Així es roben 1.000 milions de dòlars d'un país empobrit

BarcelonaDerrotat a les urnes, Jahya Jammeh, expresident de Gàmbia, va marxar cap a l'exili equatoguineà amb mil milions de dòlars que havia robat de les arques públiques durant els 22 anys que havia dirigit de manera dictatorial el petit país de l'Àfrica occidental. La suma del botí és molt superior als 90 milions que havia estimat el seu successor, Adama Barrow, quan es va fer càrrec de la presidència el 2017. La xifra l'ha donat l'OCCRP, el projecte de periodistes especialitzats en la investigació de la delinqüència organitzada i la corrupció, que ha revisat milers de documents que acrediten el saqueig perpetrat.

Els periodistes assenyalen que Jammeh va posar la mà als fons de les companyies nacionals de petroli i telecomunicacions, les tales il·legals de fusta, el Banc Central o la caixa de la seguretat social. Un autèntic cleptòman que es va exiliar a la Guinea Equatorial de Teodoro Obiang sense respondre a les denúncies de crims contra la humanitat i violacions de drets.

En aquest últim cas, la investigació subratlla que quan el 2012 el dictador es va obsessionar amb la compra d'un jet privat va tirar del fons públic de les pensions i ara els jubilats se'n ressenten a l'hora de cobrar la quantitat que els correspondria en arribar a la jubilació. Només entre els anys 2010 i 2014 el president va agafar 60 milions de dòlars d'aquesta caixa, que també serveix per pagar els funcionaris, els militars i els ajuts socials. Un altre cop, el frau públic té la ciutadania com la gran damnificada.

Segons la investigació d'OCCRP, el dictador Jammeh havia creat una "organització criminal" que desviava fons públics als seus comptes corrents privats o els destinava a qüestions tan banals com la construcció d'una mesquita o un zoològic amb animals exòtics a la seva residència privada. Amb els 6.000 dòlars que s'havia assignat com a salari oficial no en tenia prou per a la vida de luxe que portava.

Extravagant, al president li agradava convidar estrelles amb els diners públics i viatjar a destinacions turístiques exclusives. També els seus col·laboradors van tirar de veta, segons els periodistes, i van comprar vaixells, avions... La bogeria de Jammeh va arribar a proclamar que havia aconseguit una cura per a la sida, i sense cap base científica ni aval d'investigadors va obligar a sotmetre malalts a les seves tècniques, que requerien deixar de prendre la medicació dels antiretrovirals. Els damnificats han presentat una denúncia, però amb poques possibilitats que acabi responent amb el seu patrimoni personal per indemnitzar les víctimes.

"Jammeh va considerar que tot era seu", ha assenyalat als investigadors Sidi Sanneh, un dels ministres d'Exteriors del país, que ha admès que el saqueig del fons de pensions és "potser el pitjor dels crims", fins al punt que l'equipara amb el "robatori del futur" de les pròximes generacions.

Jammeh no ha perpetrat el frau en solitari, sinó que es va fer envoltar per un nucli de confiança d'empresaris, polítics i militars tant gambians com estrangers que l'ajudaven a moure els diners.

Antic oficial militar, Jammeh va irrompre al poder quan va guanyar un cop d'estat el 1994 i durant les dues dècades va sotmetre el país a una política de mà de ferro on ell era el que ho controlava tot. Gàmbia, un país de dos milions de persones, està considerat un dels més empobrits de la regió i té en l'agricultura, l'explotació dels recursos naturals i el turisme de platja les seves grans fonts de finançament, a banda de les importants remeses que aporta la diàspora.

El 2016 va perdre contra pronòstic contra Adama Barrow a les eleccions, però no va reconèixer els resultats fins que es va fer evident que les amenaces dels altres països de la regió d'intervenir militarment per fer-lo fora eren serioses després d'unes setmanes d'incertesa.