"Ja no sabem qui són els enemics"

BarcelonaArmando Arrieta Granados és l’últim periodista mexicà víctima d’una violència desbordada que situa el país nord-americà com un dels més perillosos per als informadors, equiparable a una zona de guerra. Arrieta, cap d’informació del diari 'La Opinión de Poza Rica', entrava a casa seva quan uns desconeguts el van tirotejar.

L’home va resultar ferit d’extrema gravetat. Un nom més de la dramàtica llista de reporters agredits per fer la seva feina. Altres  han tingut menys sort. En aquest mes de març, han estat assassinats tres reporters, una xifra que només fa que agreujar el balanç ja de per si tràgic de l’any passat, el més violent. Així, 16 periodistes van ser assassinats -un cada 23 dies- i 426 més van denunciar agressions diverses. Les dades són de l’organització Artículo 19, que denuncia que “suposen un punt de no retorn”. En sis anys, els professionals de la informació han hagut de patir 2.000 atacs.

Lucy Sosa és redactora de successos del 'Diario de Ciudad Juárez', la localitat tristament coneguda pels femenicidis de fa uns anys. Ara, es lamenta aquesta periodista, la violència s’ha estès per tot el país “com si fos una guerra però sense estar-hi”. I amb la violència, la impunitat. Només el 0,25% de les denúncies de reporters són investigades per les autoritats. “Aquest és un dels problemes, que es pot matar i no passa res”, es lamenta Sosa, que amb altres companys ha creat la Red de Periodistas de Juárez amb què tracten de formar els professionals en l’autoprotecció.

El govern mexicà ha donat escorta a molts dels informadors que estan en perill: amenaces de mort a ells o familiars, cases cremades, estranys incidents de trànsit. Sense investigacions obertes es fa difícil saber qui hi ha darrere dels atacs i de les amenaces. “Ja no sabem qui és l’enemic”, afirma la periodista de Juárez, que admet que els periodistes són “menystinguts a causa de l’ambient hostil de les autoritats que proclamen la corrupció dels professionals”. De fet, segons Artículo 19, el 53% de les agressions són obra de funcionaris públics, sovint en connivència amb delinqüents o al capdavant de negocis il·lícits.