Un activista antiesclavista de Mauritània, en vaga de fam per maltractaments a la presó
Biram Ould Dah Ould Abeïd és premi de l'ONU i compleix dos anys de presó
NouakchottEl conegut líder antiesclavista maurità Biram Ould Dah Ould Abeïd ha començat una vaga de fam indefinida per protestar contra els maltractaments que pateix a la presó d'Aleg, situada a 258 quilòmetres al sud-est de Nouakchott.
En un comunicat publicat avui, la il·legalitzada Iniciativa per al Ressorgiment de l'Abolicionisme (IRA), fundada pel propi Biram, indica que l'activista porta a terme la vaga de fam al costat de Djibi Sow, també membre d'aquest organisme. Tots dos juntament amb un tercer col·lega, Brahim uld Bilal, van ser condemnats el passat 15 de gener a dos anys de presó per organitzar il·legalment el novembre de 2014 una caravana antiesclavista al costat de Rosso, a 200 quilòmetres al sud de la capital.
"Els tres viuen en condicions degradants", denuncia IRA, que recorda que es tracta de militants de drets humans i reconeguts per la feina que exerceixen.
Biram va ser guardonat el 2013 amb el premi de l'ONU de drets humans pel seu "combat no violent contra l'esclavitud", però n'hi va haver prou amb una picabaralla amb la policia perquè li caiguessin dos anys per "resistència contra l'autoritat".
El 2012, Biram va cremar públicament llibres islàmics del ritu sunnita malekita (majoritari al nord de l'Àfrica) perquè segons ell han justificat històricament l'esclavitud. Aquell acte li va costar una primera condemna de presó.
D'altra banda, el fiscal de Nouakchott va demanar tres anys de presó per a tres militants de l'IRA acusats també d'atemptar contra l'ordre públic el passat mes de novembre, a Nouakchott. El veredicte no es coneixerà fins al 12 de març.
Per "esclavitud agrícola", l'IRA es refereix als nombrosos casos de negres mauritans coneguts com 'harratines' que són "heretats" amb la terra pels terratinents d'ètnia àrab o berber i que treballen la terra a canvi de salaris miserables.
Per l'IRA, la propietat de la terra ha de pertànyer als qui les han treballat durant generacions, és a dir, als 'harratines'.
