L’allargada ombra d’Obama sobre la presidència de Biden

BarcelonaA les sis del matí del 9 d’octubre del 2009 el telèfon de la Casa Blanca va despertar Barack Obama encara al llit. Era el secretari de premsa, Robert Gibbs. “Trucades tan d’hora del meu equip eren molt estranyes, el meu cor es va congelar. Era un atac terrorista? Un desastre natural? «Ha guanyat el Nobel de la pau», va dir Gibbs. «Què vols dir?» «Ho acaben d’anunciar fa uns minuts». «Per què?» Gibbs va ignorar la pregunta. Al penjar el telèfon, la Michelle em va preguntar de què anava la trucada. «He guanyat el Nobel de la pau». «És meravellós, estimat», va dir, i llavors es va tornar a girar per tancar els ulls una estona més”.

Això ho explica Obama en el seu llibre de memòries Una terra promesa, en què fa servir aquest episodi per admetre “la bretxa entre les expectatives i la realitat” de la seva presidència. Aquell mateix octubre del 2009 “va ser el mes més mortífer per als soldats nord-americans a l’Afganistan des de l’inici de la guerra -segueix el llibre-. I en lloc d’obrir el camí cap a una nova era de pau, jo valorava la possibilitat d’enviar més soldats a la guerra”. Els vuit anys de presidència d’Obama no van portar el canvi i l’esperança que havia promès i van deixar dures decepcions per a molts nord-americans, però el primer president afroamericà dels Estats Units ha continuat sent des de llavors “l’home més admirat” del país, segons l’enquesta anual de Gallup, que acostumava a donar sempre com a guanyador el president en el càrrec (en l’última edició, la del 2019, Donald Trump i Barack Obama van empatar).

El seu suport a Biden durant la campanya ha sigut un actiu molt important que Biden ha explotat des del principi. A més, amb la publicació del seu llibre la setmana passada, la presència mediàtica de l’expresident s’ha multiplicat, enfocada a denunciar “l’amenaça a la democràcia” que suposa l’actitud de Trump davant els resultats electorals. Ara que el seu exvicepresident serà el proper president amb un equip farcit de veterans de l’administració Obama, el cordó umbilical entre els dos polítics és tan fort que el mateix Biden ha mirat de tallar-lo: “No serà un tercer mandat d’Obama”, va dir aquesta setmana el president electe en una entrevista a la NBC.

Les polítiques de Biden reproduiran l’aposta moderada i centrista d’Obama més que no pas les crides de l’esquerra més progressista, que s’ha erigit com a nova ànima del Partit Demòcrata. Aquesta moderació -que li ha permès, de fet, guanyar les eleccions- s’haurà de modular davant les pressions d’una ala d’esquerres molt més forta que quan Obama va ser president. Una pressió que, juntament amb la del moviment sorgit arran la mort de George Floyd, podria portar el president Biden a dur a terme unes polítiques racials molt més ambicioses que les del primer president negre dels EUA. “Biden afronta unes circumstàncies molt diferents. Es distanciarà d’Obama a mesura que les condicions ho dictin. Molt del que farà tindrà a veure amb intentar corregir el mal que ha fet Trump, així que podrà semblar una repetició, però simplement estarà fent polítiques a l’esquerra del centre”, diu Jeffrey Stonecash, professor emèrit de la Universitat de Syracuse, a Nova York.

Corregir el mal fet per Trump

Entre les promeses de Biden hi ha la d’“estendre” la cobertura de l’Obamacare, el pla sanitari que va ser una de les mesures estrella de la presidència d’Obama, però les prioritats del seu nou govern passen sobretot per la resposta a la crisi del covid-19 i per desfer les polítiques de Trump en immigració, política exterior i canvi climàtic. Un escenari molt diferent per al qual comptarà amb molts dels alts càrrecs que ja van treballar amb Obama, però que ara tenen molta més experiència que quan van arribar a la Casa Blanca el 2008. També és molt probable que es deixi aconsellar pel mateix Obama, però l’expresident “sap que és millor no tenir una presència gaire visible”, diu Stonecash. “Ell sap que ara és el moment de Biden i que és millor seguir l’exemple de Bush i Clinton i ser ambaixador de les causes en què creu”, apunta. Un silenci que ja va mantenir durant els quatre anys de presidència de Trump i que ell mateix es pregunta en el seu llibre si va ser un error.

De moment, l’expresident té previst dedicar-se a construir el seu centre presidencial a Chicago i a escriure el segon volum de memòries a la Casa Blanca: les 768 pàgines d’ Una terra promesa -que va vendre 890.000 còpies només el primer dia- només cobreixen des de la campanya fins a l’execució d’Ossama bin Laden -una altra de les accions més recordades de la seva presidència i que en aquell moment el vicepresident Biden no veia gens clara-. I és que els dos presidents no coincideixen en tot: Biden no volia enviar més tropes a l’Afganistan.