Alemanya i França, en alerta per si Rússia interfereix en les seves eleccions

BarcelonaAbans se'n parlava confidencialment, però ara ja és tema de discussió en l'esfera pública. Els governs alemanys i francès es preparen per fer front a una ofensiva russa –amb ciberatacs o campanyes de desinformació– amb l'objectiu d'interferir en les decisives campanyes electorals que els dos països faran l'any que ve. No és cap novetat, l'exemple del que ha passat als EUA ha posat en alerta el continent europeu.

Rússia va ajudar Trump a guanyar les eleccions, segons la CIALa mateixa cancellera alemanya, Angela Merkel, va reconèixer que el risc hi era i ho va fer, justament, l'endemà de la victòria de Donald Trump a les urnes: "És una feina diària. Ja estem fent front a atacs a internet i campanyes de desinformació d'origen rus. I això pot tenir un paper en la campanya electoral". A finals de novembre, 900.000 'routers' de Deutsche Telekom, dels que donen als usuaris finals l'accés a internet, van quedar inoperatius unes hores a Alemanya. Les autoritats d'aquest país ho van considerar un atac informàtic de gran abast i Merkel es va referir a Rússia, indirectament, quan va valorar aquesta acció.

En una entrevista al diari 'Süddeutsche Zeitung', el director dels serveis d'intel·ligència alemanys, Bruno Kahl, no va tenir cap problema a reconèixer que hi havia 'hackers' intentant "deslegitimar el procés democràtic i produir incertesa política" de cara a les eleccions alemanyes i que hi havia "indicis" que aquests atacs venien "de certs indrets", especialment Rússia, va dir. El que és difícil de determinar és fins a quin punt aquests atacs són ordenats directament pel poder o són, simplement, consentits.

No és el primer cop que Alemanya pateix un atac informàtic massiu: els últims dos anys, la xarxa del Bundestag i de la CDU, el partit de la cancellera Merkel, ha sigut objecte de ciberatacs, com els que va patir el Partit Demòcrata durant la cursa presidencial als EUA.

A França, una "amenaça real"

També a França s'extrema la vigilància, tot i que, oficialment, s'evita apuntar Rússia. "En els últims anys creix el nombre de casos d'espionatge informàtic amb finalitats criminals i de sabotatge. Però l'amenaça digital per a finalitats polítiques i desestabilitzadores d'un país és nova", va reconèixer al diari 'Le Monde' fa uns dies Guillaume Poupard, director de l'Agència Nacional de Seguretat dels Sistemes d'Informació francesa (ANSSI).

Amb molta més claredat es va expressar també a 'Le Monde' una altra font directament relacionada amb la matèria que va demanar l'anonimat: "Els russos són hiperagressius, l'amenaça és real i el que la premsa escriu sobre el tema està a l'altura de la realitat". Per ara, els partits polítics francesos ja han rebut formació sobre com protegir-se davant d'aquestes amenaces.

"La intenció de Moscou és debilitar la UE en conjunt per incrementar la seva influència a Europa", assegura en un informe recent el prestigiós 'think tank' alemany SWP. I Moscou sembla disposat a plantar cara en tots els fronts.