Scotland Yard podrà accedir al mòbil de les víctimes de violació

LondresLa policia d’Anglaterra i de Gal·les podrà demanar a les víctimes de violació tenir accés als seus mòbils, ordinadors personals, xarxes socials i comptes de correu electrònic per tirar endavant una investigació criminal sobre els fets. La polèmica iniciativa, anunciada ahir a Londres pel director de l’oficina de la fiscalia de la Corona i pel del Consell Nacional de Caps de Policia, té com a objectiu millorar suposadament la investigació de delictes sexuals. Es considera que amb el mòbil es poden aconseguir dades que posin en evidència la falsedat o la credibilitat de l’acusació.

La mesura ha rebut moltes crítiques. Diferents grups defensors de les llibertats civils i dels drets de les víctimes adverteixen que la proposta pot allunyar les denunciants de buscar una reparació judicial. Harriet Wistrich, directora del Centre per a la Justícia de la Dona, va afirmar ahir a la BBC: “Sembla que tornem als vells temps en què les víctimes d’una violació eren tractades com a sospitoses”.

Dues denunciants de violació ja han presentat una demanda contra aquesta petició dels investigadors. Una de les víctimes assegurava ahir al Daily Telegraph: “Les dades del meu telèfon es remunten a set anys i la policia vol descarregar-les i arxivar-les durant un segle. El meu mòbil documenta moments molt personals de la meva vida, i la idea que estranys el regirin i puguin utilitzar-lo en contra meva em fa sentir com si m’estiguessin violant un altre cop”.

La preocupació del Centre per a la Justícia de la Dona és que l’historial de navegació per internet, les fotos, les imatges de les xarxes socials i els missatges personals puguin prejutjar comportaments que siguin interpretats com “de risc o provocadors” d’agressions i violacions. La diputada laborista Jess Phillips també se sumava ahir a les crítiques en declaracions a la BBC: “Una dona pot haver enviat tot tipus de missatges, però el seu consentiment no queda implícit ni demostrat per les interaccions amb el seu violador”.

Per la seva banda, la comissionada de Londres per ajudar les víctimes de la criminalitat s’ha mostrat cauta. Claire Waxman deia ahir a Sky News: “A la víctima, sobretot a la d’una violació, se li ha demanat que comparteixi informació sensible durant molt de temps. I la situació ha empitjorat en l’últim any i mig, després que hagin fracassat diversos judicis per delictes sexuals. Però el dret a la privacitat ha de prevaldre”.

En el mateix sentit es pronunciava Harriet Wistrich: “La majoria de denunciants entenen perfectament per què és rellevant conèixer les comunicacions amb l’acusat, però el que no està gens clar és per què ha de ser rellevant la seva història passada, incloent-hi la sexual”.

Una altra crítica va ser la de Rachel Almeida, de l’entitat Victim Support, que en diferents mitjans de comunicació britànics assegurava que “és molt probable” que el fet de permetre a la policia accedir a la informació personal del telèfon o de l’ordinador d’una víctima de violació li provoqui un gran estrès. “Sabem -afegia- que no totes les violacions i agressions sexuals es denuncien, i aquesta notícia pot dissuadir les víctimes de fer els passos necessaris per obtenir justícia i el suport que mereixen”.

Al seu torn, l’entitat Big Brother Watch, que vetlla per la privacitat de les dades personals, també va emetre un comunicat en què demana que “les víctimes no hagin de triar entre la privacitat i la justícia”. “La fiscalia demana sovint dades innecessàries de les víctimes, una demanda que viola els seus drets”.

“En aquest país tenim un problema molt greu a l’hora de perseguir els delictes de violació -deia també Rachel Krys, de la coalició End Violence Against Women-, i és un fet que molts violadors se’n surten sense cap càstig. La raó és que les investigacions se centren sovint en el caràcter de les dones, en la seva honestedat i el seu comportament, en lloc de posar el focus en les accions i l’actitud dels acusats. No hi ha cap raó per la qual la investigació d’una violació requereixi la invasió rutinària de la intimitat de la dona”.

La nova directriu de la policia i la fiscalia és una resposta directa a un cas de presumpta violació: l’acusat, Liam Allan, un estudiant de criminologia de 22 anys, va veure finalment com es retiraven els càrrecs contra ell el desembre del 2017, després que es fessin públics els missatges que s’havia intercanviat amb la presumpta víctima. Els missatges demostraven que la relació sexual havia estat consentida i que la dona n’havia gaudit. Amb tot, les organitzacions en defensa de les víctimes d’agressions sexuals han indicat que el precedent d’Allan no ha de suposar una exculpació immediata en altres denúncies perquè “haver consentit un cop no implica necessàriament un consentiment per sempre”.

Arran de la retirada del cas contra Allan, Scotland Yard va ordenar la revisió de 600 investigacions de violacions i agressions sexuals. A tot el país se’n revisen unes tres mil.