Andrzej Duda, el president de sempre

BarcelonaL'arribada d'Andrzej Duda a la presidència, el 2015, es va començar a forjar arran d'una catàstrofe aèria que va commocionar tot Polònia. Era el 10 d'abril del 2010 i el llavors president polonès, Lech Kaczynski, moria en un accident d'avió a prop de Smolensk, on es dirigia –amb altres alts càrrecs del govern– per retre homenatge als 22.000 polonesos assassinats pels russos als boscos de Katyn el 1940. El comandament del país quedava desfigurat i, dos mesos després, es convocaven eleccions amb certa urgència. L'antic president del P arlament i que havia fet de president del país en funcions des de la mort de Lech Kaczynski, el liberal Bronislaw Komorowski, competia contra el germà bessó del president difunt i ex primer ministre, Jaroslaw Kaczynski. Jaroslaw, home fort del partit ultraconservador Llei i Justícia (PiS), perdia els comicis a la segona volta, un cop dur. Aquella derrota, però, va ser un clic.

ARANWS20200713_0054L'ultraconservador Andrzej Duda renova la presidència de Polònia

A finals del 2014 i conscient que el seu perfil no convencia, Jaroslaw Kaczynski presentava als polonesos el nom d'Andrzej Duda com a candidat del PiS a les eleccions que s'havien de celebrar el 2015. Era la primera gran aparició en públic de Duda: fins llavors la immensa majoria de polonesos no li posaven cara. L'aposta, arriscada, va funcionar: Duda, amb només 43 anys, es proclamava el 24 de maig del 2015 president dels polonesos amb el 51,55% dels vots. Era l'inici del seu mandat al capdavant de Polònia, que aquest diumenge, amb 48 anys, ha revalidat a les urnes per ocupar el càrrec durant els pròxims cinc anys.

La primera legislatura li ha servit per consolidar una Polònia que, des de Brussel·les, es tem com un enfant terrible per la seva visió enfrontada en matèria mediambiental, de política migratòria o de drets humans amb Brussel·les. Amic del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, amb qui comparteix altes dosis d'euroescepticisime i de populisme, ha arribat a dir que, per a ell, la Unió Europea és la "comunitat imaginària". Els crítics denuncien la regressió dels drets civils i socials al país i especialment la discriminació i la persecució contra la comunitat LGTBI, de qui Duda ha assegurat que representen “una ideologia pitjor que el comunisme”.

En canvi, els seus valedors, una part important dels quals són les persones grans, la població rural i també els cercles de l'Església, celebren els seus valors tradicionals, els de sempre. Ja ho va advertir ahir, després de conèixer-se vencedor dels comicis ajustadíssims que el van enfrontar al liberal Rafal Trzaskowski: "Vull continuar amb totes les polítiques que he dut a terme fins ara", deia. I els seus simpatitzants celebren, sobretot, que continuï sent fidel al lema històric del partit que representa: "Polònia és el més important".