republicans [els seus alumnes]”. Visiblement emocionat, Macron va evocar que “tots tenim en el nostre cor, en la memòria, el record d’un professor que ha canviat el curs de la nostra existència. Un mestre que ens ha ensenyat a llegir, a comptar, a confiar en nosaltres. Samuel Paty era d’aquests, dels professors que no s’obliden”.

El Paty d’Albert Camus va ser Louis Germain. L’emotiva carta que li va escriure després de rebre el premi Nobel de literatura el 1957, que també es va llegir durant la cerimònia, encaixava a la perfecció: “Quan m’he assabentat de la notícia, el meu primer pensament, després de la meva mare, ha sigut per a vostè. Sense vostè, sense la seva mà afectuosa que va donar al pobre infant que jo era, sense el seu ensenyament, el seu exemple, res d’això hauria passat”.

A petició de la família, també es van recitar els versos que va escriure de manera espontània el cantautor francès Gauvain Sers just després de la mort, no fa ni una setmana, de Paty. “Sembla que ens acostumem als horrors que vivim, però a l’innocent que es mata jo no m’hi acostumo”, conclou el poema de Sers. L’assassinat de Paty ha portat de nou el dol a França, afligida des de fa anys pels consecutius atacs terroristes. Ahir, però, molts no van poder apartar els ulls del fill de Paty: un nen de cinc anys, orfe de pare, però també del que ara és el professor més venerat, convertit en un màrtir de la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

stats