Anglaterra diu que la "coalició de voluntaris" per Ucraïna entra en una "fase operacional"

Andorra la VellaMoltes més preguntes que no pas respostes. La nova cimera, en aquest cas per videoconferència, que ha convocat aquest dissabte al matí el primer ministre britànic, Keir Starmer, per abordar les possibles negociacions de pau entre Rússia i Ucraïna, impulsades pel president dels Estats Units, Donald Trump, i com s'hauria de garantir la seguretat de Kíiv, ha acabat amb poc més que un anunci burocràtic vestit de pas endavant. Dijous vinent, comandaments militars dels països que hi han assistit –la gran majoria de la UE, Nova Zelanda, el Canadà i Austràlia, més Ucraïna i l'amfitrió– es reuniran a Londres per passar a una "fase operacional" –en paraules del premier–. Amb tot, quant al possible desplegament de la "coalició dels voluntaris", segons la va batejar en la reunió presencial de fa dues setmanes, en la línia de front russo-ucraïnesa per consolidar un alto el foc, si és que s'hi arriba, el més calent és a l'aigüera.

Així, en la conferència de premsa posterior a la trobada, Starmer ha mostrat les febleses d'una Europa que contempla, astorada, com el joc el porten a terme Washington i Moscou sense, pràcticament, possibilitat d'alçar la veu. Amb tot, Starmer, que no vol perdre pistonada respecte al president francès, Emmanuel Macron, ha assegurat que hi ha més "determinació, noves propostes i compromisos damunt la taula".

Les bones paraules no han pogut eclipsar la manca de respostes a qüestions molt concretes: exactament, què faria aquesta força militar? Es podria enfrontar militarment amb els russos? No se sap. Pel que fa als nous compromisos que ha comentat el premier, tampoc se sap per part de qui, ni quins països. Aquesta setmana, a París, Macron va assegurar que hi havia "quinze països interessants". Però es continuaven mantenint les mateixes ambigüitats.

De quina banda estan els Estats Units?

Starmer, d'altra banda, tampoc no ha pogut respondre a les objeccions de Rússia. Moscou ha deixat ben clar que no vol tropes europees a Ucraïna. ¿S'hi avindrà, finalment Vladímir Putin, pressionat presumptament per Trump? Una més de les moltes incògnites. Com també ho continua sent la qüestió de les garanties de seguretat dels Estats Units. El primer ministre ha reiterat que la seva posició no ha canviat: una “coalició de voluntaris” europea necessitaria aquest suport. ¿Starmer està més a prop d’aconseguir-les, un cop s'han retrobat Washington i Kíiv? No se sap.

Com tampoc se sap què passaria si la posició de Trump no canvia. Perquè la presència dels voluntaris per la pau es basa en la premissa que la Casa Blanca no ha canviat de bàndol, que els Estats Units no s’han alineat de sobte amb Rússia ni han abandonat Ucraïna. Durant la roda de premsa, se li ha preguntat específicament a Starmer si podria ser que la premissa fos errònia. Quin seria el pla B? Starmer ha optat per mantenir-se en el pla A: parlar amb els americans i aconseguir un acord viable.

El pròxim capítol europeu d'un procés que ara depèn de la voluntat de Putin i de la suposada força negociadora de Trump tindrà lloc dijous vinent. Els caps militars de la coalició es reuniran a Londres per "avançar en plans pràctics sobre com els nostres exèrcits poden donar suport a la seguretat futura d'Ucraïna", ha dit també el premier. "Hem acordat accelerar la nostra feina pràctica per donar suport a un possible acord, així que ara passarem a una fase operativa", ha afegit.