Almenys 547 nens del cor de Ratisbona van patir abusos i maltractaments
El germà del papa Benet XVI, Georg Ratzinger, hauria tingut coneixement dels càstigs físics que es produïen
BerlínAlmenys 547 nens de l'escola del cor de la catedral de Ratisbona van ser colpejats i maltractats per mestres o sacerdots entre 1953 i 1992. A més, 67 de les víctimes van patir abusos sexuals, segons un informe que s'ha difós aquest dimarts.
L'advocat Ulrich Weber va presentar les conclusions de la investigació encarregada pel bisbat per aclarir el cas, que constaten que els responsables de l'escola, entre els quals, el germà del papa emèrit Benet XVI, Georg Ratzinger, havien de tenir almenys "coneixements superficials" del que estava passant, com a mínim dels càstigs físics que es produïen.
Ratzinger, de 93 anys, va ser director musical del cor entre 1964 i 1994. Quan van sortir a la llum els primers indicis de l'escàndol el 2010 es van donar a conèixer una cinquantena de casos, i el germà de Benet XVI va qualificar la informació de "bogeria". L'advocat qualifica de "cultura del silenci" el fet que ni Ratzinger ni la resta dels sacerdots hi prenguessin mesures.
A l'estudi es recullen casos que van des de tocaments fins a violacions, càstigs físics com pallisses, cops de bastó i impactes amb tot tipus d'objectes com ara clauers i anells gruixuts. També obligaven els nens a menjar quan no volien o els negaven els aliments a mode de càstig.
Weber ha identificat 49 persones que amb "alta probabilitat" duien a terme aquestes pràctiques, de les quals nou van perpetrar agressions sexuals. Al centre es respirava un ambient "infernal", segons diu l'autor de l'informe, i les víctimes descrivien la situació del lloc com a similar a un "camp de concentració". Weber assenyala el que llavors era el bisbe de Ratisbona, Gehard Ludwig, per no abordar amb la responsabilitat deguda la tasca d'aclarir els fets.
Els primers indicis
Le etapes amb més casos van ser les dècades dels 60 i 70, i les primeres denúncies de les víctimes van començar a aparèixer el 1992. El bisbat va reaccionar amb el pagament del que va denominar "reconeixement de serveis", pel que cada afectat va percebre entre 5.000 i 20.000 euros, i es va donar el tema per tancat.
Una "xifra fosca"
El representant del col·lectiu de les víctimes, Peter Schmitt, ha elogiat la feina de Weber, en considerar que ha contribuït enormement a donar a conèixer els casos, tot i que diu que continua havent-hi una "xifra fosca" de víctimes anònimes que encara no s'han atrevit a relatar la seva experiència.
