Amnistia Internacional acusa la UE de ser còmplice de violència policial a la frontera de Croàcia

Brussel·lesLa ruta dels Balcans és una de les vies a través de les quals milers de migrants i refugiats sirians, iraquians i afganesos, entre d'altres, intenten trobar una nova vida a Europa. Però la UE ja fa temps que ha endurit les seves fronteres i aquest dimecres Amnistia Internacional aporta un informe més sobre les vulneracions de drets que han implicat aquestes polítiques. Aporta desenes de testimonis que denuncien maltractaments i violència policial a la frontera de Croàcia i acusa la UE de ser-ne còmplice perquè no controla quin ús s'està fent dels fons europeus que concedeix a Croàcia per "protegir" la frontera de la UE.

La investigació d'Amnistia Internacional es va dur a terme entre el juny del 2018 i el gener del 2019 i revela, segons l'informe publicat aquest dimecres, que hi ha hagut "expulsions col·lectives deliberades, sistemàtiques i sovint acompanyades de violència i intimidació" a la frontera entre Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.

L'organització ha entrevistat 94 migrants i refugiats durant aquest procés i assegura que gairebé tots han confirmat que han sigut retornats de Croàcia després de diverses retencions en comissaries de policia a l'interior del territori croat, sense tenir cap mena d'accés als processos de sol·licitud d'asil. A més, assegura que un terç dels entrevistats van ser maltractats físicament o intimidats i que se'ls van prendre o destruir els seus documents i telèfons mòbils. És en aquest sentit que Amnistia Internacional assegura que el procés "sembla una pràctica deliberada per part de les autoritats de Croàcia dissenyada per aturar o desincentivar futurs intents d'entrar al territori".

L'informe també apunta que el defensor del poble de Croàcia no ha pogut accedir a la informació sol·licitada i que les ONG que donen ajuda a refugiats i migrants han sigut assenyalades per les autoritats. Per exemple, el ministeri de l'Interior d'aquest país hauria desacreditat aquestes organitzacions acusant-les de "facilitar immigració il·legal" i s'hauria assetjat els voluntaris fins al punt de retenir-los durant hores en comissaries policials sense càrrecs i amenaçats amb ser perseguits legalment si denunciaven la violència policial. Això sí, la mateixa organització explica que Interior, per carta, ha negat totes les acusacions, assegurant que s'havien investigat tots els casos sense trobar finalment cap evidència sobre la violència policial.

Amnistia Internacional considera que la Unió Europea és "còmplice" de tot plegat. Segons les dades de la Comissió Europea, Croàcia té assignats 17,1 milions d'euros entre el 2014 i el 2020 del Fons d'Integració, Asil i Migració. Però en rep molts més en fons destinats a protegir la frontera europea. Concretament, són 35,6 milions d'euros que gestiona directament el ministeri de l'Interior del fons de seguretat destinat a la protecció de fronteres i 19 milions per a la policia a càrrec del mateix fons i en el mateix període.

A més, el desembre de l'any passat, la Comissió Europea va anunciar la concessió de 305 milions d'euros addicionals per als països amb més pressió migratòria a les fronteres. A Croàcia se li van concedir 6,8 milions d'euros addicionals per "ajudar a reforçar la gestió de les fronteres sota tot el respecte de les normes europees". Però els fons també van destinats a "cobrir el cost de 10 punts policials" i equipament. A aquests diners cal sumar-hi altres dotacions considerades d'emergència. La Comissió calcula que el país ha rebut fins a 108 milions d'euros per al període 2014-2020 tant del fons d'asil i migració com del de seguretat. En la mateixa comunicació asseguraven que s'establirien els mecanismes necessaris per comprovar que els fons són utilitzats respectant els drets humans.

Amnistia Internacional denuncia la "paradoxa" que es dona en aquest doble sistema de finançament i ho fa a través de declaracions de parlamentaris croats. "D'una banda, Croàcia ha rebut un toc d'atenció per les acusacions de maltractar migrants i, de l'altra, se li requereix que protegeixi la frontera exterior de la UE", va dir l'eurodiputat Tonino Picula.

Però una portaveu de la Comissió Europea ha reiterat aquest dimecres que els fons que la UE destina a Croàcia són monitoritzats per garantir que es respecten els drets humans, però assegura que les acusacions de violència "preocupen" la Comissió i que aquesta ha demanat a Croàcia les explicacions pertinents.