Al-Shabaab ataca la caserna de la Unió Africana a Somàlia
L'atemptat causa la mort d'almenys vuit persones
MogadiscioTres soldats de la Missió de la Unió Africana a Somàlia (AMISOM) i un civil han mort durant un atac contra el quarter general de la missió, situat a prop de l'aeroport de Mogadiscio, per part del grup islamista radical Al-Shabaab.
L'atac, ocorregut el dia de Nadal, es va produir després que membres de la milícia islamista, alguns dels quals "vestien uniformes de l'exèrcit somali", segons un comunicat de l'Amisom, accedissin al recinte en tres vehicles i amb identificacions falses.
Durant el tiroteig, "tres soldats de l'AMISOM i un contractista civil desafortunadament van perdre la vida", assenyala la nota, que afegeix que cinc membres d'Al-Shabaab també van morir i altres tres van ser detinguts.
La base de la Unió Africana es troba en un extrem de l'aeroport de Mogadiscio, que compta amb un ampli perímetre de seguretat i s'utilitza com a centre d'operacions per a totes les agències de l'ONU que treballen a Somàlia.
A principis de mes, l'explosió d'un cotxe bomba va causar almenys sis morts als voltants de l'aeroport al pas d'un comboi de les Nacions Unides i el govern somali, encara que cap dels seus ocupants va resultar ferit.
Aquests últims atacs demostren que la mort del líder de la milícia somali, Ahmed Abdi Godane, el passat mes de setembre, no ha aconseguit escapçar a la milícia islamista i que segueix molt activa malgrat els continus intents del govern somali i de la comunitat internacional per acabar amb ella.
A més de la confrontació militar directa, de la qual s'encarreguen els 22.000 soldats de Burundi, Djibouti, Etiòpia, Kenya i Uganda desplegats al país, els esforços de les Nacions Unides i de les autoritats de Somàlia es centren en aspectes econòmics i logístics per minvar al grup.
L'octubre passat, el president de Somàlia, Hassan Xeikh Mohammad, va ampliar dos mesos el període d'amnistia que el seu Govern va posar en marxa perquè tots els membres d'Al-Shabaab que ho desitgessin poguessin lliurar les armes sense por a represàlies.
Fins a aquest moment, al voltant de 545 membres del grup s'havien lliurat, segons va informar llavors la Iniciativa Barbaar, una agència internacional dedicada a la reinserció d'excombatents.
També a l'octubre el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar noves mesures per intentar tallar les vies de finançament més importants d'Al-Xabab: el carbó vegetal, que és tret en vaixells des de diversos ports somalis i la exportació és il·legal.
La resolució de l'ONU, que va ser recolzada per tots els membres del Consell excepte Rússia i Jordània, incloïa nous mecanismes per evitar que el grup islamista segueixi rebent armes i prorrogava per un altre any la missió de la Unió Africana.
No obstant això, fins al moment totes aquestes iniciatives han tingut un èxit relatiu i, malgrat els múltiples pronòstics que Al-Xabab anava a deixar d'existir després de la mort de Godane, la veritat és que el seu successor, Ahmed Omar, ha aconseguit reorganitzar el grup i evitar la seva desaparició.
D'aquesta manera, Al-Shabaab, que lluita per instaurar un estat islàmic radical a Somàlia, prossegueix amb la seva llarga campanya de terror que en els últims anys ha costat la vida a milers de persones tant a Somàlia com a Kènia, país en què ha atemptat diverses vegades aquest any.
El govern de Somàlia s'ha mostrat incapaç de deixar de banda les diferències polítiques i tribals per fer front a l'amenaça islamista i fa poc més d'una setmana nomenava a un nou primer ministre, el desè en els últims deu anys.
El nomenament del fins llavors ambaixador de Somàlia a Estats Units, Omar Abdirashid Ali Xarmarke, va ser precedit per un ampli suport del Parlament i suposa un nou intent per aconseguir un Executiu estable que pugui lluitar contra Al-Shabaab i preparar les eleccions que se celebraran el 2016.