La monarquia britànica, un altre cop a l'ull de l'huracà

Londres"Ho sento, mama!" És el titular amb què saluda aquest dijous el diari sensacionalista Daily Mirror l'adeu forçat de la vida pública britànica del príncep Andreu, de 59 anys, tercer fill de la reina d'Anglaterra. Una retirada obligada per Elisabet II, segons informa un altre rotatiu, el Daily Telegraph. Era, de fet, l'única sortida possible arran de la perillosa amistat d'Andreu amb el multimilionari nord-americà, i pederasta convicte, Jeffrey Epstein, que es va suïcidar a la presó de Manhattan a l'agost mentre esperava un nou judici per tràfic de menors.

En el comunicat emès dimecres pel Palau de Buckingham s'insistia que la iniciativa d'abandonar les obligacions públiques era del mateix príncep. Però el Daily Telegraph assegura que "la reina va convocar [ahir] el duc de York al palau per acomiadar el seu fill, ordenant-li que fes un pas al costat". Carles d'Anglaterra, l'hereu al tron, de gira per Nova Zelanda, hauria estat consultat per telèfon.

La catastròfica entrevista que va emetre dissabte la BBC, en què Andreu va tractar d'exculpar-se de les acusacions de mantenir relacions sexuals fins a tres vegades, entre el 2001 i el 2002, amb qui llavors era una menor, Virginia Giuffre –una de les dotze víctimes d'Epstein que n'han denunciat els abusos–, ha acabat en un espectacular tret al peu. Un cop més, els Windsor estan a l'ull de l'huracà i els britànics es demanen si Elisabet II, de 93 anys, controla un ramat que s'ha demostrat disfuncional i allunyat de la realitat social del país massa vegades.

¿La monarquia, doncs, ha sigut l'afectada pel nou episodi, o només ho ha sigut un membre concret de la família reial, el vuitè en la línia de successió? ¿Aquesta és una crisi tan greu com la del finals del segle XX, quan les baralles entre Carles i la seva dona, Diana Spencer, els embolics de faldilles extramaritals de la parella i les escandaloses converses telefòniques de l'hereu amb la que llavors era la seva amant, Camilla Parker-Bowles, alimentaven dia a dia els tabloides londinencs?

Que la situació apassiona els britànics és innegable, i ja poden començar a imaginar-ne la recreació a la sèrie The Crown, que tot just ha difós la tercera temporada a Netflix.

Tant és així que dimarts la Corona i el paper d'Andreu –per la falta d'empatia cap a les víctimes que el príncep va mostrar a la BBC i el fet que justifiqués continuar la relació amb Epstein fins i tot després de la primera condemna al magnat, el 2008– va irrompre amb força en el debat electoral entre Boris Johnson i Jeremy Corbyn per als comicis del desembre. Mentre que el premier conservador va respondre que "la institució de la monarquia queda més enllà de qualsevol retret", l'aspirant laborista va afirmar, murri, que "necessita millorar una mica", sentència rebuda per l'audiència amb grans aplaudiments. Johnson també en va rebre, però amb menys entusiasme.

L'historiador de l'establishment Anthony Seldon –biògraf, entre d'altres, de Margaret Thatcher, David Cameron i Theresa May– ha hagut de sortir a apaivagar l'incendi i ha advertit que tot plegat es tracta d'un "afer de la família, no pas de la institució". A Newsnight, el mateix programa en què es va emetre l'entrevista amb Andreu, Seldon va afirmar dimecres a la nit que "el príncep ha fet el que calia, després d'adonar-se que estava molt lluny de la sintonia de la nació".

Però, més enllà de la decisió de la reina d'apartar Andreu, molts comentaristes de la vida política del Regne Unit destaquen que l'incident és un altre símptoma de la inestabilitat que viu el país des del referèndum del Brexit. Seldon reclama que la Corona hi imposi el seu pes: "Vivim una extraordinària i volàtil situació política, amb la societat molt polaritzada, i la monarquia ha de tenir un paper efectiu d'estabilitat".

El cap d'Andreu, doncs, ha sigut el sacrifici necessari de la família per mantenir sa i estalvi el negoci. El príncep ja pot anar o ser cridat a declarar als Estats Units, com vol l'advocada de cinc de les víctimes, Gloria Adlleer, sense que la Corona es vegi més tacada. En aquest afer les víctimes sembla que importen molt poc i que la realitat serveix per atiar la ficció de The Crown.