PROJECT SYNDICATE

Aleksei Navalni: "Estic viu i, encara que sembli mentida, no sento rancor"

Entrevista al líder opositor rus, que va quedar en coma després de ser enverinat amb Novitxok

El líder de l'oposició rus Alexei Navalni en una imatge recent
Tykhon Dzyadko
16/10/2020
7 min

Berlín / MoscouEl líder opositor rus Aleksei Navalni és el cap de la Fundació Anticorrupció a Moscou. A l’agost va ser traslladat de Sibèria a Berlín per tractar-se d’una greu malaltia que els metges de l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques posteriorment van confirmar que era causada per l’agent nerviós Novitxok. Ara en procés de recuperació, Navalni ha parlat fa poc amb Tikhon Dzyadko, editor en cap de Dozhd TV, l’únic canal de televisió independent que queda a Rússia.

La Unió Europea ha acordat fa poc sancionar sis ciutadans russos i una entitat en relació amb el seu enverinament

Primer de tot, a mi m’interessa el que passa a Rússia. La reacció europea aquí és secundària. Entenc que la indignació en molts països no està del tot relacionada amb mi. Estan més preocupats per l’ús de les armes químiques. El que jo vull és una investigació conduïda en territori rus, o com a mínim alguna cosa semblant a una investigació. Pel que fa a les sancions o llistes negres, la meva posició sempre ha sigut que si els països desenvolupats volen ajudar Rússia i els seus ciutadans, haurien de bloquejar el camí dels diners negres que surten de Rússia. Els assassins i els que els van donar l’ordre han de ser perseguits penalment. Però el que realment cal és expulsar d’Europa tots els oligarques: els Usmànov, els Abramòvitx, els Shuvàlov, els Peskov i tots aquests propagandistes que s’enriqueixen i envien diners a Europa mentre els russos es mantenen en la pobresa i la degradació. Aquesta és la gent que s’ha de combatre. No sé quines mesures adoptaran els països europeus en resposta al meu enverinament, però m’agradaria que es focalitzessin en castigar no només els lacais que executen ordres sinó també els malvats d'alt nivell que amaguen els seus diners robats a Berlín, Londres i París. Les sancions de la Unió Europea no estan relacionades amb la meva persona sinó amb el fet que a Rússia hi ha un programa actiu per desenvolupar armes químiques i utilitzar-les per eliminar rivals polítics.

Quan era a l’hospital, algunes informacions periodístiques van dir que funcionaris consulars russos havien demanat accedir a vostè. ¿Va arribar a reunir-s’hi?

Pel que jo sé, van demanar de parlar amb mi quan, probablement, jo encara estava en coma o tot just començava a sortir-ne. Va ser una discussió molt estranya. La normativa internacional sobre l’accés consular preveu que l’assistència s’ha d’oferir a les persones que la necessiten. Jo no la necessito, jo necessito només una cosa: que Rússia dugui a terme una investigació de debò sobre l’intent d’assassinar-me. I si aquesta causa penal no s’obre, perquè la posició oficial a tots els nivells és que no hi va haver cap intent d’assassinat, doncs bé, m’agradaria recuperar la roba que portava quan em van enverinar. Totes les proves indiquen que el Novitxok es va aplicar a la meva roba, que es va quedar a l’hospital d’Omsk. I també m’agradaria tenir els meus informes mèdics. I m’agradaria molt veure els vídeos requisats per agents del ministeri de l’Interior de l’hotel de Tomsk, on probablement va tenir lloc l’enverinament. No sabem on són aquestes gravacions. Si no hi ha cas, on són els vídeos? Vull veure qui va entrar a la meva habitació de l’hotel. El que està fent el ministeri d’Exteriors rus no és res més que una distracció. Per alguna raó, demanen proves a Alemanya. Per què? Rússia té la meva roba, que hauria de ser examinada. Rússia té la meva sang, que hauria de ser analitzada. A l’hospital d’Omsk hi ha els meus informes mèdics i tot el que fa falta per a una investigació com cal. Però, per alguna raó, no la veiem. En canvi, sí que veiem una mena d’escaramussa entre Rússia i Alemanya.

¿Creu que hi haurà algun tipus d’investigació?

Pensava que com a mínim farien veure que investigaven. Però, fins ara, no hi ha hagut ni tan sols una farsa d’investigació. Això, per a mi, és una nova confirmació que el president rus, Vladímir Putin, va donar l’ordre. Si no, hauríem vist alguna cosa semblant a la investigació sobre l’assassinat de Borís Nemtsov. En aquell cas l’organitzador no va ser detingut i la persona que ho va ordenar no va ser citada. Només els que van prémer el gallet van ser arrestats. Però com a mínim hi va haver una investigació. En el meu cas hi ha una indiferència absoluta. Segons la premsa francesa, Putin, en conversa amb líders d’altres països, va negar l’ús d’armes químiques i va assegurar que m’havia enverinat jo a mi mateix.

