30è aniversari: la reunificació alemanya continua inacabada

BerlínAlemanya celebra aquest dissabte els trenta anys de la seva reunificació. El Mur de Berlín va començar a caure el 9 de novembre del 1989 i el 3 d’octubre del 1990 l’Alemanya Democràtica, la de l’Est, es va adherir a l’Alemanya Federal, la de l’Oest. En els discursos oficials d’aquest aniversari s’ha homenatjat el coratge i l’empenta dels alemanys orientals per provocar el canvi democràtic. Des de l’oposició d’esquerres s’ha criticat el procés de privatització desencadenat després de la caiguda del Mur i es demana una equiparació de salaris i de condicions de vida entre l’Est i l’Oest.

Desigualtat econòmica i de gènere

Els salaris són un 14% inferiors a l’Est respecte a l’Oest. A nivell d’atur, l’any passat es va arribar a un rècord de mínims, amb un 6,4% a les regions de l’Est i un 4,7% a l’Oest. A l’Oest hi ha més habitatges de propietat (45%) que a l’Est (31%), on es viu més de lloguer. Les ciutats s’han anat assimilant amb cadenes de supermercats, de roba i drogueries idèntiques, i estacions de tren tallades pel mateix patró.

Segons un estudi sobre desigualtats de gènere a l’Alemanya de l’Oest se segueix un model de rols tradicional, amb l’home treballador i la dona a casa o amb feines no essencials per a l’economia familiar. “A l’Alemanya de l’Est va haver-hi una modernització de la societat amb un sistema de gènere més igualitari degut al comunisme -explica la consultora política Mara Kuhl, autora de l’estudi-. Amb la reunificació hem observat que hi ha hagut un impuls molt fort a l’Est per adaptar-se a aquest model més conservador, en part com a reacció a les estructures amb què havia crescut”. A l’Est la diferència de salaris entre dones i homes és de gairebé el 7% mentre que a l’Oest és del 21%.

Les elits de l’Oest controlen el país

Domina la sensació que la reunificació es va fer amb les elits de l’Oest, que van desplaçar les de l’Est, perquè la reunificació es va viure com una connexió a l’Oest i no pas com una fusió de les dues parts. Ara l’1,4% de les posicions de lideratge les ocupa algú de l’Est. En l’informe anual del govern alemany sobre la reunificació alemanya s’apunta que trenta anys després de la reunificació “hi ha una discriminació estructural de l’Est” i es posa com a exemple que pràcticament tots els catedràtics de les universitats són de l’oest del país. A principis dels noranta es van expulsar professionals de l’Est de les universitats, dels quadres directius de les fàbriques i empreses i d’organitzacions polítiques perquè passessin a ser substituïts per personal occidental.

Identitats: de l’Est, de l’Oest o alemanys?

Trenta anys després de la reunificació s’han fet diversos estudis i anàlisis per esbrinar si encara pesa el fet de ser de l’Est o de l’Oest o si s’ha aconseguit que la població se senti en la primera línia alemanya. Segons un estudi de la Fundació Körber, a l’Oest el 76% se senten alemanys i el 8% alemanys occidentals, mentre que a l’Est el 22% se senten de l’Est i el 65% alemanys. Unes dades que confirmen la tesi de la sociòloga Naika Foroutan, que ha observat que la identitat Est-Oest predomina a les antigues regions de l’Est, les anomenades noves regions federals. Destaca també que encara hi ha una connotació negativa envers l’alemany de l’Est: “La pregunta identitària sobre Est-Oest segueix carregada de la connotació politicohistòrica, mentre que la referència a regions en termes de nord-sud no”.

L’extrema dreta guanya més pes a l’Est?

Un dels estereotips negatius que s’atribueixen als de l’Est és el de l’extrema dreta. Un dels motius principals ha sigut l’auge a les eleccions locals i regionals del partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD), però també el sorgiment del moviment ciutadà antiislamista Pegida -reforçat per l’onada migratòria del 2015- i les seqüeles de la cèl·lula terrorista d’extrema dreta NSU, que té l’origen a la regió oriental de Turíngia. Ara bé, els últims mesos s’han repetit notícies de casos de simpatitzants amb l’extrema dreta als cossos militars i policials de l’oest del país. S’han convocat també manifestacions de caràcter ultradretà a l’est de Berlín i al sud-oest del país, a la frontera amb Suïssa i Àustria.

L’Est, una població més envellida

Alemanya necessita mà d’obra qualificada, es pot llegir sovint als titulars. Especialment a l’Est, on la població està envellint, tant per la forta emigració cap a altres zones els últims trenta anys com perquè en la piràmide generacional domina el sector més gran. La regió de Saxònia-Anhalt pateix una forta despoblació i diversos alcaldes conservadors s’han posicionat obertament a favor de l’acollida de més migrants per poder resoldre aquest problema demogràfic i econòmic.

La generació postreunificació

Els que ara tenen trenta anys no van viure a l’Alemanya dividida, però han crescut amb els estereotips i la història: són els anomenats nens de després del gir ( Nachwendekinder en alemany). La Fundació Körber ha fet un projecte amb ells sobre dentitats. Mareike Herz, de l’Est, diu que sempre li pengen l’etiqueta d’ ossi (de l’Est) i que troba “necessari créixer amb aquesta consciència”, si bé no la viu “com a pròpia” perquè no va viure al país dividit. Raik Unger, de l’Oest, es considera sobretot alemany del nord i desitja que entre els alemanys hi hagi més empatia: “Estem en una fase de transformació per no haver d’utilitzar ja mai més aquestes dues categories, però calculo que encara falten dues generacions”.