La llei de l'avortament argentina supera el primer tràmit parlamentari i torna a estar pendent del Senat

SabadellLa pilota de la legalització de l'avortament a l'Argentina torna a ser a la teulada del Senat. Tal com ja va passar fa dos anys, la Cambra de Diputats del país llatinoamericà ha donat llum verda aquest matí a la llei que despenalitza la interrupció voluntària de l'embaràs i la norma queda ara pendent de la votació a la cambra alta, que el 2018 la va rebutjar. Mentre la llei es debatia al Congrés, a l'exterior de l'edifici s'hi manifestaven, simultàniament, els partidaris de la despenalització (l'anomenada marea verda) i els grups provida, contraris a l'aprovació de la llei, vestits de blau. Els uns i els altres han seguit la sessió parlamentària a través de pantalles gegants i separats per tanques.

Tal com s'esperava, el debat a la Cambra de Diputats ha sigut tens i extremadament llarg: va començar dijous a les 11 h (les 15 h, a Catalunya) i s'ha prolongat fins a les 7.30 h de divendres (les 11.30 h, a Catalunya), després de més de 20 hores de discussions que no s'han interromput durant la nit. Al final, 131 diputats han donat suport a la llei, 117 s'hi han oposat i 6 han optat per l'abstenció. La diferència s'ha eixamplat una mica respecte a fa dos anys, quan la llei va superar el tràmit de la Cambra per només quatre vots: 129 a 125.

El Senat començarà a debatre el text dilluns i s'espera que el seu veredicte arribi abans de final d'any, possiblement el 29 de desembre. El resultat de la votació és incert: tot i que la coalició governamental hi té majoria, no es preveu que els senadors votin en bloc, tal com va passar el 2018 i com ha passat també a la Cambra de Diputats. Les últimes estimacions del diari argentí Clarín indiquen que la llei es podria aprovar per la mínima: dels 71 senadors amb dret a vot (n'hi ha un que està apartat temporalment del càrrec), 36 tenen intenció de donar-hi suport, 34 s'hi oposen i una encara no ha decidit el sentit del seu vot.

Avortament lliure fins a la setmana 14

A diferència del 2018, quan el projecte per despenalitzar l'avortament va arribar al Congrés a través d'una iniciativa ciutadana, ara és el mateix president del país, Alberto Fernández (que justament aquest dijous complia un any al càrrec), qui impulsa la llei, tal com s'havia compromès a fer durant la campanya electoral. L'aprovació definitiva de la norma implicaria un gran salt endavant en un país on la interrupció de l'embaràs es regeix encara per una llei del 1921 que només l'autoritza en cas de violació o si la salut o la vida de la mare estan en perill. El text que ha validat la Cambra de Diputats, en canvi, permet avortar lliurement i en qualsevol circumstància fins a la 14a setmana de gestació, i l'autoritza en els mateixos casos que fins ara a partir de llavors. La llei també permet l'objecció de consciència dels metges que no vulguin practicar avortaments, però els obliga a derivar ràpidament les pacients a altres professionals.

"Vetllar per l'assistència i l'acompanyament de totes les dones i persones gestants que decideixen interrompre l'embaràs és entendre que es tracta fonamentalment d'un problema de salut pública", va assenyalar, durant el debat, Cecilia Moreau, diputada del Frente de Todos, el partit de Fernández. "L'avortament existeix. Els que s'oposen a la legalització condemnen a la clandestinitat les dones posant en risc l'única vida que l'estat pot salvar", va avisar, per la seva banda, Silvia Lospenato, diputada del partit opositor Juntos por el Cambio.

L'argument era un atac directe al missatge dels grups provida (que parlen de "salvar les dues vides", la de la mare i la del fetus) i anava en la línia del que defensa el president: en el moment d'anunciar la presentació del projecte, el mes passat, Fernández va recordar que actualment "els avortaments tenen lloc de manera clandestina i posen en risc la vida i la salut de les dones que s'hi sotmeten". Per tant, va remarcar, "el debat no és dir sí o no a l'avortament", sinó "si els avortaments es practiquen en la clandestinitat o al sistema de salut".

En canvi, Silvana Ginocchio, que forma part del partit de govern, ha votat en contra de la llei perquè, en la seva opinió, la manera d'acabar amb l'avortament clandestí no és legalitzar-lo sinó impulsar polítiques de prevenció i educació sexual. Entre les veus contràries a la norma hi ha hagut també la de Graciela Camaño, del partit opositor Consenso Federal, segons la qual l'avortament és conseqüència de "la falta d'educació, d'oportunitats, de les desigualtats i les violències contra la dona". "En comptes de resoldre les causes, proposem que quedi en l'esfera privada de la dona la resolució del problema, oferint-li com a única solució que pugui disposar de la vida del seu fill", ha denunciat, i ha afegit que la llei pretén "descartar la vida d'un ésser humà", la qual cosa la converteix en "inconstitucional".

"Un pas fonamental"

Un cop validada la llei a la Cambra, la ministra de Dones, Gèneres i Diversitat, Elizabeth Gómez Alcorta, ho ha qualificat com un "pas fonamental" i un "reconeixement a una llarga lluita" dels moviments de dones. Des de fa 15 anys, la Campanya Nacional pel Dret a l'Avortament Legal, Segur i Gratuït treballa per aconseguir la legalització de la interrupció de l'embaràs i ja ha portat la seva proposta legal al Congrés en vuit ocasions, tot i que només l'any 2018 es va arribar a tramitar. Segons Gómez Alcorta, la voluntat del govern argentí és "que mai més una dona o una persona gestant es vegi obligada a realitzar un avortament clandestí i a posar en risc la seva vida o la seva salut", i "que cap dona es vegi en la situació de prendre la decisió d'avortar en virtut del seu estat de vulnerabilitat econòmica o social".

En declaracions a l'ARA, Mercedes Mendieta, membre de la Campanya Nacional i diputada del Front d'Esquerres al Parlament de la ciutat de Buenos Aires, ha qualificat aquest divendres de "dia històric per al moviment feminista a l'Argentina", i ha atribuït a la marea verda el mèrit d'aquesta primera aprovació de la llei: "Va ser la nostra lluita la que no va abandonar els carrers ni va abaixar el mocador verd", diu. En la seva opinió, el moviment proavortament surt "reforçat i amb més energia" després del tràmit a la cambra baixa per plantar cara "al Senat i als seus dinosaures", que fa dos anys "van votar a favor de l'avortament clandestí". "Ara la nostra feina és redoblar la mobilització als carrers perquè tenim un pols molt difícil al Senat, però confiem que aconseguirem que [la despenalització] sigui llei", conclou.