L'Aràbia Saudita executa 47 condemnats a mort, entre ells un xeic crític amb la petromonarquia

Nimr al-Nimr era un dels líders de la protesta de la minoria xiïta de l'est del país. L'Iran reacciona elevant el to

Manifestants a l'ambaixada saudita de Sanà, amb posters on es llegeix "tots som el xeic Nimr al-Nimr, l'octubre de 2014, quan va ser condemnat a mort. KHALED ABDULLAH / REUTERS
Cristina Mas
02/01/2016
4 min

BarcelonaL‘Aràbia Saudita ha estrenat el 2016 amb l’execució, aquest dissabte, de 47 persones acusades de terrorisme, entre les quals el xeic Nimr Baqir al-Nimr, prominent clergue xiïta i un dels més destacats crítics amb el règim de Riad. El clergue, empresonat des de juliol de 2012, era molt popular entre el jovent per les seves crítiques a la Casa del Saüd. Era un dels líders de les protestes a l’est del país, de majoria xiïta, que denunciaven la discriminació de les autoritats, en el marc de l’onada d’aixecaments populars de 2011. La majoria dels executats són sunnites, acusats de pertànyer a Al-Qaida.

Quan es va conèixer l’execució van començar les protestes, especialment a la localitat de Qatif, ciutat natal del xeic, però també en altres indrets on viuen xiïtes. Riad va desplegar l’exèrcit i la policia per contenir les protestes.

També hi va haver manifestacions a Baharain, el petit país del golf Pèrsic que havia tingut el suport de l’Aràbia Saudita per reprimir les protestes a la plaça de la Perla de Manama. Centenars de persones es van manifestar al barri d’Abu Saiba, a l’oest de Manama, després de la pregària del migdia, enmig d’un fort desplegament policial.

Protestes a Bahrain per l'execució del xeic Nimr al Nimr a l'Aràbia Saudita. AHMED ALFARDAN / EFE

La resposta als carrers d’ahir recordava les escenes de 2012, quan el xeic va ser detingut i es va difondre un vídeo en què apareixia ensangonat dins d’una presó, unes imatges que van fer sortir al carrer milers de manifestants que exigien el seu alliberament. Nim al-Nimr estava acusat de sedició, de desobediència i de promoure un alçament armat contra les forces de seguretat, i va ser condemnat a mort l’octubre de 2014. El clergue –amb evidents connexions amb l’Iran, on s’havia format després de la revolució de 1979, i amb Síria-, però, sempre havia cridat a la revolta pacífica i condemnava la lluita armada. El seu germà Mohamed al-Nimr va instar ahir en un tuit els seus seguidors que continuïn “demanant pacíficament reformes i canvis al nostre país”.

Alí, nebot del xeic de 17 anys, que també havia estat detingut a les protestes, no ha estat executat, segons han aclarit les autoritats.

L’execució del xeic va desencadenar la reacció immediata de l’Iran, principal rival regional dels saudites: “Aquesta política estèril i irresponsable tindrà evidents conseqüències per als qui la defensen i el govern saudita pagarà un elevat preu”, va dir el portaveu del ministeri iranià d’Afers Exteriors a l’Agència de Notícies dels Estudiants Iranians.

Nou rei, mateixa política

Les execucions no van ser en places públiques, com és habitual a l’Aràbia Saudita, sinó dins d’una dotzena de presons, en quatre casos es van emprar escamots d’execució i la resta de reus van ser decapitats. El 2015 es va acabar amb almenys 157 persones executades a la petromonarquia, la xifra més elevada dels últims vint anys. La d’avui és l’execució amb més morts des de 1980, quan el regnat va executar 63 persones acusades d’haver participat en el segrest de la Gran Mesquita de la Meca un any abans. L’augment dels condemnats a mort és doncs un dels elements de balanç del primer any al poder del nou monarca, el rei Salman, que va heretar el tro el 23 de gener, després de la mort del seu germà Abdal·lah. Els grups de defensa dels drets humans han criticat l’augment de les execucions, que Riad justifica emparant-se en el fet que les condemnes es van dictar sota el regnat anterior.

Les execucions arriben en un moment de molts dubtes sobre l’estabilitat del país, per la caiguda del preu del petroli als mercats internacionals. No se sap fins a quin punt Riad podrà mantenir el nivell de vida dels seus ciutadans, tenint en compte a més la forta despesa en la guerra que lliura al Iemen, on ahir mateix es va fer miques un alto el foc que mai ha estat respectat.

Les execucions –avalades pel gran muftí saudita, el xeic Abdulaziz– arriben en un moment en què la monarquia saudita és criticada pel suport financer o doctrinal a formacions com l’Estat Islàmic, i quan lidera una intervenció al Iemen per recuperar el control del país. La monarquia saudita assegura que els executats estaven vinculats a atacs terroristes dins del seu país entre 2003 i 2006, quan Al-Qaida va protagonitzar una onada d’atemptats. Faris Al Showail, ideòleg de la branca saudita d’Al-Qaida, també ha estat executat. Fa setmanes que els mitjans saudites emeten documentals sobre els atacs d’Al-Qaida al país en el que sembla una campanya orquestrada per preparar l’opinió pública per a les execucions.

El missatge insta a una resposta tranquil·la: "Us equivoqueu si penseu que matant deixarem de reivindicar els nostres drets –ha afegit–. Seguirem demanant pacíficament reformes i canvis al nostre país".

Amnistia Internacional: "La pena de mort és un instrument polític contra l'oposició"

Philip Luther, investigador d'Amnistia Internacional, explica a l'ARA que el clergue "va ser condemnat després d’un judici polític clarament injust pel Tribunal Penal Especial". Per a l'organització defensora dels drets humans, que condemna la pena de mort en qualsevol circumstància, "aquest assassinat apunta que la pena de mort s’utilitza com un instrument polític de revenja i per atacar l’oposició". Luther alerta que "els altres condemnats –inclòs el nebot del xeic– que eren menors quan van ser detinguts corren el risc de ser executats també, després d’haver estat torturats". Amnistia recorda que "l'Aràbia Saudita és un dels països del món amb més execucions. En molts casos els detinguts no tenen accés als advocats i són condemnats per confessions obtingudes sota tortura o maltractament".

stats