Le Monde va publicar un article

Vaig pensar que tenia raó quan vaig donar per fet que havia sigut ordre de Putin. La manera com ho nega tot el converteix a ell mateix en una burla. No tinc cap dubte que la part francesa va filtrar-ho a la premsa perquè estaven indignats amb unes mentides tan descarades. Aquest grau de mentides no està pensat per a algú altre: s’està mentint a ell mateix, intentant justificar-se. Dit d’una altra altra manera: no va ser un incident aïllat. No va ser un general boig que va ordenar a un grup d’assassins misteriosos que eliminessin algú. Va ser un projecte personal de Putin, i va fallar. Ara està intentant protegir-se, fins i tot amb aquesta mentida absolutament monstruosa. El van enxampar amb una pistola fumejant que apuntava al meu clatell i, després de fallar, diu: “No he sigut jo, ha sigut un intent de suïcidi”.

¿Si no hi ha investigació oficial a Rússia, la Fundació Anticorrupció farà algun tipus d’indagació pel seu compte?

M’agradaria saber segur qui ho va fer. Tenim el millor equip d’investigació de Rússia i probablement un dels millors del món. Però, honestament, les nostres possibilitats són limitades ara que els vídeos de seguretat de l’hotel han desaparegut. No els podem recuperar del Servei Federal de Seguretat (FSB) per la força. Tot ha sigut confiscat i enviat allà. Hauria sigut un cas molt fàcil de resoldre. La gravació de vídeo ho hauria deixat tot molt clar. Però no podem obtenir aquesta prova. Em van estar seguint. Pel que sé, hi havia un registre estranyament detallat dels meus moviments fins que vaig marxar de Tomsk, aparentment preparat per la secció de l’FSB que era responsable de monitoritzar-me. Em controlaven constantment i de manera consistent. Tot l’hotel estava ple de càmeres. És la prova més important, però tot ha sigut requisat. Evidentment, estem intentant esbrinar què va passar, però no som ingenus: estem parlant de membres dels serveis especials. Tota aquella maquinària està dedicada a amagar i destruir proves. Per això no hi ha vídeos, ni roba, ni res.

Els últims anys li han preguntat moltes vegades si tenia por de ser assassinat. Ara ho han intentat. Com se sent? ¿Buscarà venjança?

Estic viu i, encara que sembli mentida, no sento rancor. Mirar la mort als ulls és una experiència gratificant. Esclar que tinc sentiments intensos sobre les persones que ho van fer. Però no penso que m’agradaria estrangular-los amb les meves pròpies mans. Vull justícia per a mi i per a tothom del meu voltant, però això és perquè és impossible considerar normal un país si un intent d’assassinat tan descarat no és ni tan sols investigat. Siguem honestos: soc un paio famós, la gent em vol entrevistar. Però, què hauria passat si hagués sigut un activista qualsevol que s’oposés a un oligarca local o a un governador d’alguna regió de Rússia? Si un crim d’alt nivell amb una víctima més o menys famosa com jo no té conseqüències, què pot esperar aquesta gent? Si ni tan sols jo puc aconseguir justícia o com a mínim una investigació, cap ciutadà rus poc comptar amb res. Per això demano justícia! Sobre venjar-me, no tinc aquest desig.

Fins al 20 d’agost, quan va ser enverinat, la Fundació Anticorrupció duia a terme investigacions, animava la gent a votar sempre qualsevol candidat que s’oposés al partit del govern i organitzava mítings. Com canviaran ara les vostres activitats?

Ara hi ha més en joc, en el sentit que estem veient la decadència del règim. Abans sabíem que ens enfrontàvem a pocavergonyes obsessionats amb el poder i els diners i que aparentment no s’aturen davant de res. Però ara sabem més que mai que les seves eines inclouen l’assassinat polític i la intimidació amb mètodes extremadament perillosos. Les armes químiques són armes químiques, al cap i a la fi. L’únic dubte que queda és saber fins a quin extrem estan disposats a aplicar aquests mètodes. Per tant, ara hi ha més en joc, però l’estratègica bàsica és la mateixa: hem d’apel·lar a la gent. Hem d’exigir el dret a participar lliurement en eleccions com a candidats. Continuarem organitzant mítings. Dit això, he passat més d’un mes fora de Rússia. Soc a l’estranger i constantment m’adono de com això em fa perdre el contacte amb el que està passant. Per tant, no vull dissenyar una estratègia per oposar-me al règim rus mentre jo soc a Berlín. Les meves prioritats són la recuperació, la rehabilitació i el retorn a Rússia.

¿Veient el que passa a Rússia, canviaria la seva estratègia pel que fa a seguretat personal? ¿S’ha plantejat la possibilitat que la seva família es quedi a l’estranger?

Aquesta és una pregunta per a la meva família, inclosa la meva dona. Però no, la qüestió no s’ha posat sobre la taula. La Yulia dona suport a la meva feina i segur que tornarà. És impossible competir amb l’estat en termes de seguretat. Soc realista. Entenc que fins i tot si m’envolto de 30 guardaespatlles, aquests guardaespatlles podrien ser detinguts demà per haver participat en una marxa no autoritzada mentre m’acompanyaven. I després d’això, les autoritats podrien detenir-me i abocar-me set ampolles de Novitxok pel cap. Simplement faig el que crec que és correcte. Demano el suport de la gent. Intento anar amb tanta cura com puc, però això no hauria d’interferir en la meva activitat principal.

Copyright Project Syndicate

stats