Julian Assange torna a perdre el recurs contra la seva ordre de cerca i captura

LondresEl confinament de Julian Assange a l’ambaixada de l'Equador a Londres haurà de continuar si vol evitar l'acció de la justícia britànica i una possible extradició als Estats Units. La jutge Emma Arbuthnot, de la cort central de Westminster, ha tornat a resoldre aquest dimarts al migdia que l’ordre de cerca i captura que el mateix tribunal va emetre a finals de juny del 2012 per haver incomplert les restriccions de la seva llibertat sota fiança ha de continuar en vigor.

Fins ara, l'única reacció d'Assange ha arribat en forma de piulada que vincula un article en què critica la hipocresia de la fiscalia britànica i la sueca en tant que està obligat a triar entre ser detingut o romandre confinat, extrem que viola els drets fonamentals bàsics, entre altres raons perquè no hi ha cap càrrec en contra i la pena que implica el trencament de les condicions de la fiança és molt inferior al temps que fa que és a l'ambaixada.

La mateixa magistrada ja va sentenciar la setmana passada que la demanda presentada per Assange a finals de gener perquè l'ordre fos retirada no era procedent, ja que havia comès un delicte segons la llei del Regne Unit, que té una pena d'un any de presó. Assange es va refugiar a l'ambaixada de l'Equador per evitar la possible extradició a Suècia i encara un ulterior trasllat a una presó dels Estats Units, on podria ser jutjat per espionatge i revelació de secrets oficials arran de les informacions difoses a Wikileaks de material classificat de l’administració nord-americana.

Després de la primera resolució d’Arbuthnot, contrària als interessos del fundador de Wikileaks, la jutge va prendre en consideració altres arguments exhibits per l’advocat del 'hacker' australià, Mark Summers. Malgrat l’admissió del delicte del seu client sobre l’incompliment de les condicions de la seva llibertat sota fiança, Summers va tornar a demanar la retirada de l’ordre perquè el dany que s’estava causant a Assange no era proporcional ni era d’interès de la justícia. D’acord amb la seva tesi, Assange tenia el 2012 motius més que raonables per refugiar-se a l’ambaixada de l'Equador. A més, afegia, l’ONU va dictaminar el 5 de febrer del 2016 que la seva és una detenció arbitrària. Una altra raó exhibida per Summers va ser que en tot moment Assange havia ofert la seva cooperació als investigadors suecs i, finalment, que, en qualsevol cas, els seus quasi sis anys de refugi a l’ambaixada podrien considerar-se càstig més que suficient per haver incomplert les condicions de la llibertat mentre el tribunal suprem revisava la causa de l’extradició.

En el seu veredicte, però, la jutge ha defensat l'actuació de la fiscalia britànica, i ha dit: "Em sembla que l'arrest és una resposta proporcionada [a l'actuació d'Assange], encara que hagi restringit la seva pròpia llibertat durant diversos anys. Els acusats en llibertat sota fiança arreu del país, inclosos aquells que s'enfronten a l'extradició, es presenten als tribunals per afrontar les conseqüències de les seves pròpies eleccions. [Assange] Hauria de tenir el coratge de fer el mateix". La jutge també ha desfet un per un els arguments presentats pels advocats d'Assange referents a les condicions de confinament i al perjudici que això està provocant per a la salut de l'australià.

Assange era reclamat inicialment per la fiscalia sueca per ser entrevistat amb relació a dos possibles delictes, un de violació i un altre d’abusos, que presumptament hauria comès durant l’agost del 2010 contra dues dones diferents. L’any passat la fiscal d’Estocolm encarregada del cas es va entrevistar finalment amb Assange a l’ambaixada de l'Equador i, posteriorment, l’ordre internacional emesa per Suècia va ser retirada, no tant perquè fos innocent, sinó perquè no es podia dur a terme una investigació adequada. La decisió de Suècia va fonamentar el nou recurs judicial d’Assange per intentar posar fi a la seva situació.